Avisos importants

President Torra: “El Govern ha actuat amb tota la responsabilitat, rigor i anticipació davant la Covid-19, amb l’únic objectiu de salvar vides”

El president, durant la seva intervenció al ple. Autor: Jordi Bedmar
El president, durant la seva intervenció al ple. Autor: Jordi Bedmar
  • El cap de l’Executiu ha acusat el govern espanyol d’haver aplicat una altra vegada l’article 155, “aquest cop camuflat d’estat d’alarma” i ha destacat que la factura de la Covid-19 “no pot ser un increment del deute del Govern de Catalunya”
  • Ha anunciat que aquesta setmana demanarà a Pedro Sánchez que sol·liciti, en nom de Catalunya, un préstec europeu de 5.000 milions
  • Quim Torra ha explicat que la CORECO portarà el Consell Executiu del 21 de juliol la proposta de repriorització dels pressupostos i que el 31 de juliol tots els departaments tindran enllestits els plans de contingència
  • Ha reclamat “suport i unitat” a tots els grups parlamentaris per exigir al govern espanyol que ampliï els fons estatals Covid, que augmenti el sostre de dèficit i permeti als ajuntaments disposar del seu superàvit

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat aquest matí, en el ple del Parlament dedicat a la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19, que Govern ha fet “tot el que estava a les nostres mans i més per salvar vides i per protegir els ciutadans davant d’aquest atac inclement i tan cruel” i que la principal premissa, des el primer moment, ha estat “actuar amb tota la responsabilitat, rigor i anticipació”. “Salvar vides, protegir els més vulnerables i rescatar el teixit econòmic. Fer-ho ràpid i fer-ho bé”, ha destacat.

El cap de l’Executiu ha insistit que el Govern no pot estar “ni content, ni satisfet davant d’un drama humà”, però ha remarcat que totes les decisions que s’han pres s’han fet “sota el criteri d’experts”, “explicant als ciutadans en cada moment la gravetat de la situació” i, alhora, “assenyalant i defensant un paquet de mesures per a sortir-nos-en”.

I ha assegurat que, “malgrat tenir les nostres competències arrabassades per un Estat que va acabar anant a remolc massa cops, per no dir sempre, vam prendre la iniciativa i vam fer els passos que ens exigia l’emergència sanitària sense dubtar ni un sol moment a actuar amb contundència”. Tot i això, s’ha mostrat obert a la crítica i a revisar com s’ha fet cada passa per millorar en el futur.

Plans de Contingència definits el 31 de juliol

Tal i com insisteixen les autoritats sanitàries, “l’emergència no ha acabat” i “estem en uns mesos claus per encarrilar la sortida de la crisi”, per això el president ha reiterat que “el Govern no es relaxa ni ho farà en els propers mesos”, sinó que està treballant intensament en els plans de contingència necessaris.

En aquest sentit, i coordinat pel PROCICAT, el cap de l’Executiu ha explicat que tots els departaments de la Generalitat de Catalunya “tenen l’encàrrec de tenir a punt els seus Plans de Contingència abans del 31 de juliol d’aquest mes”. “Ara més que mai hem d’actuar amb responsabilitat i planificació. Seria una veritable temeritat no preparar-se, i ho hem de fer amb tot el rigor per a fer-ho bé a la primera. No podem fallar”, ha apuntat.

El treball intens en l’etapa de represa també s’ha traduït en la creació de la CORECO, que treballa des del mes de maig en un pla de reactivació econòmica i en la repriorització de les partides del pressupost. El president ha anunciat que està previst tenir una primera versió del Pla els dies 16 i 17 de juliol, que serà sotmès a l’aprovació per part del Govern el dia 21 de juliol. Tindrem uns pressupostos prioritzats i unes accions transversals i de sectors estratègics fixades, encarrilant l’etapa de represa”, ha destacat.

A més, el president ha explicat que estan en marxa més de 80 plans sectorials amb mesures específiques per a diferents àmbits i que el grup Catalunya 2022 està treballant en les variables clau on se situarà Catalunya després de la pandèmia.

