Avisos importants

Prado G. Velázquez ; Tot allò que escric, ho llegeixo en veu alta.

La petita de set germans, nascuda el 1970 a Montiel (La Manxa) i criada a Barcelona, Prado G. Velázquez, expressa amb exquisida ironia que amb aquest nom es podia haver dedicat a la pintura artística. Volia ser actriu. També li agradava escriure, encara que això de les novel·les ho veia més lluny. La realitat, però, l’ha convertit en una dona polifacètica, d’activitat multicultural i dedicació plena. En el seu extens currículum hi ha Art Dramàtic, Teatre, Cinema, doblatge o publicitat. També, tècniques de multimèdia, narrativa, creativitat literària i realització de guions. 

En la seva faceta de novel·lista, no vol enganyar els seus lectors, potser, tant sols despistar-los lleugerament. Lorquiana confessa, no és gens transgressora, però li agrada la transgressió. 

Duta per la seva basant interpretativa, per comprovar la qualitat del relat recent acabat d’escriure, llegeix en veu alta allò que escriu.

Autora de les novel·les:

Tierra de sol. Éride Ediciones, 2012

La gran aventura de Silvia. Verbalia Ediciones, 2019

En blanco y negro. Editorial Egales, 2018

Prado G. Velázquez ha estat convidada a la sessió d’avui del Club de Lectura Navel·la Criminal de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès, dirigit per Jordi Valero. Una sessió en la que han quedat paleses tres afirmacions: la categoria de l’autora; la qualitat del Club de Lectura i el nivell de les lectores de Sant Quirze. 

Un èxit. Les aportacions de les participants així ho han confirmat.

Amb amabilitat i simpatia, Prado G. Velázquez, atén la nostra entrevista. 

En el seu CV hi ha Art Dramàtic, Teatre, Publicitat, Cinema… que la motiva a escriure?

Jo escric de molt joveneta. Escrivia contes i el meu diari. Als catorze anys vaig començar a escriure petis relats, que els fotocopiava i eren com petits llibres. També em presentava als Jocs Florals de l’escola. Però per a mi escriure és expressió. Quan era actriu era expressió d’un altre i jo era l’eina i en el cas de l’escriptura, jo sóc la creadora.

Quins són els seus referents?

Tots hem començat amb l’Agatha Christie. En l’actualitat Rosa Montero m’encanta, també la Laura Esquivel amb el seu realisme màgic o Garcia Vargas. Murakami, que té aquest punt absurd, també m’agrada moltíssim.

Que prefereix la trama o el personatge. Què l’atreu més?

Jo trobo que una bona novel·la ha de tenir una bona trama i un bon personatge. Si la trama és fluixa, per molt bo que sigui el personatge, t’acabes preguntant que hi fa allà aquell personatge. Les dues coses són importants.

 

Les dones escriuen millor la novel·la negra? La sensibilitat femenina és important?

Això no ho sabria dir. No crec que per la sensibilitat s’escrigui millor, és més aviat el tipus de temàtica que les escriptores utilitzen. Gràcies a l’eclosió de dones, s’han incorporat temàtiques que abans no s’havien llegit. Per exemple, Susana Martín Gijón a Especie, ha incorporat el tema dels embarassos, les clíniques per quedar embarassada… i no és la primera autora que parla d’això. Altres autores han incorporat personatges com dones pre-menopàusiques, o menopàusiques directament i que estan preocupades per això. Això no ho havíem vist abans. Més que la sensibilitat, crec que és la temàtica.

Tierra de sol.- La gran aventura de Silvia.- En blanco y negro.- Quina prefereix? I perquè.

Per a mi cadascuna té el seu valor, però, òbviament m’estimo En blanco y negro perquè és on trobo una evolució com escriptora a nivell tècnic. És la que més temps he trigat en escriure i també la que he hagut de fer una documentació més amplia de diferents èpoques.

Perquè Los Angeles i any 1950?

A Los Angeles es va cometre un crim que no s’ha resolt. És el de la Dalia Negra, del qual es va fer un llibre i una pel·lícula, que em va impressionar moltíssim. Vaig voler que fos en aquella època. De fet no va ser el mateix any, però per qüestió de la trama vaig posar els anys 49 i 50. I Los Angeles per la Dalia Negra i perquè la meva vinculació amb el cinema és més que evident.

Projectes nous?

Un thriler i una novel·la psicològica, negra també. Fa dos anys que hi estic treballant. Ara tinc un petit bloqueig, sobre tot amb la psicològica, perquè hi ha un tema de trastorns i no vull ficar la pota. M’estic documentant molt. Però a més m’afecta emocionalment.

A les seves novel·les hi ha algun reflex personal? Hi ha quelcom de vivències?

Qui et digui el contrari menteix. Al cap i la fi, escrivim el que coneixem. Bé perquè ens ha arribat amb les vivències d’algú altre, bé perquè ho vivim, o perquè ho llegim. Però en el moment de llegir-ho ja estem creant una vinculació, per tant, a nivell emocional ja hi ha alguna cosa teva.

Té algun lema?

Llegeixo en veu alta. Tot el que escric ho llegeixo en veu alta. Gràcies a això trobo ritme, veig les coses que funcionen i les que no. Els paràgrafs tenen un ritme i al llegir-los en veu alta copso el que sobra i el que no sobra.

Vital, sincera, dinàmica, alegre, simpàtica, com si ens coneguéssim de tota la vida. Un plaer poder entrevistar-la.

Jaume Barberà Canudas

Maig 2021

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close