Avisos importants

Sant Feliuet de Vilamilanys

L’església de Sant Feliuet de Vilamilanys forma part del patrimoni arquitectònic i cultural de Sant Quirze del Vallès. Està ubicada a l’extrem sud-oest del terme municipal, a tocar dels termes de Rubí i de Sant Cugat i a cinc quilòmetres de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita.

La descripció tècnica diu: «Ermita preromànica de planta de creu llatina d’una nau i capçalera formada per un absis central rectangular i dues capelles laterals, també rectangulars, en el seu exterior formant tot junt el creuer. La coberta és de teules àrabs i a dues aigües. La teulada de l’absis central està a nivell més baix que la de la nau. L’aparell és de pedres ben lligades i en alguns trams, volen formar filades de carreus. Va ser construïda amb sediments de les rieres properes, unit a gran quantitat de morter. Només als angles i les obertures es va utilitzar pedra picada. Al mur septentrional hi ha presència de contraforts. Les finestres són d’obertura d’espitllera i es troben emmarcades per pedres. Les dels absis, estan treballades amb esplandit. Per la part sud, on es troba la porta d’entrada, s’obre una tanca que l’envolta. Té un campanar de doble espadanya, com a prolongació de la façana oest. Està format per tres pilars sense coronament que configuren dues obertures per a la col·locació de campanes. L’ermita ha estat restaurada i la porta de la façana sud modificada».
Està datada de l’any 878, ubicada prop d’una vila dins les propietats de Sant Cugat. Degut a les pestes del segle XIV va caure en decadència. Al segle XV, la seva advocació era a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu. L’any 1436 va passar a sufragània de Sant Quirze de Terrassa. L’any 1929 hi foren realitzades unes obres de consolidació i restauració dels altars. Durant el 1936 el mobiliari fou destruït. Actualment i des del 1939, és la capella de “Les Fonts” i es celebra un aplec el dilluns de Pasqua.

Al 1949 s’hi van fer les obres que li configuren l’estat actual. Les obres van anar a càrrec del seu nou propietari, en Feliu Barnola, el qual poc abans també havia adquirit la masia veïna de Can Ferran. En aquesta restauració, en baixar tres metres el nivell del sòl, es va trobar una ara de marbre blanc amb una inscripció que permet datar la seva construcció entre els segles IV i Vè. Una còpia feta amb guix pot veure’s en el Museu d’història de Sabadell. Avui dia l’ermita és de propietat particular.

El dia 22 d’abril de 1957 es va inaugurar el Sagrat Cor que està situat damunt del turó que domina el terreny. Durant l’Aplec d’aquell any i, en un solemne acte ple de cerimònia, amb presència de l’Arquebisbe Gregorio Modrego i altres autoritats civils i religioses, es va fer l’acte de benedicció del Sant Crist donat per Feliu Barnola i Comas i la seva esposa Maria Dolors Vallribera i Gorina. Una inscripció a la pedra recorda aquella efemèride. Aquella inauguració culminava les obres d’enjardinament de tot l’espai, considerat una zona d’esbarjo.

Dos anys abans, per la Festa Major de 1955, s’havia celebrat un Aplec de Germanor organitzat per las Ligas Parroquiales de Perseverancia amb presència de membres de Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Matadepera i Terrassa. Un aplec promogut per el conegut jesuïta Jaume Piulachs.

Des de fa molts anys, es celebra, amb gran pompa, la Romeria de la Virgen de la Cabeza. El darrer cap de setmana d’abril, igual que a Andújar, la Verge rep a Sant Feliuet l’ofrena de flors per part dels seus fidels i devots en una gran celebració. A finals del proper abril, es celebrarà la 33ena edició.

La relativa llunyania de tot aquell espai, el deixa indefens pel que fa a l’acció dels brètols que només saben embrutar. La deixadesa és notòria arreu. Però el pitjor és quan aquesta deixadesa es converteix en agressió.

A menys de cent metres del Sagrat Cor, en un racó del camí que ve de Can Ferran, hi ha una fastigosa mostra de la indecència humana i de la degradació de la civilització actual. Algun, o alguns desaprensius hi abandonen, amb tota la impunitat del món, tot allò que hauria d’anar a la deixalleria. Fins i tot hi ha plaques d’Uralita, d’infaust record pels afectats d’asbestosi.

És un abocador incontrolat. Un abocador descontrolat. Un femer ple de residus, d’endergues, d’andròmines i restes immundes de la tecnologia moderna. Fa molt mal als ulls quan el veus aquella porqueria i molt mal al cor quan passes pel costat.

És un tema a solucionar de forma ràpida i efectiva per qui correspongui. Si és precís, i és possible, s’haurien de barrar els camins per evitar-hi l’accés de cotxes i furgonetes. Aquell paisatge no mereix aquest tractament.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close