Avisos importants

Quarantena musical amb Donant la Nota (novena tramesa).

Novena tramesa (en quarantena musical) del programa de ràdio Donant la Nota, que en aquesta edició presenta la tercera i última part dedicada al piano en la Música de Jazz.

El programa d’avui inclou set il·lustracions musicals de grans pianistes, editades a YouTube, a les que podreu accedir clicant sobre els enllaços que figuren en el document que acompanyem. Podreu veure i escoltar a Thelonious Monk, Carla Bley, Paul Bley, Herbie Hancock, Chick Corea, Keith Jarrett i Tete Montoliu.  Segons el previst, podreu escoltar aquest últim programa de la  temporada a Ràdio Sant Quirze a partir de dijous vinent, dia 18 de juny.  

 Esperem que gaudiu d’aquesta nova tramesa musical i que us ajudi a passar una mica millor l’actual fase del desconfinament.

Ens trobareu una altra vegada a mitjans o finals de setembre amb nous programes musicals i, si pot ser, amb nous concerts en directe.  Aprofitem per recordar-vos que si voleu adreçar alguna iniciativa als Amics de la Música, o coneixeu a alguna persona que li agradi la música i vulgui col·laborar de qualsevol forma amb la nostra associació, ens ho podeu comunicar contestant aquest correu, o bé pel mòbil 626164739 de José Ourille.

Bona tarda, amigues i amics de la música, primer de tot, gràcies per la vostra bona acollida als programes setmanals  que hem subtitulat com Quarantena Musical amb Donant la Nota, pensants per ajudar a  passar una mica millor el temps de confinament i ara de desconfinament per fases, arran de la desitjada davallada de  pandèmia per coronavirus.

Aquest és un treball col·lectiu dels Amics de la Música, amb idea i redacció de José Ourille, i correcció gramatical i locució de Rafael Güell, amb la inestimable ajuda del tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el teletreball de muntatge i posada en antena i a internet.

Tot i el treball que n’ha suposat fer aquests programes setmanals, us hem de confessar que, a nosaltres també ens ha ajudat, i molt, a passar aquest temps de quarantena, que de mica en mica, és a dir de fase en fase,  s’està acabant. Com aquest programa de ràdio, avui la tercera i última part que hem dedicat al PIANO EN EL JAZZ, i amb la qual ens acomiadem de tots vosaltres fins a mitjans o finals de setembre, depenent de la programació de Ràdio Sant Quirze.

Sense més introducció, passem a escoltar el primer tema i pianista d’avui, que té el curiós nom de Thelonious i el també curiós cognom de Monk, és a dir, monjo. Amb tots vosaltres, Thelonious Monk; preneu nota d’aquest músic, si no us sona massa:  un dels pianistes més singulars,  un dels més grans compositors i un dels més originals músics de jazz del segle XX.

Tot i que escollir un tema d’autors tan singulars i diversos és sempre difícil, hem escollit un tema clàssic de jazz tranquil,  diguem-ne que fàcil, titulat “Don’t Blame Me”, és a dir, “No em culpeu a mi”  que probablement us agradarà i molt. Veieu i escolteu atentament aquesta versió  a piano solo de Thelonious Monk:

https://www.youtube.com/watch?v=KshrtLXBdl8

(Duració 5:29)

Bé, us ha agradat, segur! Donant la Nota hem de dir que aquesta interpretació és per treure’s el barret, encara que Monk no se’l tregui per tocar. Ah, segur que també us han agradat els anells que porta i que sembla que tampoc li fan nosa per tocar.

Us donarem ara, com ja és habitual en aquests programes de divulgació musical,  unes breus dades sobre la biografia de Thelonious Monk i alguna altra anècdota. Thelonious va néixer  el 1917 a Carolina del Nord (Estats Units) i va morir el 1982 amb seixanta-cinc anys a New Jersey (també d’Estats Units).

A cinc anys començà a tocar el piano; la seva família es va traslladar a Nova York, on  a onze anys va rebre les primeres classes de piano i orgue. D’adolescent acompanyà a la seva mare, testimoni de Jehovà, que cantava en una església baptista.  Guanyà un concurs per a aficionats a l’Apollo de Harlem i després va acompanyar a un pastor evangelista durant dos anys, tocant el piano per tot el món!

