Avisos importants

Susana Hernández ; “M’encanta escriure sobre les relacions, les emocions i els sentiments.”

L’escriptora Susana Hernández ha estat present a la sessió del Club de Lectura Navel·la Criminal de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès dirigit per Jordi Valero, on s’han comentat les novel·les de la Susana, Curvas peligrosas i Males decisions. Ha estat un èxit de participació. Les dues novel·les han agradat, els elogis que han rebut ho confirmen.

Susana Hernández Marcet, nascuda a Barcelona l’any 1969, és una autora polifacètica i una novel·lista d’èxit. Va estudiar Imatge i So i Integració Social i Investigació Privada i de Psicologia a la Universitat de Barcelona

Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrits. Ha exercit com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. Entre 1995 i 2007 va treballar com a locutora a Ràdio Canet. Des de 2011 imparteix tallers literaris.

Ha publicat les novel·les: La casa roja; La puta que leía a Jack Kerouac; Curvas peligrosas; Contra las cuerdas; Cuentas pendientes; Males decisions; La reina del punk i Los miércoles salvajes.

Ha estat premiada diverses vegades:

Premi Ciutat de Sant Adrià 2005. La casa roja.

Premi Cubelles Noir 2016 Cuentas pendientes.

Premi Cubelles Noir 2018 Males decisions.

Finalista a Tenerife, Salamanca i Valencia

El seu personatge Rebeca Santana, protagonista de la sèrie que inclou fins a la data les novel·les Curvas peligrosas, Contra las cuerdas i Cuentas pendientes va ser escollida millor personatge de novel·la negra i policíaca 2012 en els Premis LeeMisterio.

També ha participat en diverses antologies de gènere negre: Elles també maten; Fundido en negro; Diez negritos, nuevas voces del género negro; Obscena; Lecciones de asesinos expertos; Hnegra; Barcelona, ​​viaje a la periferia criminal i Luces negras

El 2015 es va estrenar com autora de teatre amb el text “L’ascensor“, que recentment ha estat adaptat al cinema. A la primavera de 2017 es va estrenar als escenaris barcelonins seva peça “La prova” i al març de 2018, ha estrenat l’adaptació teatral del seu relat curt “L’amant de Xangai” i també el 2018 la peça de microteatre “Canvis”.

 

Es pot parlar de formació i d’activitat polifacètiques en el seu cas?

He fet moltes coses. Vaig estudiar Imatge i So, Integració social i he fet cursos d’Investigació Privada i de Psicologia. Vaig començar fent esports. He treballat a la radio, on he fet crítica musical i he estat redactora d’esports. Escriure novel·les, però, sembla que és el que més m’agrada.

 

Ha rebut diferents premis. Què representa per vostè un premi?

No escric especialment per rebre premis, però reconec que són un incentiu molt gran. Ajuden, et fan visible i et posen al món literari. I, si, a més, van acompanyats d’alguna quantitat, doncs molt millor.

 

 

Escriu per vocació o per necessitat?

Escric per vocació, perquè m’agrada. De petita ja m’agradava. M’agrada inventar situacions, personatges, casos, drames. M’encanta escriure sobre les relacions, les emocions i els sentiments.

 

Que li interessa més, el cas (la situació) o el personatge?

M’interessa més el personatge. Després, els personatges ja porten les seves situacions. Crear personatges, inventar personalitats és un repte per a mi.

 

En les novel·les hi ha alguna aportació real?

La tercera novel·la que vaig escriure està basada en un cas real. La policia em va donar moltes dades i em va explicar, amb detalls, tot el que va passar. Les altres novel·les són pura imaginació.

 

Ha escrit quelcom en català, però més en castellà. Li és més còmode?

Sóc catalana, vaig fer els estudis en català, però penso que en castellà tinc més registres. No vol dir que em pugui dedicar més seriosament a escriure en català. No ho sé.

 

El fet d’explicar històries, és un pretext per inventar personatges?

Ja ho he dit abans. El personatge et porta a les diferents situacions. Em trobo molt còmoda escrivint sobre relacions i sentiments.

 

A vostè la posen com exemple de seguidora de J.M. Redmann.

També ho vaig llegir. No en sabia res de res. Vaig ser la primera en quedar sorpresa. No he llegit res d’aquesta senyora. No sé amb què es van basar per fer aquesta afirmació.

 

La intuïció femenina és una bona ajuda per fer novel·la?

No crec que la intuïció femenina pugui decidir la qualitat d’una novel·la. El que sí és veritat és que entre els lectors hi ha una majoria del sexe femení. Precisament es pot veure en els Clubs de Lectura, i en aquest sentit és possible que arribi millor al públic femení.

 

De les seves heroïnes amb quina es queda, amb Rebeca Santana o Miriam Vázquez?

Amb totes dues. Possiblement la Rebeca és més coneguda. Potser estranya que una inspectora de policia sigui lesbiana. Però la Rebeca és moltes coses més. Està llicenciada en Criminologia i és psicòloga. A més, és intel·ligent, exigent i molt humana.

 

De tracte molt cordial. Segura de sí mateixa. Idees clares. Convençuda i convincent. Sincera. Un pou d’informació. Rigoroses respostes, no dubta gens. Ha estat un plaer entrevistar-la.

 

20 de febrer de 2020

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close