Per últim, i per fer front a la reforma estructural del sistema de Salut, tal i com ha proposat recentment el Col·legi de Metges, el president també ha anunciat que “el Govern nomenarà ben properament un Comitè d’Experts Independents, professionals del sector sanitari, per tal de treballar conjuntament amb el Departament de Salut les mesures de canvi estructural que necessitem”. Una proposta on ha convidat tots els grups parlamentaris a sumar-s’hi.

Unitat i suport per aconseguir més finançament

Al llarg de la seva intervenció, el cap del Govern ha insistit en la necessitat de disposar dels recursos necessaris per poder afrontar les crisis derivades de la Covid-19, i ha fet una crida a tots els grups parlamentaris a mostrar “unitat i suport inequívoc” per exigir al Govern espanyol que ampliï i distribueixi els fons estatals Covid. “Aquesta no hauria de ser una lluita del Govern i dels grups que li donen suport, només, sinó de tot el Parlament”, els ha demanat.

Quim Torra ha destacat que, en la darrera estimació, la Generalitat estima que “Catalunya necessita 30.000 milions d’euros per encarar amb garanties la reconstrucció del país”, i ha alertat que “no acceptarem menys del que ens pertoca”. “D’aquesta crisi no en sortirem com a l’anterior amb receptes de restricció de despesa. En aquesta, cal una injecció de diners sense precedents per salvaguardar l’economia i evitar fallides d’empreses, tancament d’establiments i un empobriment global”, ha declarat.

En aquesta línia, ha remarcat que la xifra de 16.000 milions d’euros que el govern espanyol ha destinat als territoris “és absolutament insuficient” i que la factura de la Covid-19 “no pot ser un increment del deute del Govern de Catalunya”. “El govern espanyol no pot deixar-nos a la intempèrie. Encara no ha fet ni un pagament, deixant el Govern en una situació delicadíssima”, ha puntualitzat.

Torra també ha demanat la implicació dels grups parlamentaris en reclamar que s’elevi el sostre de dèficit a l’1% i que es permeti als ajuntaments disposar de tot el seu superàvit i romanents.

En la línia de disposar de finançament addicional, el president també ha anunciat que aquesta setmana enviarà una carta al president Sánchez “perquè sol·liciti, en nom de Catalunya, un préstec de 5.000 milions, el 2% del PIB català” al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), i una altra al CEO del MEDE, Kalus Regling, per comunicar-li que el Govern de Catalunya accepta les condicions que “permet tornar el préstec al 0,1% i pot donar liquiditat immediata”“No podem esperar a rebre els ajuts europeus l’any vinent. Els necessitem ja, ara. I confio que el president Sánchez no hi posi cap obstacle i faci la gestió en nom de Catalunya. No es podria entendre el contrari”, ha defensat.

Gestionar la crisi sense recursos ni eines suficients

Des de l’hemicicle, el cap del Govern ha tornat a lamentar que el Govern de Catalunya hagi hagut d’afrontar aquesta pandèmia “sense els recursos ni les eines suficients”, i amb una “intervenció de les nostres competències d’un dia per l’altre”. “Ens van voler residualitzar, un cop més; ens van aplicar una altra vegada l’article 155, aquest cop camuflat d’estat d’alarma, però es van trobar amb un Govern que va fer en tot moment el que creia que havia de fer, tinguéssim o no les competències”, ha defensat.

Malgrat d’aquesta usurpació de competències, el president ha insistit que el seu Govern sempre ha mostrat una total disposició a col·laborar i coordinar-se, i “ha fet propostes urgents que requerien prendre decisions fermes i de manera àgil”, que, lamentablement, “no shan escoltat o sha fet tard”, com va passar davant la demanda del confinament total de Catalunya o respecte a les mesures de protecció de treballadors i persones vulnerables. “Ens calia un Estat que anés per endavant, no a remolc. Ens calia un Estat que fos executiu, no que executés les nostres competències. En resum, ens calia i ens cal un Estat propi”, ha reblat.

