elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
- Alba Vergés, consellera de Salut, ha dit que només en el primers sis mesos de 2018 s’han iniciat 3.556 tractaments d’hepatitis C al país
- Salut recorda la necessitat de reforçar les activitats de detecció, prevenció, tractament i control de les hepatitis víriques
 |
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha inaugurat aquest matí una jornada per commemorar el Dia Mundial de l’Hepatitis, que se celebra el proper dissabte 28 de juliol. En l’obertura de l’acte –que ha tingut lloc a l’Agència de Salut Pública de Catalunya sota el lema ‘Caminant cap a l’eliminació de les hepatitis’–, la titular de Salut ha dit que “el Govern de la Generalitat s’ha marcat l’eliminació de l’hepatitis C a Catalunya com a compromís polític, amb la propera aprovació del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya”. I ha afirmat que “és un repte enorme i alhora engrescador” per al Departament, per als professionals i les associacions de persones afectades per la malaltia, “ja que és curable”.
Vergés s’ha mostrat convençuda amb el fet que el nou pla és participatiu, incorpora l’enfocament de gènere i transcultural, oferirà una resposta multisectorial i de qualitat, i “és equitatiu i accessible”.
També ha expressat el seu compromís per seguir impulsant l’eliminació de les hepatitis víriques com a un problema de salut pública mitjançant elPrograma de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques (PCAVIHV). Aquest programa és l’òrgan de referència i de coordinació institucional que té com objectiu planificar, impulsar, coordinar i avaluar les actuacions necessàries a Catalunya per disminuir i millorar l’atenció als afectats d’aquestes malalties infeccioses. En aquest sentit, la consellera ha informat que tan sols en el primer semestre de 2018 ja s’han iniciat 3.556 tractaments d’hepatitis C.
En la jornada, en què han participat més de 140 professionals i representants d’associacions de malalts d’arreu de Catalunya, s’ha fet balanç d’aquest Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya, que el Govern aprovarà en breu i que conté 6 objectius generals, 47 objectius específics i 131 actuacions.
Què és l’hepatitis C i quina incidència té?
L’hepatitis C és una infecció viral de caràcter crònic que cursa de forma asimptomàtica en la majoria dels casos i que, a llarg termini, és la primera causa de malaltia hepàtica greu, com ara la cirrosi i l’hepatocarcinoma.
Tot i l’estabilització des de l’any 2011 de les taxes de mortalitat per aquesta malaltia, segueix sent 4 vegades superior a la mortalitat del conjunt de la població catalana (40 versus 9,2 per 1.000 habitants).
Per al secretari de Salut Pública, Joan Guix, és “assumible” el repte marcat per l’Organització Mundial de la Salut d’eliminar la infecció per l’hepatitis C l’any 2030, gràcies sobretot per l’aparició, en els darrers anys, de tractaments molt eficaços, de curta durada i molt ben tolerats. En aquest sentit, a Catalunya s’han tractat gairebé 21.000 persones afectades d’hepatitis C des de l’aparició del primer antiviral d’acció directa (març del 2014) i actualment el tractament aconsegueix unes taxes de curació del 94%. De fet, Catalunya té una de les proporcions de tractaments per habitants més alta d’Europa.
Per la seva banda, el director del Programa PCAVIHV, Joan Colom, ha posat de manifest els avenços aconseguits, com la microeliminació de l’hepatitis C en persones amb hemofília i en els trasplantats hepàtics i els bons auguris per tal de d’aconseguir-la en els propers anys en l’àmbit penitenciari. A més, ha recordat que Catalunya és capdavantera en implementar intervencions en col·lectius sensibles.
En aquest sentit, les persones que s’injecten drogues són la població que té el percentatge més alt d’infecció crònica (65%). Per fer-hi front, Catalunya disposa d’una potent xarxa per atendre aquest col·lectiu, amb 16 centres de reducció de danys i 62 centres de tractaments a les drogodependències. Entre les accions clau per a la prevenció destaquen la distribució de xeringues i de material per a la injecció higiènica (800.000 cada any), el tractament amb substitutius d’opiacis (7.670 persones en programa manteniment amb metadona), i la realització de cribratge de la malaltia amb més de 800 proves ràpides distribuïdes a l’any. A més, i des de l’any 2007, també s’ha format en la prevenció a més de 2.000 persones consumidores de drogues.
