Avisos importants

TERRAPLANISTES A SANT QUIRZE

Barcelona és una capital de fenòmens culturals, artístics i socials sublims, però també és unaciutat on el “frikisme” es recrea amb desvergonyida comoditat. Fa un parell de setmanes, al cap i casal del país, a la vila d’en Gaudí i en Cerdà, d’en Maragall (Joan per concretar) i d’en Riba (Carles per no confondre’ns) o d’en Clavé i de la Carmen Amaya, hi va haver un congrés de terraplanistes. La “III Trobada Terra Plana” en van dir.

Els terraplanistes, una heterogènia estirp de “frikis” hiperventilats, defensen la “teoria” que la Terra ( sí,sí, el planeta) és plana. Ep ! I ho fan amb vehemència i desimboltura… sense despentinar se. Fins i tot a vegades tiren de suposats acadèmics per intentar donar cobertura científica a la seva “respectable” creença. Ara us preguntareu “però aquest deuen ser quatre no ?”. Home, afortunadament el món no està tan malament. Però compte ! Per anar a la Trobada dels i les que llueixen permanentment un embut al cap o bé un barret napoleònic, calia fer reserva prèvia i pagar entrada. Van esgotar-les.

La jornada en qüestió, va ser per “mullar-hi pa”. El més “preuat” i “florejat” de la consparanoia més abracadabra – tant internacional com nostrada – va fer xalar a la fervorosa assistència. LaTerra plana, va compartir protagonisme amb els negacionistes de la Covid, amb exegenetes de les medicines alternatives més tronades o amb mares i pares “responsables” que propugnen l’educació a casa, perquè els nens no siguin adoctrinats a l’escola. Un festival d’ocurrències que podrien haver titulat “A veure qui la diu més grossa”. Per finalitzar “l’akelarre friki”, es van sortejar, entre “l’escollida audiència”, dues nits al desert del Sàhara per contemplar,des d’una haima, les espectaculars nits de la bóveda celestial del nostre planeta, això sí, pla com el palmell de la mà.

A un servidor, que la vida l’hi ha ensenyat a no donar mai per esgotat el marge de sorpresa, li va venir al damunt un seriós dubte. Hi hauria, entre la “flor i la nata” de l’estabilitat emocional del país, algú de Sant Quirze ? Haig d’admetre que em va costar – la curiositat és una sensació difícil de superar – però vaig caure en un cert vertigen per por de no trobar-me, efectivament, amb un pepet o una pepeta amb cara de mussol, entre els participants de la bacanal terraplanista. Vaig abandonar qualsevol intent d’ investigació.

Però, ai las !, que diria una que té piscina a Cadaquès i hi fa paelles. Va arribar el Ple municipa ordinari del mes de setembre. Quan ja havia oblidat, en la nit de les meves curiositats irresoltes, la possibilitat d’alguna “delegació” local al faust esdeveniment, es van confirmar les meves sospites sobre tan cruel i dura possibilitat. Tots els meus temors es van precipitar arran del punt del Ple que tractava sobre l’aprovació provisional del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). La proposta de l’equip de govern (que va rebre el suport dels grups municipals de Sant Quirze en Comú i Ciutadans) es basava en tres proves empíriques : a) el nou planejament urbanístic havia estat tractat i resolt tècnicament amb la participació oberta i transparent de tots els grups municipals; b) Des del 2018 la participació i informació del veïnat havia estat àmplia i efectiva; c) el nou POUM garanteix que Sant Quirze no creixerà més del previst actualment, no es programa nou sòl urbanitzable, es té cura del nostre entorn natural i esdevé un planejament urbanístic en favor de l’interès general i allunya’t de l’especulació. Vindrien a ser les proves inequívoques , amb ànim comparatiu, enfront de la negació de l’esfericitat terrestre. a) la primera volta al món de Magallanes referendada diàriament per milers de vaixells; b) les fotos de satèl·lit que veiem al telenotícies ; c) la senzilla observació de l’evolució solar de cada dia.

Però quan tothom donava per fet que el nostre POUM esdevé un document de futur estratègic pel poble, consensuat en la seva dimensió genèrica al marge de qüestions particulars, i continuant amb l’exercici comparatiu, havíem superat l’era pregalileu, sorgiren les sospites i tesis consparanoiques. El “terraplanisme” domèstic, va argumentar que l’equip de govern “no havia informat i no havia impulsat prou la participació ciutadana”. Proves al respecte ? que hi havia hagut (segons ells) poques al·legacions al POUM. Per entendre’ns, i per no abandonar la “sòlida teoria", vindria ser el vaixell que es perd a l’horitzó no per la concavitat d’aquest horitzó sinó perquè el perdem de vista.