Estudià poc temps en la  coneguda Juilliard School i va començar a tocar en grups de jazz el 1939 a 22 anys. En aquests primers anys de la seva carrera, Monk va tocar i gravar,  com acompanyant amb moltes formacions jazzístiques de primera línia al club Minton’s de Nova York, a Harlem.

En aquest llegendari club, el Minton´s i en les seves llegendàries “jam sessions”  és d’on  va sortir el nou estil de jazz denominat BEBOP, després de l’època daurada de les grans orquestres de swing i on Monk va conèixer i tocar amb grans músics de jazz com Miles Davis, Charlie Parker, Sonny Rollins, John Coltrane o  Dizzy Gillespie.

El 1944 Monk va tocar i gravar amb el conegut saxofonista Coleman Hawkins i finalment el 1947, a trenta anys, gravà amb el seu nom pel prestigiós segell discogràfic Blue Note, sobretot en format trio, piano, bateria i contrabaix.

Donant la Nota, us comentem que el 1951 Thelonious fou detingut per consum de drogues amb el seu amic i també gran pianista i compositor Bud Powell. Es diu que Monk no va voler denunciar a Powell, del que pertanyia la droga. Després d’estar dos mesos a la presó, el més greu és que li van retirar el permís per tocar a Nova York durant sis anys. Això no s’acaba aquí, el 1957 va a tocar novament a Nova York, al club Five Spot, amb un gran èxit, tocant entre altres grans músics amb el saxofonista John Coltrane, amb el que va gravar el mític disc “Monk-Trane”.  Bé, el 1958 torna a ser detingut per la policia, que l’apallissa i li retiren novament el permís, això si, tan sols per dos anys. Avui Donant la Nota negra, molt negra, hem de recordar que fa molt pocs dies que a Minneapolis la policia va maltractar fins a la mort a George Floyd, la qual cosa ha provocat les protestes més fortes i violentes des de la fi de la llei de segregació racial. Ja veieu que això del racisme, malauradament, no s’acaba així com així, canviant una simple llei, sinó que ha de canviar la percepció de tota la societat, que ho permet i ho tolera.

Tornant a Monk, després de tocar amb èxit al club Five Spot i gravar temes estàndards de jazz (com el que us hem ofert en el vídeo)  compondre i interpretar les poques balades de bebop, que existien i existeixen, com per exemple el tema “Round Midnight” i gravar discos, avui dia mítics com el  “Brilliant Corners” o “Solo Monk”  va començar a ser famós i reconegut, no tan sols pels crítics, sinó també pel públic. Va fer diverses gires per Europa, Àsia i el Japó. En 1971-72 realitzà una nova gira per Europa amb la formació “Giants of Jazz”, una espècie de reunió de grans estrelles del jazz, amb els quals va gravar els seus últims discos amb orquestra.

De sobte, el 1973, Monk es retirà dels escenaris, a causa d’un trastorn mental i es refugià a la seva torre de marfil, sense donar més explicacions ni entrevistes fins a la seva mort, nou anys després, el 1982.  Havia mort un músic que mai va voler parlar massa ni d’ell mateix ni de la seva música. Avui en dia, Monk és una llegenda i és considerat com a un dels millors pianistes del jazz modern.

Passats els anys i revisada la seva trajectòria com a pianista, director d’orquestra i compositor, Monk va rebre dos Premis Grammy a la Carrera Artística en 1992 i 1993, i el 2006 finalment li van concedir el Premi Pulitzer honorífic de música. Us volem recordar que al pianista de ragtime,  Scott Joplin, del que us vàrem parlar en la primera entrega de Piano i Jazz, també li van donar el Premi Pulitzer honorífic, el 1976, amb més pena que glòria…, ja que havia mort el 1917 a quaranta-vuit anys.