 “Tothom ha jugat un paper en aquesta crisi”

Durant la seva intervenció, el president ha volgut agrair “el diàleg constant i la col·laboració de tothom” al llarg d’aquesta crisi, des dels ciutadans individualment fins a les institucions de tot el país, així com el compromís de les empreses i les aportacions i les propostes que han fet els diferents grups. També ha volgut fer un reconeixement especial als professionals de la sanitat, de les cures i l’atenció social, d’emergències i de serveis essencials, “que no han defallit ni un sol dia, ni un sol minut, durant tots aquests mesos”. “La gestió d’aquesta crisi i la resistència viscuda contra el coronavirus no hauria estat possible amb la feina d’un Govern sol. Ni el de Catalunya ni cap altre. Tothom hi ha jugat un paper”, ha destacat.

En aquest sentit, ha lloat la reacció solidària i compromesa de la societat catalana i ha assegurat que “és realment un orgull i un honor viure en un país amb aquesta capacitat de mobilització de consciències i accions de suport col·lectiu”.

A l’inici del ple, el president ha demanat un minut de silenci en memòria de totes les víctimes mortals que ha causat la Covid-19 i ha insistit en què aquesta pandèmia “no ens esborri la memòria ni cap nom caigui en l’oblit”. Després d’expressar el condol a les famílies de tots els traspassats i recordar que el 9 de juliol es farà un homenatge nacional, el president ha reconegut que, durant la pandèmia, “no hem pogut trobar de fer bé l’acompanyament de les nostres persones estimades que han mort aquests mesos”. “Aquesta és una ferida a l’ànima de la gent, un dol que tardarà a passar. Un dol mal fet. Moralment és d’un impacte enorme i sobre tot això també necessitem una reflexió de país”, ha declarat.

Complicitat de la societat davant la nova realitat
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha iniciat la seva intervenció apel·lant a la necessitat de reconstruir “una nova realitat que potser no serà com l’anterior, a causa de la patacada mundial i el cop de realitat, de vulnerabilitat humana” que ha suposat la pandèmia de la COVID-19. Per a conviure amb ella, Vergés demana “la complicitat de la societat”.

En el seu balanç de la gestió de l’epidèmia a Catalunya, d’una banda la consellera ha expressat les fortaleses amb què s’ha actuat. En primer lloc, per exemple, amb un sistema de salut que amb el seu caràcter universal “ha atès tothom, amb una resposta equitativa i humana”, capaç d’adaptar-se a la realitat contractant més de 3.500 professionals i disposant de més de 27.000 llits, entre convencionals, crítics, a pavellons temporals o a hotels. També s’ha referit a l’aprovisionament urgent de material –facilitat amb la creació des del primer dia d’una central de compres a Catalunya-, que va suposar adquirir, a banda de l’aprovisionament dels propis centres, més de 42 milions d’unitats (de mascaretes, monos, bates, guants, ulleres, etc.) entre el 9 de març i el 15 de juny. En tercer lloc, la titular de Salut ha assegurat que avui està garantida, amb escreix, la possibilitat de fer totes les proves PCR que el país necessita: en concret, ara es poden fer unes 20.600 diàries, una xifra que pot créixer en unes 8.000 més si s’activen laboratoris privats. Fins ara, segons ha detallat, s’han fet unes 700.000 proves d’aquest tipus a unes 400.000 persones.

Vergés ha seguit el balanç enumerant algunes de les prioritats i actuacions de millora realitzades per gestionar l’epidèmia, com el reordenament propi del sistema, l’increment de l’atenció domiciliària i virtual, el paper clau de l’atenció primària en la detecció precoç i en les residències, la capacitat dels hospitals per augmentar els seus espais, la suma de la capacitat pública i privada, el manteniment de l’activitat urgent i no demorable i l’ús de les TIC amb eines com l’app STOP COVID CAT. La consellera ha reiterat el reconeixement especial als professionals de la salut en tots els àmbits, “perquè s’han deixat la pell i han estat quan se’ls ha necessitat”, el que els comportarà una compensació merescuda d’uns 140 milions d’euros. També ha recordat el reforç de la xarxa epidemiològica i del 061 Salut Respon abans dels primers casos positius, així com la formació de professionals. “La gran velocitat de propagació del virus va sorprendre al món i va tensionar el sistema de salut, però gràcies a l’anticipació vam poder respondre”, ha dit Vergés abans de posar en valor el comportament de la societat catalana, especialment pel que fa a les donacions i la fabricació de material -com ara els respiradors-, i la demostració que el coneixement i la recerca es van posar al servei de la conjuntura, generant ajuts de 4 milions per a una vintena de projectes de recerca i d’innovació per a la prevenció i el tractament de la malaltia. “Aquesta coresponsabilitat col·lectiva demostra la màxima solidaritat del nostre país”, ha emfatitzat la consellera abans de lamentar que el comandament únic que va ordenar el govern estatal “no va ser una bona solució”, davant la qual Catalunya “sempre va posar per davant els interessos de la ciutadania del país”.

