elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Després de 19 anys impulsant activitats culturals i socials al municipi de Sant Quirze del Vallès, l’associació Sant Quirze Té Vida ha decidit dissoldre’s. L’acte final de l’organització va ser un sopar de comiat celebrat el dijous dia 16.
En Josep Gasulla i Muntaner ,membre de Sant Quirze Té Vida ens fa arribar un escrit de comiat de l’entitat.
Tot just fa una estona sopàvem plegats una colla de mussols (d’origen i d’adopció) per fer el comiat d’una entitat Sant Quirze Te Vida, que ha marcat molts anys de la nostra vida. Pels que hem estat integrants, ahir va deixar d’existir. Aquest fet però, enlloc d’entristir-me, ha fet que tot repassant la quantitat d’activitats i performances que hem fet me’n senti orgullós i satisfet. D’on venim? Bàsicament vam aplegar-nos unes quantes persones (gent del Turonet, de l’Onze de Setembre, de l’handbol) al voltant de la idea que mitjançant la gresca, i les activitats festives, podíem implicar a la nostra canalla i a tota la del poble a formar part activa de la dinàmica de Sant Quirze.
Vam organitzar les festes de Cap d’any a l’estiu, vam tirar endavant alguna cavalcada de Reis, sempre ens apuntavem a qualsevol iniciativa que fomentés la vida al poble. Hem organitzat fins i tot alguna cursa, també hem format part de les desfilades de Carnaval, ajudat a les Festes Majors, fins i tot pels Tres Tombs. I qui no recorda les festes al Claro de Luna (no tot havia de ser feina 🤣).
Hem fet amics, vam cohesionar diferents entitats, però sobretot vam sembrar la llavor de l’activisme en gent que després s’ha implicat més seriosament en treballar pel poble des de diferents vessants. I és sobretot aquest fet, que per uns quants vam ser l’estímul necessari per continuar dinamitzant el nostre poble el que fa que malgrat la tristor que pot generar la desaparició de la “meva” segona entitat, estigui satisfet i orgullós de totes les hores, discussions, i emprenyades que hem patit i dedicat a la causa. I ara deixeu-me personalitzar el meu agraïment a tots els companys per haver-me deixat participar de tota aquesta aventura. Moltes gràcies amics, sense vosaltres no hagués pogut sortir de casa a quarts de deu amb l’excusa d’una reunió, o per anar a fer carrosses tot fent una birreta, però també m’heu permès poder viure l’afecte dels avis quan Ses Majestats d’Orient feien visita a les residències de gent gran del poble. Ja us començo a anyorar. Sou molt grans i se que d’una manera o altra tots seguirem “treballant pel poble”.
Josep Gasulla i Muntaner