 

Passem ara a parlar d’una gran pianista i compositora, Carla Bley, i com que van formar una parella extraordinària, també ho farem del seu marit, Paul Bley, un altre magnífic pianista. Hem tingut alguns dubtes en seleccionar un vídeo de Carla Bley, ja que ha fet des de temes clàssics fins a composicions de jazz d’avanguarda,  i finalment ens hem decidit per aquest, titulat “Caucasitan Bird Riffles”, dels anys setanta, en que ella toca acompanyada d’una banda que creiem que és de la zona del Càucas europeu. Esperem que us agradi:

https://www.youtube.com/watch?v=RvxfpnP-oBY 

 

(Duració 6:11)

Passem ara a veure breument les biografies de Carla Bley i del seu marit, Paul Bley. Carla, compositora, saxofonista, teclista i arranjadora nord-americana, va néixer a Oakland, Califòrnia, el 1938 i encara viu aquest 2020, amb vuitanta-dos anys acabats de complir l’onze de maig en plena quarantena. El seu pare, professor de piano, organista i director del cor de l’església local, l’animà a estudiar piano i cant. Després de deixar els estudis secundaris a la edat de quinze anys, marxà de casa i va fer tota mena de treballs, sobretot a Nova York, on trobà un treball com a tabaquera en un club de jazz. Allà conegué al pianista Paul Bley i es casaren l’any 1957, ella amb dinou anys i Paul amb vint-i-cinc. Donant la Nota, us comentem que el matrimoni legal durà set anys, tot i que el matrimoni musical en durà molts més. Paul va continuar tocant temes de Carla, a la que seguirà considerant com a la seva compositora preferida.

Respecte a la biografia de Paul Bley, pianista i compositor canadenc, va néixer a Mont-real, estat de Quebec el 1932 i va morir a vuitanta-quatre anys a Florida, Estats Units. Estudià violí a cinc anys d’edat, als vuit es passà al piano, diplomant-se als onze en el McGill Conservatory.  Gran admirador d’Oscar Peterson (recordeu-lo del programa anterior), també pianista i compositor de jazz canadenc i també quebequès, passà a ocupar el seu lloc en els clubs de jazz, quan Oscar Peterson se’n va anar als Estats Units el 1949.

Paul es va inscriure el 1950 a la famosa Juilliard School de Nova York, on estudià composició i direcció d’orquestra. Va gravar el seu primer disc, ni més ni menys, que amb Charles Mingus i Art Blakey, dos grans del jazz i va seguir tocant tota la vida amb altres grans músics de jazz, com Chet Baker, Bill Evans, Sonny Rollins, i un llarg etcètera.  Fins i tot va participar el 1964 en el manifest del naixement del free jazz, amb músics com Cecil Taylor o Archie Sheep.

Tornem ara a Carla Bley.  Quan el 1959 es va casar amb Paul Bley, animat per ell,  començà a dedicar-se per complet a la música, sobretot amb la Jazz Composer’s Orchestra Association (JCOA) amb la que tocà pels Estats Units i també per mitja Europa.  El 1985 dirigí l’Europamerican Big Band amb membres de la Vienna Art Orchestra i membres de la més que original orquestra de Carla, que a més i més de trompetes i flautes va afegir-hi trompa i tuba.

Hem de deixar aquí la seva biografia, tot i que la vida i la música de Carla Bley, recordeu que, “toquem fusta”, encara està “vivita i coleando” i dóna per molta i molt original música de jazz d’avantguarda.  Aprofitem però per oferir-vos una “delicatessen” de piano i jazz. Com us hem dit abans, Paul Bley va seguir tocant les composicions de Carla després de la seva separació com matrimoni. Aquí us proposem el vídeo del tema “Seven” interpretat per Paul Bley, com a homenatge a la compositora Carla Bley.

https://www.youtube.com/watch?v=QQOfjNJM4D0

(Duració 5:21)

Seguim ara, presentant-vos el polifacètic  músic Herbie Hancock, pianista, teclista, cantant, compositor i actor afroamericà, que va néixer a Chicago el 1940 i, que també és viu encara avui, ja amb vuitanta anys, molt ben portats. Us diem tanmateix que Chick Corea i Keith Jarrett, els dos pianistes  que us acabarem de presentar en aquesta tercera i última entrega de Piano i Jazz, també viuen, i en plena creativitat.

