Avisos importants

Un pueblo corto y de ninguna importancia

L’any 1845 a Sant Quirze hi havia 170 cases, 17 masies i l’habitaven 694 ànimes. Hi havia una escola primària municipal per nens i una escola privada per nenes. La vida era eminentment agrícola i en veu d’Ildefons Cerdà era “un pueblo corto y de ninguna importancia”.

Avui dia, Sant Quirze, és un municipi de 20.000 habitants i la seva situació geo-estratègica l’ha convertit en un punt neuràlgic. Al mig de tres autopistes; voltat de polígons industrials i d’urbanitzacions i proper a ciutats grans, és un nus vital pel que cada dia hi circulen milers de vehicles. A les hores anomenades punta, la circulació motoritzada per l’interior de la població es fa difícil i conflictiva.

Aquest problema ha fet que el govern municipal hagi fixat la mirada en la variant de la carretera C-1413a com a eix per eliminar el trànsit de pas i millorar la qualitat urbana i ambiental del municipi.
Ildefons Cerdà i Sunyer, nascut a Centelles l’any 1815, quart fill d’una família benestant, volia ser arquitecte, però va acabar sent enginyer de camins. Va obtenir el títol a Madrid, l’any 1841. La seva condició de membre del Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales i Puertos de l’Estat espanyol, va fer que fos l’encarregat de redactar el projecte de la carretera que havia d’unir Terrassa amb Barcelona, l’actual N-150. Era l’any 1845.

Entre Sabadell i Barcelona hi havia un camí que, passant per Santa Maria de Barberà i Ripollet, arribava -salvant el Coll de Montcada- a connectar amb la carretera que anava de Barcelona a Vic, l’actual N-152. Aquesta carretera era anterior atès que Vic era, aleshores, una població important, més que Sabadell o Terrassa. De manera que els sabadellencs podien anar a Barcelona sense massa dificultats. De vegades aquell camí quedava molt enfangat però, prenent paciència, ja se’n sortien.

Terrassa va demanar a les autoritats centrals una carretera per anar a Barcelona. Tot i ser menys habitants que Sabadell els terrassencs volien una carretera per ells sols. La primera demanda era per anar a Barcelona passant per Rubí, però la muntanya de Sant Pere Màrtir, és a dir, Collserola, era un important escull. L’Estat no estava en condicions, ni tenia diners, per practicar cap túnel.

La segona versió va ser la de passar pel Coll de Montcada, però això sí, que no passés per Sabadell. La rivalitat entre les dues poblacions arribava a aquests extrems. Per tant, Terrassa demanava que la seva carretera passés per Sant Quirze i anés a buscar el Coll de Montcada, aprofitant la depressió dels rius Ripoll i Besós, i, sobre tot, deixant de banda Sabadell. Un traçat semblant i paral·lel a la C-58 actual.
Gràcies a Marc Taulats, enginyer de camins sabadellenc, hem tingut accés al projecte que, en data de 30 de juny de 1845, va signar Ildefons Cerdà. En aquell projecte es justifica el traçat actual de la N-150 esgrimint dues raons principals. Una era que Sabadell tenia un creixement tant fort que es convertiria en una població de les més importants de l’Estat i la segona era que Sant Quirze era “un pueblo corto y de ninguna importancia”, i, per tant, no mereixia els beneficis de la carretera.

Ildefons Cerdà i Sunyer va ser l’artífex del Pla de l’eixample barceloní, que duu el seu nom, aprovat l’any 1859, i imposat pel govern Espanyol després dels dubtes i incerteses entre les autoritats locals.

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close