Avisos importants

Retirada de símbols franquistes.

Sembla que ara va de debò. Si no surt cap ciri trencat, les despulles del dictador seran retirades d’allà on no havien d’haver estat mai, de l’interior del monument a la vergonya. L’anomenada transició no podia ser tant modèlica amb el record continu de la seva, tant ben custodiada, imatge.

Els primers ajuntaments democràtics de Catalunya van suprimir els noms que feien referència a la seva figura i la seva obra. A Sant Quirze, per exemple, noms com Caudillo, José Antonio, General Aranda o Alcázar de Toledo van desaparèixer del nomenclàtor.

A Sabadell, seran canviats els noms que encara restaven com record de la seva política. Josep Maria Marcet i Antoni Llonch, es quedaran sense plaça. Però aquest any en farà quaranta de la retirada del símbol més franquista de tots: el monument de la Creu dels Caiguts.

El dimecres, 7 de novembre de 1979, s’iniciaven les obres de desmuntatge de la Creu dels Caiguts. Es desmantellava pedra per pedra amb l’objectiu de traslladar-la al cementiri i reconstruir-la quan les disposicions econòmiques del Consistori ho permetessin.

La retirada d’aquell monument, que només lloava i recordava els caiguts d’una banda del conflicte armat, havia estat aprovada per l’Ajuntament, en comissió Permanent, el 17 de setembre anterior, amb els vots a favor dels regidors del PSUC, del PSC-PSOE i de C i U i l’abstenció dels de CC-UCD. Els treballs es van adjudicar a l’empresa sabadellenca Construcciones Arguto, amb un pressupost de 764.826 pessetes.

Durant tota la dictadura aquella creu va ser contemplada, per la majoria dels sabadellencs, amb una barreja de recança i vergonya. El projecte del Monument als Caiguts era obra de Joaquim Manich i Comerma, arquitecte municipal, i es va aprovar el 15 d’octubre de 1942, quan l’alcalde accidental era Miquel Sala Viñals. La inauguració va ser el dia 1 d’agost de 1943, inclosa en els actes de la Festa Major. Aleshores ja era alcalde Josep Maria Marcet. La justificació per erigir-lo era:

Todas la poblaciones, con más o menos suntuosidad, han elevado este merecido Monumento a la memoria de los que dieron su vida por Dios y por la Patria. Nuestra ciudad lo está levantando en su lugar más elevado y propio: junto a la Iglesia, representación de Dios, y cerca del Palacio Municipal, representación de la Patria.

Després de la mort del dictador, d’acord amb la Constitució de 1978, i per tal d’aconseguir una reconciliació definitiva i eficaç, no era just, ni acceptable, mantenir … en el lugar más noble y respetuoso de la Ciudad… un homenatge als guanyadors de la guerra civil. Un record permanent només d’aquells que s’havien alçat en armes l’any 1936 originant la fratricida guerra. Així ho va entendre el nou Consistori, encapçalat per el batlle Antoni Farrés, que va prendre possessió el 19 d’abril de 1979 i va posar fil a l’agulla per desmuntar-lo el més aviat possible. La retirada de la Creu dels Caiguts es va convertir en un objectiu prioritari.

Durant els treballs de desmuntatge va saltar la sorpresa quan a l’interior del monument va aparèixer una caixa metàl·lica. Les primeres especulacions suposaven que pogués contenir restes humanes. Res d’això. Es va poder comprovar que contenia, en diferents recipients, mostres de distintes terres que, segurament, corresponien als diferents camps de batalla. Aquest detall, desconegut pels sabadellencs, feia més injusta, encara, la presència d’aquell abominable monument. No només feia escarni de la derrota sinó que, a més, feia ostentació dels llocs on s’havia aconseguit. Aquella caixa no es va dur al cementiri, es va guardar a les dependències municipals.

La mateixa nit que va començar el desmuntatge hi va haver un atemptat al domicili particular de l’Antoni Farrés. Van ruixar la porta d’entrada amb gasolina, van introduir líquid inflamable per sota de la porta i hi van calar foc. La ràpida actuació dels bombers va evitar una desgràcia més gran. Aquell atemptat, que va commocionar la ciutat, no va ser reivindicat per ningú, però des de feia dies que l’alcalde Farrés rebia anònims i amenaces. Tot duia a pensar que l’autor, o autors, de l’atac eren nostàlgics del règim franquista i que, sens dubte, el cas tenia relació directa amb la retirada de la Creu del Caiguts.

Al final el trasllat va ser dut a terme per una empresa barcelonina, Construcciones de Edificios. La sabadellenca Arguto havia renunciat. El cost real va ser de 638.780 pessetes. A l’Ajuntament estaven contents perquè la feina s’havia finalitzat amb èxit i s’havien estalviat, gairebé, vint mil duros.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close