A set anys, Hancock va rebre les primeres lliçons de piano i a onze ja era solista de la “Chicago Symphony Orchestra, interpretant concerts de Bach i de Mozart. Escoltà a Oscar Peterson i començà a interessar-se pel jazz i  a fer acompanyament al piano dels solistes de jazz que passaven per Chicago, quan encara no havia complert els vint anys.  Tot això ho compaginà amb estudis d’enginyeria a la Grinnell University.   El 1961 es traslladà a Nova York convidat a tocar en sessions de jazz del segell Blue Note i el 1962 va publicar el seu primer disc com a líder amb el tema titulat Watermelon Man, que es converteix en tot un èxit popular.  Escoltem aquest tema, molt animat, en el que col·laboren músics de primera fila:

https://www.youtube.com/watch?v=oP-vD4ScAGA

(Duració 7:09)

Esperem que us hagi agradat aquest tema, que fins i tot es podria ballar a una discoteca o a una festa popular, és a dir, de música pop.  Seguirem amb la biografia de Herbie Hancock, tot i que d’una manera molt breu, ja que pensem dedicar-li un programa sencer a la temporada de tardor-hivern de ràdio Sant Quirze.

Després del primer disc, va acompanyar i gravar discs, que són ja de culte, amb músics de primera fila del jazz, com Miles Davis, Wayne Shorter o Stan Getz. Al mateix temps, va crear un grup de hard bop i Donant la Nota us diem que si el bebop ja era difícil d’interpretar per a molts músics,  el hard bop encara ho va posar més dur. També va començar a treballar en música de pel·lícules fent la banda sonora del  film  “Blow Up” de Michelangelo Antonioni de l’any 1967.

El 1973 evolucionà novament creant el grup Headhunters, fent música electrònica amb sintetitzadors i una fusió de jazz i ritme funky que va aconseguir, amb el disc del mateix títol que el grup, un nou gran èxit venent més d’un milió de còpies.

Acabem la seva biografia en aquest programa,  i resumint us diem que Hancock ha passat per molts estils musicals, però sempre amb un segell de qualitat, fruit de la seva formació de música clàssica.

Anem ara a veure i escoltar un altre gran músic polifacètic: Chick Corea, pianista, clavicordista, vibrafonista, baterista i compositor nord-americà, nascut el 1941 a Massachusets i també encara actualment en plena activitat artística.

Escoltarem el tema Spain, i diem que ho escoltarem, ja que en el vídeo solament es veu, tota l’estona,  un fons negre amb el títol Chick Corea Spain.

https://www.youtube.com/watch?v=KOFs40ekTV0&list=PL_HZ_caoFf8ajBvCSQDa263tW7t55vUAp

(Duració 5:33)

Esperem que us hagi agradat i sorprès el tema, que comença amb un homenatge d’un minut i vint segons al famós “Concierto de Aranjuez” del mestre Joaquín Rodrigo i després Chick Corea ens delecta amb tota una improvisació al piano elèctric. Donant la Nota us recordem que si Miles Davis també va reinterpretar en jazz el concert d’Aranjuez en el famós disc “Sketches of Spain”, igualment Chick Corea, que també va passar per l’“escola” Davis, va estar molt interessat en la música espanyola, com es pot veure clarament en el disc titulat “My Spanish Heart”. Ho podeu trobar a YouTube, sense cap problema, us ho recomanem!

Farem ara un breu repàs a la biografia de Chick Corea, ja que a ell també li hem de dedicar tot un programa de ràdio sencer. Va començar a estudiar música clàssica a quatre anys, amb un professor de piano d’origen italià, conegut de la família del seu pare, també italià i tanmateix gran músic, que tocava la trompeta, el baix i era compositor al qual li agradava tant el jazz com la música clàssica.

El 1962 aprovà l’examen d’ingrés al curs superior de la Juilliard School of Music, famosa escola de Nova York, per la que han desfilat molts dels més grans músics, sobretot de jazz. Sembla que no va estar massa temps estudiant, ja que el van reclamar molts músics per a tocar amb ells.

Finalment el 1967 va gravar el primer disc amb el seu nom com a líder. A finals dels anys seixanta, reemplaçà a Herbie Hancock en el grup de Miles Davis, adoptant aleshores el piano elèctric i participant en el disc mític de Miles, titulat “Bitches Brew”, que traduït literalment vol dir “Beguda o Beuratge de bruixes”. Donant la Nota novament, us hem de dir que aquest disc, del qual s’ha dit que inicià el jazz-rock, també es mereix tot un programa sencer de ràdio. Ja veieu, que se’ns està acumulant feina radiofònica!

