Avisos importants

Pio Baroja, Javier Cercas i els Borbons

Tots dos van lloar un Borbó, amb raonaments diferents i per raons diverses, però mentre en el cas de Pio Baroja la qüestió no era fonamental, en el cas de Cercas sí que ho és, i molt.

El rei Fernando VII va morir l’any 1833, la seva heretera, Isabel II de Borbón, tenia tres anys. Després de les dues nefastes regències, primer de Maria Cristina de Borbón entre 1833 i 1840 i després del general Espartero entre 1840 i 1843, el Gobierno y las Cortes, van decidir emancipar-la i nombrar-la reina a l’edat de 13 anys, era l’any 1843. Aleshores qui exercia més influència sobre la jove reina era Sor Patrocinio, la Monja de las Llagas. Més tard, també, el Pare Claret, el seu confessor.

A l’edat de setze anys, l’any 1846, la van casar amb el seu cosí germà Francisco de Asís de Borbón. Eren cosins germans dues vegades, els dos pares eren germans i les dues mares també. Ella no volia ser l’esposa del seu cosí, al que anomenava Paquita. Era més que notòria la seva homosexualitat. Entre altres candidats, el Gobierno y las Cortes es van decidir per Francisco de Asís perquè ateses les seves condicions de poruc i de tímid, evitarien qualsevol interferència seva en la política.

Potser hi ha quelcom de fantasia en la vida de Francisco de Asís, per exemple que dormia amb camises de puntes, o la malformació del seu penis que li impedia tenir relacions sexuals satisfactòries o que li impedia orinar dret com els homes, o que no va ser pare de cap dels fills que va parir la seva dona. El que sí és cert és que després de la revolució La Gloriosa de 1868, va anar a viure a París amb el seu amant, Antonio Ramos Meneses, Duque de Baños.

Isabel II va tenir dotze parts dels quals quatre fills van arribar a l’edat adulta, entre ells Alfonso XII. Està escrit que cap d’ells era fill de Francisco de Asís. Per tots els relators de l’època el marit de la reina era homosexual. Només es va atrevir a contradir-ho una veu discordant, la de l’escriptor Pio Baroja. El membre de la Generació del 98 va escriure que Francisco de Asís havia tingut nombroses amants així com fills amb altres dones. Pio Baroja contra tothom. És evident que va ser una llicència que li va permetre la seva categoria. Baroja no tenia cap necessitat de dir-ho, no tenia que quedar bé amb ningú. Segurament no va rebre cap gratificació per escriure-ho. Va fer el li passava per l’engonal o, simplement, perquè la figura d’aquell pobre home li feia pena.

La setmana passada el senyor Javier Cercas ens va il·lustrar amb tres frases que podrien ser una mostra d’humor, però que dites amb posat seriós, fan basarda:

  • La veritat és que el cop d’estat el va aturar el rei. No hi ha cap mena de dubte.
  • Espanya és una democràcia, ho diuen tots els estudis de qualitat democràtica del món.
  • La democràcia perfecte és una dictadura.

Primer.- Està més que escrita i demostrada la vinculació de Juan Carlos I en el cop d’estat del 23F. En tot cas si ell el va aturar deuria ser perquè ell, o algú relacionat amb ell, l’havien organitzat. Està més que escrit i demostrat que els generals Armada o Milans del Bosch mantenien una ferma lleialtat al Rei i que sense ell no haurien fet res. Altres militars que van participar en aquell intent de cop d’estat han confirmat la vinculació de Juan Carlos I en aquella martingala que una càmera de TVE que va quedar encesa va espatllar-ne el resultat.

Segon.- La qualitat democràtica d’Espanya està sota mínims. Incompleix tota mena de requeriments que li arriben d’Europa. La separació de poders està a nivells de països com Turquia. Espanya va prenen la deriva de països com Hungria, Rússia o Polònia en els que la qualitat democràtica és mínima.

Tercer.- Parlar que la democràcia perfecte és una dictadura és justificar diferents passats d’Espanya com les dictadures de Primo de Rivera o de Franco. És justificar el ben estar d’unes elits de poder o d’unes classes privilegiades.

Pio Baroja va defensar un Borbó perquè li va donar la gana. No sabem si aquest és el cas del senyor Javier Cercas, o si ho ha fet per quedar molt bé amb algú. De fet l’historiador Francisco Espinosa va escriure que Javier Cercas blanquea el fascismo.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close