Avisos importants

Sabadell i Terrassa. Rivalitat o indiferència.

Des de Sant Quirze podem contemplar, amb neutralitat, la rivalitat manifesta que hi ha entre les dues capitals del Vallès Occidental. Sabadell i Terrassa, tant iguals i tant diferents, s’han comportat des de temps immemorial com dues ciutats properament llunyanes o llunyanament properes. Sant Quirze, que va dur el seu nom vinculat a Terrassa fins l’any 1976, per proximitat i per analogia ha estat sempre més unida a Sabadell.

Terrassa, al contrari que Sabadell, té molta història. Sabadell no té l’antiguitat resplendent de Terrassa, que, amb Ègara, pot presumir del seu gloriós passat romà. També pot presumir del conjunt d’esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, a més de la Cartoixa de Vallparadís. Terrassa té un comte, el d’Egara. Terrassa té un bisbe, monsenyor José Ángel Sáiz Meneses. Per tenir, Terrassa també té un milionari d’última generació que va iniciar la seva fortuna amb les màquines escurabutxaques i l’ha fet créixer amb els casinos de joc. Sabadell no pot presumir de res de tot això. Fins l’any 1852, quan es van descobrir a Vicarello, prop de Roma, els Vasos Apol·linars, Sabadell no va ser conscient de la importància que havia tingut l’Arragonem romana.

La pugna amagada entre Sabadell i Terrassa ha arribat a límits ridículs. Ja fa anys, la torsió del fil que a Sabadell s’anomenava de dretes, a Terrassa en deien d’esquerres, i la posició del rodet de fil dins la llançadora era, pels egarencs, a l’inrevés del que feien els sabadellencs. Aquests detalls, que no tenen massa importància i no entrarem a valorar qui duia la contrària a qui, indiquen fins a quin punt arribava la rivalitat i l’antagonisme entre els dos pobles.

Hi havia una època en la que la cordialitat i el veïnatge es feien difícils perquè a la competència comercial, per la diferència de tributs i normes jurídiques, s’hi afegia la pugna pel creixement urbà i pel control dels cabals d’aigua, provocant nombrosos enfrontaments entre les dues poblacions. Actualment no es pot parlar d’enfrontaments. Fer-ho, seria faltar a la veritat. Però sí que es podria parlar de dues formes molt diferents de procedir, que, a més, s’ignoren mútuament. És una llàstima que no s’aprofiti el potencial de les dues ciutats per aconseguir, juntes, grans fites a nivell comarcal.

Les primeres disputes es van originar, fa uns vuit-cents anys, després que el rei Jaume I atorgués a Terrassa uns quants privilegis. En sentir-se perjudicats, els habitants de Sabadell, van mostrar el seu enuig amb fortes protestes.

El segle XVI Terrassa tenia un extensió tant gran que arribava fins el mateix centre de Sabadell, més o menys on ara hi ha el carrer de Les Valls. L’extensió del terme municipal de Terrassa comprenia el seu nucli urbà i, a més, les parròquies de Sant Pere, Sant Quirze de Galliners, Sant Julià d’Altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Martí de Sorbet. L’any 1800 es va crear el municipi de Sant Pere de Terrassa constituït per aquestes localitats foranies de Terrassa.

Entre 1848 i 1852 hi va haver una primera gran modificació: Sant Quirze es va independitzar; les parròquies de Sant Maria i Sant Miquel de Toudell es van agregar a Ullastrell i Viladecavalls, respectivament, i el límit amb Sabadell es va desplaçar fins la Creu Alta. Abans de dur a terme aquesta correcció hi havia cases de l’actual carrer de Les Valls que l’entrada pertanyia a Sabadell, però una bona part de la resta i el pati eren de Terrassa, amb tots els enrenous que representava aquesta irregularitat. Com per exemple l’augment del contraban d’articles que havien de passar pels burots o si algun familiar finava a la part terrassenca l’havien de canviar d’habitació per tal d’estalviar-se els tributs de desplaçament de difunts. Finalment, l’any 1904, amb la desaparició del poble de Sant Pere de Terrassa, els límits entre Sabadell i Terrassa van passar a ser els actuals.

Els anys trenta, durant la República, quan es va fer la divisió comarcal de Catalunya, a Sabadell hi havia cinc mil habitants més que a Terrassa, per aquesta raó, per ser la ciutat més gran de la comarca, va ser designada la capital del Vallès Occidental. Al cap de cinquanta anys Terrassa va ser nomenada co-capital junt amb Sabadell. Aleshores era President de la Diputació Provincial de Barcelona el batlle de Terrassa, el senyor Manel Royes i Vila, i Sabadell seguia sent més gran.

Potser el desinterès d’una envers l’altra o l’esperit competitiu entre totes dues han estat els esperons necessaris per el desenvolupament de les dues poblacions. El fet que dues ciutats tant properes i tant semblants mantinguin al llarg dels temps el seu vigor i potència, sense haver-se eclipsat o absorbit l’una a l’altre, s’ha de contemplar des de la rivalitat que les alimenta o, tal vegada, des de la indiferència.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close