Avisos importants

Un dia màgic

Desprès d’un dissabte màgic, vull escriure unes paraules d’agraïment a totes les persones que m’han mostrat el seu afecte i estima. Ho volia fer amb un post al Facebook, però prefereixo escriure un article.

El meu agraïment més sincer a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, des de l’Elisabeth als regidors i regidores, tècnics, comunicació i els companys de les brigades de medi ambient i la brigada d’obres que sempre hi són, els conec a gairebé tots i sempre que em trobem parlem o em saluden des les seves camionetes.

El meu agraïment als missatges de les xarxes socials dels centenars de persones que m’han escrit, els voldria respondre un a un però passaria hores.

El meu agraïment a en Jordi Calvís, que tot i les seves dificultats de mobilitat estava a la plaça el dissabte i el dijous a la Patronal…amb el seu Ferrari elèctric …és una broma que l’hi faig, bé a casa també té un Dragon Khan! (la cadira per pujar a les diferents plantes de casa seva).

I un dels principals motius que m’han portat a fer aquest escrit, és pels nostres avis i àvies. Són gent que han passat al llarg de la seva vida moltes dificultats i només a faltat aquesta maleïda pandèmia, que molts no han superat. Un any i encara seguim amb la por d’aquesta malaltia que s’està emportant també una part de la nostra vida i la vida que els queda a la nostra gent gran.

Gràcies infinites a la meva mare, gairebé no surt de casa, i gràcies de tot cor a en Josep Sos. El dia abans, la seva filla el va fer sortir per la finestra de casa seva, vaig explicar-li que el dissabte em lliuraven el premi Mussol. I va dir “vindré”.

I si senyor, el dissabte a les 6 en punt en Pepitu Sos i la seva esposa Ramona estaven a la plaça Anselm Clavé. Vaig sentir una alegria immensa al veure’l, jo sé que no surt de casa i té molta dificultat per caminar, però màgicament va complir la seva paraula. Per mi va ser una injecció d’adrenalina per continuar treballant pel poble i una lliçó d’esperança, de què quan caus et pots tornar a aixecar com l’au Fènix. Ell amb els seus 94 anys estava allà, l’únic esportista que queda dels “siete machos”, el primer equip d’handbol de Sant Quirze abans de fundar-se el Club l’Handbol Sant Quirze, un lluitador, també va ser boxejador i com en Rocky Balboa és va tornar a aixecar per veure’m a mi. Realment tot un honor.

La gent gran sempre hi són i tenim molt a aprendre d’ells

Mil gràcies, poble de Sant Quirze!

 

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close