L`any 1971 va crear el grup de jazz-rock Return to Forever (RTF),  grup que coneix dues èpoques: Un jazz més aviat llatí al principi, i un veritable jazz fusió més endavant. És en aquest segon període quan exhibeix el domini dels instruments electrònics.  Els grans temes característics de cada època són Spain, que hem escoltat avui i The Romantic Warrior.

Hem de deixar aquí la biografia de Chick Corea,  per no allargar massa el programa, però ja us hem dit que li dedicarem un programa sencer de ràdio. Diguem finalment que és un músic molt creatiu, que ha tret més de cent discs, nou d’ells el mateix any 1978 i que ha estat guardonat amb deu Premis Grammy. Ah, també ha tocat amb músics catalans com Tete Montoliu o Carles Benavent i espanyols com Paco de Lucia, entre altres.

Passem ara al que hauria de ser l’últim pianista del programa, però que no ho serà, ja que us tenim guardada una sorpresa, per aquest programa de comiat de la temporada.

Passem primer a veure,  escoltar i a parlar una mica de Keith Jarrett: Sembla que, a més i més del piano, també toca la flauta, la percussió, l’orgue, el clavecí i la guitarra, neu n’hi do, no us ho sembla? Afegirem a tot això que també és compositor i que probablement, en la seva especialitat, la improvisació a piano solo, potser no hi ha cap pianista que pugui comparar-s’hi. És capaç de fer un concert en directe, de dues o tres hores de durada i totalment improvisat. Hi ha més de deu gravacions  a YouTube, a la vostra disposició.

Escoltarem ara, de Keith Jarrett, un tema curt titulat Danny Boy:

https://www.youtube.com/watch?v=C6tIzxmPCQE

(Duració 5:34)

Farem ara un breu apunt de la seva biografia, ja que també li dedicarem a la pròxima tardor-hivern un programa sencer. Keith Jarrett va néixer a Pennsylvania (Estats Units) l’any 1945 i encara ara, a setanta-cinc anys està en plena forma, musicalment parlant. A més i més, es veu que a partir del concert del seu setanta aniversari, els crítics musicals comenten que està millorant molt el seu caràcter, que sempre era més aviat aspre i distant, i fins i tot ara es permet fer bromes amb el públic.

També un nen prodigi, com molts dels i de les pianistes que hem escoltat, va rebre les primeres lliçons de piano a tres anys, aprengué també vibràfon i bateria, fent el seu primer concert a set anys i, no parant ja mai de fer-ho. Obtingué una beca per estudiar a la prestigiosa Berklee School of Music de Boston.

A vint anys, va anar a Nova York i començà a tocar directament amb els més grans, per exemple amb els famosos “Jazz Mesengers” d’Art Blakey o en el grup del saxofonista Charles Lloyd, que li reservà en cada concert un tema per tocar ell sol al piano.  A vint-i-tres anys va formar un trio amb Charlie Haden al contrabaix i Paul Motian a la bateria, amb els que va gravar els seus primers discos com líder i es presentà en nombrosos festivals de jazz a Europa.

Finalment, per acabar en la seva etapa de joventut, us comentem que a vint-i-cinc anys, el 1970,  el gran Miles Davis el reclutà com un altre més dels grans genis del piano que havien tocat amb ell: Ni més ni menys que Bill Evans, Herbie Hancock, Chic Corea, i al final, probablement el més gran geni de tots, Keith Jarrett.

Des de la dècada de 1970, el gran èxit de Jarrett com a músic de jazz li ha permès mantenir una carrera paral·lela com a compositor i pianista clàssic.  Donant la Nota us comentem que el seu àlbum “The Köln Concert” de 1975 és el més venut en la història del jazz (a l’apartat de piano sol) amb unes vendes que superen els cinc milions de còpies. Ah, finalment, si us ve de gust, també podeu veure un vídeo que ens hem trobat a YouTube, tocant a doble piano, al costat de Chick Corea, el Concert número 10 de Mozart.

