Avisos importants

Paula Ortega, ballarina i actriu santquirzenca

La Paula Ortega és una santquirzenca de 21 anys, ballarina i actriu. Des dels 14 anys ha participat en diversos campionats de coreografies de dansa grupals i també ha dirigit grups de competició. Darrerament ha treballat com a actriu a diversos videoclips i curtmetratges. També ha produït els seus propis curts. La seva darrera intervenció ha estat a “Al cielo se va en bici”, d’Honorato Ruiz.

Quin ha estat fins ara el moment més important de la teva trajectòria?
No podria dir-te un, la veritat. Cada moment és un pas més del camí i es mereix tanta importància com qualsevol altre. Però sí que un viatge a València va ser un abans i un després. Em va descobrir un món nou. Pel que fa a la dansa, podria dir la primera vegada que amb Souldiers vam guanyar el Word of Dance Spain, que oferia un passi al campionat internacional. (L’hem guanyat diverses vegades fins al moment, però per falta de pressupost mai hem pogut anar-hi).

Amb quines dificultats t’has trobat i què ha estat el més fàcil del teu recorregut professional?
He tingut diverses dificultats, com tothom: econòmiques, físiques (lesions, asma, els ronyons…) i emocionals. Però la veritat és que la meva carrera té molta part de sort, causalitat i amor per part de la gent que m’envolta actualment (la que m’envoltava abans no). El més fàcil crec que ha estat connectar amb la gent i fer contactes, que en aquest món són molt necessaris. He tingut bons companys i he conegut gent majoritàriament guai i propera. També he de dir, com ja he comentat abans, que no crec que existeixin les casualitats, sinó la causalitat. Quan projectes energies bones i constructives, quan treballes dia rere dia, sense defallir, enfocada en el que vols, la vida t’ho torna, i a mi m’ho està començant a tornar.

En què treballes actualment?
Actualment sóc professora de Hip Hop a l’escola Montserrat Creus de Sant Quirze. També estic a una agència, Salvador Models, on consto com a model, actriu i ballarina. I vaig treballant en els projectes que se m’ofereixen o em venen de gust. No és una vida estable, però és el camí que vaig escollir, i que escullo cada dia. També formo part del grup de monitores de l’Esplai la Flama, on no tinc sou econòmic pero sí molt d’amor i energia que em nodreix la resta de la setmana, així que també ho compto.

Quins són els teus projectes a curt i mitjà termini?
Actualment estic fent una formació de danses urbanes, a l’escola Soul Dance Center, la Soul Formation. També estic cursant un màster d’interpretació davant la càmera (cine) a Barcelona, The Collective. Dit d’una altra manera, segueixo formant-me, almenys fins l’estiu.
De cara al curs vinent, vull entrenar dansa pel meu compte, entrenar tota la informació que ja tinc, i crear el meu propi moviment, el meu propi estil. En l’àmbit interpretatiu, vull seguir aprenent, fer algun curs, però sobretot millorar mitjançant la pràctica. Fer curts, videoclips, presentant-me a càstings etc. També vull seguir millorant i practicant l’anglès, ja que el meu objectiu és arribar a ser actriu a nivell internacional, fer cine anglès i per arribar-hi he de tenir un anglès pràcticament nadiu.

Com et veus a llarg termini; en què t’agradaria focalitzar-te?
Vull ser actriu. Sempre he volgut dedicar-me a la dansa, però des de fa un any i poc em vaig enamorar de la interpretació (sempre he tingut certa afinitat amb les càmeres) i va guanyar molt de pes en la meva vida. No penso deixar la dansa, ni molt menys, però quan portes tants anys amb una cosa en primer pla, quan fas del teu hobbie la teva professió pot cremar, i no vull que em passi. Vull marxar al Regne Unit i provar sort allà, però abans vull fer alguna pel·lícula aquí. També estic escrivint un guió, que en principi volia que fos un curtmetratge, però que després de parlar-ho amb col·legues del gremi segurament acabi sent una pel·lícula. No sempre es troben projectes on s’encaixa, i en aquests casos tens dues opcions: o et resignes i esperes a que et surti alguna cosa, a la sort, o t’ho crees tu. I no m’agrada esperar.

Què t’aporta personalment aquesta professió?
La dansa em proporciona joc, investigació, equilibri emocional, expressió, disciplina, treure les coses que no sé dir o gestionar amb paraules… La dansa és el meu llenguatge però també el meu objectiu. És el camí i la finalitat de la meva vida. La meva gasolina, per dir-ho així.

La interpretació és un altre món. Hi ha com una mena de creença sobre els actors i actrius que diu que són persones falses, perquè menteixen molt bé. Però és totalment ridícul i fals, perquè un actor, rectifico, un bon actor, és un canal, un mèdium, per on passa el personatge, les paraules, les emocions. – On l’emissor es el director, i el receptor el públic. – No fa veure que tal o qual. Ho viu.
La càmera es com un detector de mentides. Quan veus algú que no ho viu de debò, com a públic, ho saps. Un bon actor, doncs, és algú que s’obre en canal. Que es mostra, que es vulnerabilitza. Que és. Sense jutjar ni jutjar-se.
Per fer això s’ha de tenir una capacitat de gestió emocional brutal. Això és el que més m’agrada de la interpretació. L’autoconeixença que requereix. La introspecció que em demana, la sinceritat, honestedat i veritat que necessito i em vull regalar. Saber controlar les emocions, els gests, les paraules, deixar-me portar pel personatge. Viure mil vides en una sola.

www.santquirzevalles.cat

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close