Avisos importants

Salas i Chandri, família de mestres.

Els lligams entre Sant Quirze i Sabadell són, i han estat, antics i necessaris. Malgrat haver dut el nom de San Quirico de Tarrasa i d’haver format part del poble de Sant Pere de Terrassa durant 48 anys (1800-1848), és amb Sabadell amb qui, realment, Sant Quirze ha mantingut vincles més autèntics. El veïnatge n’és un de molt potent. El bosc de Can Feu era germà del de Can Casablancas, avui desapareguts tots dos. La carretera C-1413a fa més de 150 anys que uneix les dues poblacions, que també van quedar agermanades pel tren elèctric l’any 1922. El Mas Duran era propietat de la família Duran de Sabadell, els de la casa Duran. L’arquitecte sabadellenc Josep Renom, que va exercir d’arquitecte municipal a Sant Quirze, és l’autor del primer Pla Parcial de Sant Quirze, que data de l’any 1923 i, a més, és l’autor de de l’edifici de la Cooperativa. El pare del sabadellenc Ferran Casablancas, inventor dels grans estiratges per la filatura, era de Sant Quirze. I així podríem anar trobant tota mena de vincles: familiars, veïnals, matrimonials i d’altres.

Però un lligam ferm i positiu va ser el de la docència. Una connexió entranyable i familiar protagonitzada pels dos germans cordovesos Purificació i Lluís Salas i Chandri, que durant molts anys van exercir de mestres, deixant un record inesborrable. La germana gran a Sant Quirze i el petit a Sabadell. Dos pedagogs que van deixar una magna empremta de la seva categoria professional i humana.

Procedent de Còrdova, on havia nascut l’any 1896, un jove Lluís Salas i Chandri, de gran esperit didàctic i comunicador, va entrar de mestre a Cal Tatxé, escola sabadellenca per fills de treballadors, creada l’any 1850. El propietari d’aleshores era el senyor Domingo Colilles. Pel seu compromís, per la seva categoria com ensenyant i pel matrimoni amb la filla del senyor Colilles, Lluís Salas va esdevenir, amb els anys, propietari del Col·legi Mercantil, nom de l’escola aleshores. Els seus fills Emili i Domingo també van exercir de mestres. L’escola va tancar l’any 1973.

Lluís Salas i Xandri explicava que la falta d’esperit pedagògic a Espanya havia propiciat un decret d’abans de l’època de Romanones, que deia: “Podran ser maestros los espanyoles de mayor edad, aunque no sepan leer ni escribir”

Purificació Salas i Chandri va néixer a Còrdova l’any 1892. De ben jove, amb la seva família es van traslladar a Barcelona. Després d’una acurada educació, culta i cristiana, es va dedicar a la docència. L’any 1934, als 42 anys d’edat, va arribar a Sant Quirze per fer-se càrrec de l’escola de les nenes. Aleshores els nens anaven amb els nens i les nenes amb les nenes. Un precepte obligatori i insalvable. Fins la seva jubilació, l’any 1958. “Donya Pura”, així és com era coneguda popularment al poble, va exercir, de forma brillant, el seu ofici i el seu bon fer, a l’escola nacional de Sant Quirze.

Del seu matrimoni amb Segimon Sala i Torres, en van néixer els fills Romuald i Lluís, que, dedicats l’un a la indústria del Metall i a la medicina l’altre, van donar pas a dues nissagues Sala, quirzetenques per antonomàsia.

Com diu Ricard Simó en la seva biografia: «la personalitat social i humana de Purificació Salas i Xandri, quedà reflectida abastament amb la seva obra educativa i pedagògica, de la qual, ens en podria parlar millor que nosaltres, una de les seves deixebles predilectes i també admirable pedagoga, Maria Puig i Pujol»

Maria Puig i Pujol, una quirzetenca de naixement, mestre i pedagoga brillant. D’una gran personalitat i amb sòlids coneixements, va exercir l’ensenyament i va dirigir a Sabadell l’Escola de Nostra Senyora de la Salut, confirmant els lligams entre Sant Quirze i Sabadell citats a l’inici d’aquest article.

Avui dia, l’Escola Purificació Salas i Xandri de Sant Quirze del Vallès, és un centre “de doble línia que fomenta una formació integral basada en el pluralisme ideològic, els valors democràtics, tolerància, solidaritat, convivència, coeducació i respecte”.

El nom i la memòria de Donya Pura, aquella mestra que va deixar tant bona empremta de la seva qualitat pedagògica i humana, queden ben representats.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

 

 

Fotos de Ricard Simó Bach.

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close