Us convido que visualitzeu la sessió del Ple del passat 29 de setembre que trobareu a la web de l’Ajuntament. Tant el grup municipal de Junts per Catalunya com el del PSC van fer tot undesplegament d’argumentari que descrivia un món paral·lel inexistent. Bé, per ser estricte amb el que va succeir podríem definir-ho com una lloa a la demagògia, farcida amb una gran dosi d’irresponsabilitat. Ho dic perquè, sí ho analitzes bé, defensar que la Terra és plana, només et pot generar un sentiment que és barreja de compassió i hilaritat. Però abstenir-te, com van fer els “terraplanistes”, en l’aprovació del POUM adduint falta d’informació i participació convida a pensar – bé més aviat a constatar- que rere aquest argument s’hi amaguen interessos partidistes que res tenen a veure amb l’interès del poble.

Per posar un exemple : dir que les fotografies de satèl·lit són falses té inherent, en la pròpia afirmació, un cert grau de conducta manicomial. Però obviar, amagar i negar que hem tingut obert al veïnat durant tres anys una Oficina informativa del POUM, que s’han fet desenes de trobades informatives amb veïnes i les entitats locals o que els serveis tècnics de la Regidoria de Territori i el propi regidor que subscriu, així com el seu antecesor en el passat mandat, hem atès a multitud de veïnes i veïns que volien saber l’abast del nou POUM, esdevé un acte de pistolerisme polític impropi d’un electe municipal del nostre poble.

Haig d’admetre, que l’actitud dels dos grups municipals esmentats em va sorprendre i alhora decebre. Els terraplanistes, justifiquen que ningú ha caigut a l’abisme terraqui en el moment que s’arriba al límit de la planura pel simple fet (?!) que ningú hi ha arribat atès que l’Antàrtida envolta tota l’anella exterior de la Terra (?!). Els terraplanistes locals diuen que consideren poques les al·legacions presentades ( 59 en temps i forma i 5 d’extemporànies) perquè, malgrat que la crua realitat els desmenteix, no s’ha fet prou difusió i informació en cinc anys de la redacció del nou planejament urbanístic general.

No hauria dit mai que persones, en ple segle XXI, volguessin vendre’m la versió inquisitorial del Finisterre i la cascada al final del viatge marítim. En canvi, repassant la memòria per intentar trobar una explicació lògica al comportament, per exemple de la Sra Miriam Casaramona ( Junts per Catalunya) o de la Sra. Linda Lara (PSC) vaig poder constatar dues coses. Primera : la Miriam Casaramona va afirmar en el Ple en qüestió del passat dia 29, que el seu grup havia votat favorablement l’aprovació inicial del POUM a l’any 2019. Efectivament, el seu grup va votar-hi favorablement en un exercici de responsabilitat política que els honora. Però ai las! (altra vegada la piscinera- arrossaire de l’ Alt Empordà) ella no. No va votar perquè va abandonar el ple abans de fer-ho per disgust del seu propi Grup. Tindrà algun paral·lelisme la circumstància de fa tres anys i la d’ara ? Home ! Com a mínim existeixen dos fets comuns en el temps. El març de 2019 estàvem a tres mesos de les eleccions municipals i era públic que la Miriam Casaramona era la cap de llista del PdCat en substitució (?) de la Montserrat Mundi. Aquest setembre, estem a vuit mesos de les eleccions municipals i la Míriam Casaramona repeteix com cap de llista de Junts per Catalunya després de vèncer les primàries celebrades recentment. Crec haver-ho llegit, més o menys així, en algun lloc.

Segona : el grup municipal socialista va votar també favorablement a l’any 2019 l’aprovació inicial del POUM. He tornat a veure, per recordar, la gran intervenció plenària d’en Manuel Caceres per justificar, amb una demostració de talla política, el vot favorable d’aleshores. Hi ha algun paral-lelisme entre fa tres anys i ara ? Doncs no. Hi he trobat dues diferències, això sí. Una, el portaveu no era el mateix i, dues, en Manuel s’havia preparat el Ple i havia treballat el ferragòs document de planejament i la Linda Lara no havia obert ni la portada. Finalment, i per demostrar la poca complicitat i connexió del terraplanisme amb la realitat, la prepotent, personalista i irrespectuosa afirmació amb que acabà la seva intervenció plenària la Míriam Casaramona : “És el seu POUM !”. No, Míriam,no. És un bon POUM i ho és de totes i tots els veïns del poble. Fins i tot dels terraplanistes. A diferència del PGOU del 2000, aquest és un planejament urbanístic que es postula en favor del bé general de Sant Quirze.

No sé si varen estar a Barcelona fa dues setmanes. Però no haguessin desentonat en la III Trobada Terra Plana. D’haver-hi estat, espero que els hagi tocat el viatge al Sàhara. Mentre els esperem, us recomano novament veure’ls en plena defensa de la seva particular i intransferible teoria.

Josep Coll
Regidor de Territori i Medi Ambient de Sant Quirze

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close