Avisos importants

Puja la calor, puja tot

Eva López Pinyol Periodista

(“Hace calor, hace calor, yo estava eperando que cantes mi canción, y que abras esa botella, y brindemos por ella y hagamos el amor en el balcón”), ‘Hace calor’ de Los Rodríguez

Si hagués de triar entre dotze mesos de calor a l’any, o dotze de fred, la meva opció seria clarament la segona. No suporto les altes temperatures. M’ofega la xafogor, i em genera molta impotència no trobar una bona fórmula per sufocar-la. Una manta m’abriga del fred, però amb 43 anys que tinc, encara no he trobat una manera vàlida de fer passar la calor.

Si hi ha algun meteoròleg llegint això, es deu estar pixant de riure. “Doncs no saps què t’espera”, deu pensar. Els experts vaticinen que en una dècada es poden assolir pics de temperatura de 50 graus, i quan ho sento, m’agradaria poder-me convertir en cargol per refugiar-me anys i panys dins la meva closca.

Si no tinc la sort de patir una metamorfosi com la que va descriure magistralment Kafka, però, l’única closca on em puc amagar actualment és casa meva. Tinc les persianes abaixades la major part del dia -com em va ensenyar el meu avi-, i reso uns quants pares nostres perquè caigui alguna gotellada que refresqui l’ambient. De fet, resar és el que deuen estar fent aquest estiu molts catalans, perquè poder pagar la factura de la llum a finals de mes si encens l’aire condicionat és gairebé un miracle.

Fa mesos que el preu de l’energia està pels aires. Molts ja van haver de passar l’hivern gairebé sense calefacció -el preu del gas és tan elevat que fa feredat-, i ara, arriba la calor, i n’hi ha que no poden fer front ni a la factura d’encendre un ventilador. Si això li sumem el que costa agafar el cotxe per anar remullar-se a la platja, l’única cosa que ens queda és plantejar-nos tornar a viure com ho feien els nostres avantpassats.

Recordo un veí que tenia, que em deia que el que més li agradava era anar en samarreta i pantaló curt per casa els mesos més durs d’hivern. Quan m’ho va explicar, recordo que vaig pensar: “mira que bé que viu, aquest paio”. Ara el planyo, perquè deu haver passat l’hivern enfundat en un forro polar i amb mitjons fins els genolls, i perquè una dècada després de que m’ho contés, penso que era un esnob.

Els humans ens hem acostumat a fer girar el clima al nostre gust. Si fa calor, posem l’aire a tota pastilla, si fa fred, la calefacció. La despesa energètica que això genera, però, ha contribuït a generar un problema major, que ens pot abocar al desastre: el canvi climàtic. Ara a més, ens hem d’enfrontar a un altre maldecap, l’augment de preu de la llum, el gas, el petroli… Aquests increments poden fer trontollar el món tal com el coneixíem, o com a mínim, com estàvem acostumats a viure’ls alguns privilegiats.

Perquè no ens oblidem que aires condicionats i calefacció són luxes als quals només alguns tenim accés, però l’increment de les temperatures ens afecta a tots. No s’ha de ser massa llegit per tenir clar, a més, que els que més patiran són precisament els que menys recursos tenen per fer-hi front.

Sé que, a vegades, la paraula solidaritat fa una mica de mandra, i més en aquests mesos d’estiu, en què l’única cosa que pensem és estar tranquils, relaxats i passar-ho bé. Per gaudir molts anys més, però, cal que siguem conscients que si no tots hi posem el nostre granet de sorra, seguirà pujant la calor, i pujarà tot.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close