Avisos importants

Que tinguem molta Salut

Avui fa anys que la Salut ens va deixar. Des de fa cinc anys que Sant Quirze no gaudeix de la seva empenta i tenacitat cultural, del seu tarannà proper amb la gent, de la seva vitalitat associativa, de les seves capacitats pedagògiques. El nostre poble – el seu poble – la va plorar. Eren plors carregats de la dignitat que ella va mostrar fins el darrer moment, però la tristesa només es pot embolicar. I encara la plorem.

La Salut, la filla d’en Zequi i la Rosa, la mosseta que es va fer dona fent glossa i garrotins. L’activista de causes “impossibles”, exemple de lluita i trinxera, va haver d’ anar a cantar a una altra “verita”,  quan tenia quaranta sis meravellosos anys de vida. No va ser una decisió producte de la seva voluntat insubornable, que tant i tant ens havia demostrat. Va ser a contracor, mirant enrere, a totes i tots,  sobretot a les seves filles i el seu fill.

Però també ens va deixar el seu missatge, fruit de la seva actitud i compromís vital. Un exemple que ens diu que la forma més enèrgica, més incontestable d’estimar, és fer-ho amb lleialtat a conceptes tan genèrics, però alhora tan fàcils de concretar,  com són la justícia social i la llibertat.

Una altra gran dona com ella, fa anys i anys, cantava el que sembla un homenatge premonitori a la Salut. Ho feia per “garrotin” i diu

 

Pienso niña que tu eres

una serranita mu grande,

porqué tu has puesto la bandera,

donde no la ha puesto nadie.

 

 

Josep Coll

 

 

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close