“Si no ens salvem nosaltres, qui ens salva?”

Són valentes, cuidadores per responsabilitat, i cada dia afronten el repte de les demandes d’una persona amb una malaltia crònica o un alt grau de dependència. Es van conèixer en el marc de les sessions del grup d’ajuda mútua del CAP però necessitaven més. Més continuïtat, més sessions… I aquesta tarda, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, presenten “Les Valentes”. Serà a les 19 hores a la Biblioteca.

Aquesta nova entitat treballarà per cuidar la salut mental i el benestar emocional. La seva presidenta, la Teresa Pujol, les seves companyes, i el terapeuta Marc Cornejo que les ajudarà, expliquen els detalls.

Com i per què neix “Les Valentes”?
Teresa. Sorgeix de la necessitat de tenir un acompanyament, un assessorament vers les persones cuidadores. Tens una càrrega emocional molt forta, estàs en la foscor i és complicat. Quan vam fer les sessions del grup d’ajuda mútua vam veure que, amb continuïtat, començàvem a notar un canvi, una sortida. Però 10 ó 30 sessions l’any són poques, l’any té 52 setmanes. Volíem més, necessitàvem més.

Quin és el vostre objectiu?
Teresa. Donar suport emocional, d’escolta, compartir, abraçar. Quan et reuneixes en grup i expresses el que sents, vibres amb la mateixa sensació, i connectes amb l’altra persona. A partir d’aquí, et deixes anar, expliques i t’alliberes. Pensa que la mare de tot és el dolor. En aquest punt, hem d’aprendre a direccionar-lo. Per fer-ho, disposarem de terapeutes professionals, en el marc del que anomenem el nostre primer projecte, el Continuum.

Us orienteu només a persones amb malalts a càrrec?
Marc. No, a tothom que viu una situació d’estrès, angoixa i depressió. En aquestes situacions cal treballar un canvi de perspectiva, tenir consciència de com estic i partir d’aquí obrir la porta a la llibertat per saber anar cap a un altre lloc. El dolor està allà, però el patiment és opcional. L’ésser humà està fet per rebutjar el dolor, i per resistir-se al canvi, però analitzant com ens sentim, el per què, i quin canvi de cadira vull fer, quina actitud o acció puc fer per evitar sentir-me així, el dolor serà més llunyà. I això cal treballar-lo regularment, amb continuïtat.

Quins són els principals reptes a què s’enfronta una persona cuidadora?
Hem de deixar de ser víctimes, i tampoc no és cap vergonya cuidar d’algú i fer públic com ens sentim. A partir d’aquí, també hem de deixar enrere la culpa i cuidar-nos, perquè també tenim dret a ser felices. Si no ens salvem nosaltres, qui ens salva?
A aquest fet cal sumar-li el poc reconeixement familiar de la persona cuidadora, del mateix malalt i també l’aïllament social. És per això que venint a aquest grup, passem de ser crisàlides a papallones.

Si teniu interès a contactar amb l’entitat podeu fer-ho a: lesvalentessqv@gmail.com.