Avisos importants

Terrorisme sense terroristes i terrorisme d’Estat.

Els darrers detinguts del 23 de setembre de 2019 ja són a casa. En Jordi Ros i en Germinal Tomàs ja han estat alliberats. Han estat 110 dies empresonats o, més ben dit, segrestats. Han estar tractats de forma inhumana. Aïllats molts dies i sense poder parlar amb els seus advocats. Una autèntica injustícia.

Després d’aquell muntatge fantasmagòric, i espectacular, en que els mitjans espanyolistes hi van tenir un paper primordial; després d’una agressiva operació amb accés violent, i de matinada, a tranquil·les llars; desprès d’encanonar bel·licosament infants indefensos; després de l’intent de fer passar per terroristes gent pacífica; després d’exagerar, de mentir i de manipular, tot ha quedat en res.

No han aparegut els perillosos explosius. No han aparegut els violents terroristes. No hi ha rastre ni de sabotatges, ni d’intents d’atac. Tot ha quedat en res. Algú dubtava que no seria així. Ara la feina ja està feta. La idea era atemorir, mostrar paquet i influir negativament sobre tres properes dates: l’1 d’octubre, el dia de la sentència del judici a la democràcia (judici de la vergonya) i la jornada electoral del 10N.

La Merçona Puig Antich, germana d’en Salvador ja ho va dir el febrer de 2018: “quan es tracta de l’estat espanyol sempre s’ha de pensar en el pitjor, em sorprèn que no es tingués en compte qui és l’enemic”.

No ens hauria de sorprendre aquest comportament. No és la primera vegada.

El 15 de gener de 1978, al voltant de quinze mil persones es manifesten a Barcelona convocades per la CNT per protestar contra els Pactes de la Moncloa. La marxa recorre l’Avinguda de Paral·lel (en aquells dies Marquès de Duero) i es dissol a la una de la tarda a la Plaça d’Espanya. A un quart de dues comença a cremar la sala Scala. Quatre treballadors de la sala moren en l’incendi.

El 18 de gener, la Direcció General de Seguretat assegura haver neutralitzat un comando terrorista vinculat a la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries. Serien, diuen els diaris, una cèl·lula de vocació insurrecional, el braç armat del sindicalisme anarquista. La Policia atribueix l’incendi a tres afiliats de la CNT.

Al desembre de 1980 es va celebrar el judici contra sis militants anarquistes. En aquells dies, un jutge ja havia ordenat l’alliberament d’una acusada, que havia estat dos anys empresonada sense poder demostrar la seva relació amb els fets. Els acusats van denunciar haver signat les seves declaracions sota tortura i dos metges van enumerar les lesions. L’absència d’un peritatge independent alimentà les hipòtesis de la defensa, que assenyalava a un confident policial.

El cas Scala va ser un desgraciat muntatge per incriminar l’anarquisme.

El 29 de juny de 1992 va començar l’anomenada ‘operació Garzón’ contra persones relacionades amb el moviment independentista, per presumpta pertinença a Terra Lliure (que ja estava dissolta). Aquell dia es van fer les primeres detencions, per ordre de Baltasar Garzón. L’operació, que es va acabar amb una quarantena de detinguts, es preparava des de feia dos anys i pretenia desactivar el moviment durant els Jocs Olímpics.

Es van fer detencions en diversos indrets de Catalunya i València. Trenta persones van estar detingudes abans del començament dels Jocs i les vuit restants després de la clausura. Tot un muntatge.

El jutge Baltasar Garzón va aprovar la incomunicació de vint-i cinc dels detinguts, disset dels quals van denunciar haver estat víctimes de tortures. Garzón els va menysprear i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura.

Matinada del 16 de desembre de 2014, centenars d’agents dels Mossos d’Esquadra  es despleguen en 14 locals i cases de Barcelona, ​​Manresa i Sabadell. L’operació està dirigida per la Divisió d’Informació dels Mossos i està coordinada per l’Audiència Nacional. És l’Operació Pandora I. Onze persones són detingudes i set d’elles entren ràpidament a la presó incondicional. Els càrrecs són duríssims.

El magistrat de l’Audiència Nacional Gómez Bermúdez els atribueix la comissió de delictes de constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i danys i estralls amb finalitat terrorista.

Cinc anys després de l’inici d’aquestes operacions, absolutament cap dels acusats i investigats ha estat condemnat per aquestes acusacions. Un altre muntatge.

La Tamara Carrasco va estar acusada de terrorisme pel haver trobat a casa seva un xiulet i una estelada. L’Adrià Carrasco va haver de fugir després de rebre les mateixes acusacions. Muntatges sobre muntatges.

En canvi on si que hi que hi va haver terrorisme va ser el dia 17 d’agost de 2017 a La Rambla de Barcelona i es neguen a investigar-ho. Estrany no?.

La Merçona Puig Antich tenia raó.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close