Avisos importants

Vergés: “Volem una salut mental orientada a la comunitat i amb la comunitat, per acompanyar la persona i la família en el cicle de la vida”

Volum de visites a atenció primària 2019 vs 2020, per setmana epidemiològica

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha participat aquest mati en la inauguració de la jornada Salut Mental per a tothom: major inversió, major accés, celebrada a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes per commemorar, com cada 10 d’octubre, el Dia Mundial de la Salut Mental.

Enguany, aquesta commemoració es fa sota l’impacte passat, present i futur de la COVID-19, que Vergés ha resumit com una “bufetada emocional”. Segons ha dit, la pandèmia “deixa i deixarà ferides i possiblement cicatrius emocionals molt difícils de guarir”, tot i haver superat i patit “un confinament, un canvi sobtat de rutines, dols interromputs i la incertesa, entre molts altres sentiments”. Conseqüentment, la titular de Salut ha reconegut un augment en la demanda d’atenció de salut mental i addiccions, tant en població general com en població amb problemàtica de salut mental prèvia.

Vergés ha posat en valor que, en aquesta conjuntura, la salut mental també s’hagi reinventat. “Hem estat capaços de poder fer visites no presencials, amb el que això comporta. Però els pacients, els familiars i els professionals us hi heu adaptat”, ha afegit abans de dedicar un “enorme reconeixement” a les famílies. “Sou l’altaveu de moltes persones que pateixen problemes de salut mental. Per fer polítiques, necessitem la veu de la gent, de la ciutadania”, ha subratllat remarcant la importància de comptar amb el suport i el valor afegit de les associacions i el tercer sector desplegat arreu del territori.

“La salut mental ens preocupa i ens ocupa. I ara més que mai. Volem una salut mental orientada fonamentalment cap a la comunitat i amb la comunitat. Només des d’aquesta visió podrem realment acompanyar a la persona i a la família en el cicle de la vida”, ha dit Vergés resumint la màxima premissa i orientació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i el Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions. “Sabem que amb la salut mental comunitària les persones és recuperen abans i millorperquè contribueix a ajudar-les “a tenir un projecte vital i que puguin completar-loha conclòs.

 

L’impacte evident de la pandèmia

La pandèmia ha tingut conseqüències evidents en l’àmbit de la salut mental, especialment a causa dels efectes del confinament. En aquest sentit, diversos estudis han mostrat taxes molt elevades de trastorns d’ansietat i també de trastorn per estrès posttraumàtic.

Aquesta situació ha dut el sistema de salut de Catalunya a reorganitzar els seus recursos i l’atenció a la salut mental. En aquest àmbit, es va limitar l’atenció presencial als serveis comunitaris, potenciant a canvi les eines de comunicació no presencials, esdevenint un desplegament d’intervenció tele-psicològica sense precedents en la xarxa de salut mental. No obstant això, moltes persones amb problemes de salut mental i que no estaven vinculades als recursos de la xarxa de salut mental i la xarxa d’addiccions, han posposat el seguiment o inicis de tractament. A més, les situacions estressants viscudes -com la mort de familiars, la por al contagi o les hospitalitzacions amb privació d’estímuls- han ocasionat una major incidència de dol complicat, trastorn per estrès agut o trastorn per estrès posttraumàtic.

Pel que fa al futur, alguns models teòrics indiquen que les possibles conseqüències socioeconòmiques de la COVID-19 poden generar una darrera onada que pot afectar tota la població i l’impacte psicològic de la qual pot prolongar-se més enllà de l’emergència sanitària. A la vegada, aquestes conseqüències socioeconòmiques també poden fer empitjorar la situació de persones amb malalties mentals prèvies.

 

Visites i impacte a la primària i a urgències

Si comparem el nombre de persones ateses a Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) i a Centres de Salut Mental d’Infància i Adolescència (CSMIJ) respecte l’any passat s’han reduït enguany un 36%, passant d’11.000 visites al 2019 a les 7.000 en el que portem d’any 2020. En CSMA i en CSMIJ el diagnòstic que més ha augmentat és el trastorn d’ansietat (2,41% i 2,07% respectivament), però en CSMIJ també destaca l’augment dels trastorns de conducta alimentària, amb 1,57%.

Pel que fa a altres dades i indicadors que mostren la situació de la salut mental a Catalunya, destaca l’anàlisi realitzat dels contactes a urgències i a l’atenció primària diferenciant per dos grans grups de diagnòstics: els trastorns d’ansietat (ansietat, pànic, obsessiu-compulsiu) i els trastorns de l’estat d’ànim (depressiu, bipolar, distímia), des de l’1 de gener d’aquest any 2020 i fins al 10 d’abril.

En l’atenció primària, les dades actualitzades fins a 20 de setembre mostren que abans de la pandèmia el volum de visites tant de trastorns d’ansietat com d’estat d’ànim era molt similar a la del 2019. A partir de la segona quinzena de març, però, el volum de visites a atenció primària es va reduir un 25% i va caure en picat fins a mitjans d’abril (sobretot el relacionat amb els trastorns d’estat d’ànim. En canvi, a partir de llavors, les visites de trastorns d’ansietat es van recuperar fins a superar, amb escreix, els volums de l’any passat pel mateix període.

Pel que fa a urgències, a partir de la segona quinzena de març la reducció del volum de contactes va ser superior al 50%. A partir de mitjan d’abril va tornar a augmentar fins a arribar a volums superiors als de principis d’any 2020, sobretot pel que fa als trastorns d’ansietat. Les urgències en general també han experimentat aquestes fluctuacions.

Respecte totes les urgències ateses, els trastorns d’ansietat (ansietat, pànic, obsessiu-compulsiu) es van doblar a partir de mitjans d’abril, mentre que les relacionades amb l’estat d’ànim es van mantenir. En concret, a les urgències de salut mental als hospitals s’ha observat una davallada, tot i que en els CUAPS s’ha mantingut la incidència. El número absolut d’ingressos, tot i una caiguda durant la primera setmana, s’ha mantingut relativament estable.

Per últim, en relació al registre Codi Risc Suïcidi, va experimentar una davallada des de l’inici de l’estat d’alarma, molt probablement degut a la reducció de les consultes a urgències des d’aleshores. Les darreres dades sembla que mostren un progressiu increment del nombre d’aquestes consultes.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close