Ara, per acabar aquesta tercera entrega de Piano i Jazz, us hem reservat la sorpresa de dedicar-li també un apartat al nostre gran pianista de jazz, de renom internacional i que ha tocat amb grans músics de jazz: Ens referim a l’estimat Tete Montoliu.

Escoltem i veiem en aquest vídeo a Tete, tocant també a doble piano, amb Chick Corea, l’estàndard de jazz titulat “Blue Bossa” gravat en el Festival de Jazz de Vitòria de l’any 1995. Donant la Nota, ràpidament us diem que en aquest concert va tocar, ell sol al piano, temes de Thelonious Monk, el seu pianista de capçalera i amb el que hem iniciat aquest programa d’avui.

 

Escoltem a Tete Montoliu amb Chick Corea, tot un luxe:

https://www.youtube.com/watch?v=5ZA93wi02d0

(Duració 7:25)

Vicente Montoliu, el Tete, va néixer a Barcelona el 1933 i va morir també a Barcelona el 1997 a seixanta-quatre anys. Cec des de naixement, fill d’un músic professional de l’òpera de Barcelona, va ser educat també en el gust pel jazz per la seva mare. Va estudiar piano, orgue, harmònica i composició al conservatori de Barcelona. Des de l’adolescència intervingué en les “jam sessions” del Hot Club de Barcelona.  Hem de dir també que era un gran lector i que la seva família es va gastar una fortuna en llibres editats en el sistema Braille per a cecs.

Tete Montoliu va ser el músic que va situar Catalunya dins del mapa internacional del jazz. D’ençà que Lionel Hampton el va considerar el millor pianista de jazz d’Europa, la seva carrera va viure un impuls imparable que va associar el seu nom amb els grans mestres  del jazz com  Chet Baker, Dexter Gordon, Elvin Jones o Ben Webster.

Músic polifacètic, Tete va gravar també discos de música brasilera, sud-americana, boleros i música catalana, tots ells d’una gran qualitat, i referències, avui en dia, de la fusió del jazz amb tots aquests estils musicals.

Ho hem de deixar aquí, per no allargar massa aquesta tercera i última entrega de Piano i Jazz. Esperem que us hagi agradat la selecció musical i volem demanar disculpes si no heu trobat al vostre pianista preferit, ja que ens hem deixat, segur, a molts i molt grans pianistes del segle XX, el segle del jazz.

Res més, ens acomiadem fins a setembre, i us desitgem un bon estiu, una bona Festa Major, si el coronavirus i les normes sanitàries ho permeten. Finalment,  donar les gràcies al tècnic de so Carles Serqueda, a  la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Quirze, al nostre patrocinador Vallesana d’elevació i Serveis i als vint-i-set establiments comercials de Sant Quirze, que són socis col·laboradors de l’associació Amics de la Música.

MOLT BONA TARDA  I MOLT BONA MÚSICA PER TOTHOM!

 

 

Fem palès el nostre agraïment pel suport de L’AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS,

Pel patrocini de VALLESANA D’ELEVACIÓ I SERVEIS,

I pel dels socis col·laboradors:  AL TEU GUST / ART BO PASTISSERS / BDB LORENTE / CAL FRUITER /  CASA MARIETA / CENTRE CLÍNIC QUIRODERMA / COR DE FRUITA /  DINA-4 LLIBRERIA PAPERERIA / DIONYSUS, EL DÉU DEL VI / DENTAL SOTO / E2M ESTUDIS ELECTRO-MECÀNICS / EL NESPRER, RESTAURANT / FARMÀCIA CLADELLAS / FARMÀCIA DE L’ESTACIÓ /  FARMÀCIA OLIVERAS / FOLCH LLAR I MODA / FRUITES I VERDURES EL MAS / FRUITES I VERDURES PACO / LA BODEGUETA / LA LILA BAR-CAFETERIA-TETERIA / MUSSOL ÒPTICA / OSTEO SALUT / PEIX ALEGRIA / QUERALT CENTRE DE PODOLOGIA / REVISTA SQ21 / SERVASSIS / TERÀPIES DARUMA.

                                               …………………………………………..

DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores.  Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close