En el seu balanç, la titular de Salut també s’ha referit als aprenentatges que deixa la gestió de l’epidèmia pel present i el futur immediat: el manteniment de les mesures d’higiene i el distanciament físic; la necessària integració sanitària i social -amb més orientació de l’atenció primària a les residències; l’impacte de l’epidèmia segons gènere (les dones s’han infectat més i majoritàriament són dones les professionals sanitàries als centres de salut i residències, però també per exemple a les caixes dels supermercats) i segons nivell socioeconòmic; la rellevància de l’atenció de salut mental –amb pla i actuacions de suport emocional i contra l’estrès-; l’ús de les TIC – repartint tauletes i telèfons intel·ligents a residències o triplicant l’acreditació virtual a La Meva Salut-; o l’acceleració dels plans previstos i la gestió de nous equipaments amb una inversió de 81 milions d’euros.

A més, Vergés ha destacat i agraït la col·laboració del món local i supramunicipal i s’ha referit a la urgència de construir la salut pública del segle XXI. ”Les pandèmies han vingut per quedar-se i hem de conviure sense por, amb canvi de metodologies i millorant els sistemes d’informació”, ha dit, abans de referir-se a la necessitat d’estar preparats per als rebrots actuals i als que puguin venir, com arreu, així com a una segona onada que pugui coincidir amb la grip. En aquest sentit, es vol avançar la vacunació contra aquest virus i augmentar la percentatge de vacunació dels grups de risc, especialment dels professionals sanitaris, amb l’adquisició de 230.000 vacunes més. A més, pel que fa a la provisió de material, s’arribarà a un volum de 62 milions d’unitats per a 4 mesos, mentre que pel que fa a la capacitat de llits de crítics instal·lada creixerà un 30% (uns 150 llits més).

Un sistema d’emergències que ajuda a ser un país millor

Per la seva part, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha fet un repàs de la gestió de la pandèmia des de la vessant d’emergències. Ha explicat que “l’emergència sanitària per la COVID-19 ha posat a prova, no només la capacitat del sistema sanitari, sinó també la robustesa del sistema de protecció civil i emergències de Catalunya i ha comportat la resposta més extensa i més intensa fins ara per aquest sistema d’emergències públic català, mantenint el dispositiu de coordinació ininterrompudament des de fa més de 3 mesos i mig”.

El conseller ha destacat que “un territori com el català, necessita un servei amb alta capacitat per coordinar, gestionar i respondre tot tipus d’emergències”. Per aquest motiu, des del departament d’Interior “seguim treballant amb l’objectiu de seguir disposant d’un sistema de seguretat i emergències robust i pioner, adaptant-lo als nous risc emergents, fruit del caràcter transnacional”.

Buch també ha posat en valor que “Catalunya té un sistema propi  d’emergències, forjat amb el pas dels anys i des de la diversitat ideològica que la ciutadania ha anat disposant al capdavant de les institucions”. “Un sistema fet entre tots per servir a tots, fet entre totes  per servir a totes” ha insistit.

També ha volgut posar de relleu que el sistema compta “amb grans professionals compromesos amb el país i la seva gent”. “Com a conseller d’Interior em sento molt orgullós del sistema d’emergències de Catalunya, un gran sistema que també ajuda a ser un país millor”, ha afegit.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close