Avisos importants

Pactes “Ras i curt” (In memoriam Enric Alloza) *Actualitzat

Actualització : Aquest escrit val també per tots els pactes incomprensibles que s’estan fent als ajuntaments tant de ER PDCAT i CUP. Aquí rep tothom , el proper escrit serà “Poltrona Power i ens pasem la república pel forro”

Mai m’ha agradat la política. Si m’hagués agradat, possiblement, ja hauria estat batlle del poble o en el futur ho podria ser… no patiu tinc altres aficions. Si ara manifesto aquesta opinió és degut a un rampell irrefrenable sorgit després de veure els vergonyosos pactes municipals als que s’ha arribat en ajuntaments com  Barcelona o Sabadell.

Treballo al meu taller familiar des els catorze anys, un taller que m’estimo i que l’any vinent celebrarà cent anys d’existència. Hem capejat moltes crisis i en la última, la “ Big crisis”, em vaig reciclar i vaig compaginar la meva afició convertint-la amb la segona feina. He participat en moltes entitats i actualment estic al Grup d’Història on segurament mi jubilaré ja que m’encanta l’entitat. Bé no us avorriré més amb el meu CV i anem al tema que ens ocupa.

Des l’1 d’octubre sempre ho he dit i ho repetiré; vaig quedar en estat de xoc. I no per el que va passar, sinó pel comportament d’alguns grups polítics. La meva escala anava per PP, Ciutadans, i ja em va sorprendre no el PSOE, sinó el PSC. El seu poc democràtic “tots a presó”, la judicialització de la política i el poc sentit moral. Un PSC que al parlament no era capaç de ni tant sols mirar als familiars dels presos. Aquell 1 d’octubre, i les decisions d’aquests partits, van travessar una línia vermella que no és pot perdonar.El moment que ens ocupa és excepcional no podem parlar de lluites polítiques ,només podem parlar de república i unitat estratègica.És igual que a una guerra a l’enemic ni aigua. Quan l’enemic vulgui parlar , ho entregar els ostatges potser podrem signar un pacte de pau. Dilluns vinent a la façana de l’ajuntament de Sabadell ja no lluirà la pancarta de “Llibertat presos polítics”aquest símbol és una nova declaració de guerra recolzada per en Comú Podem.

Jo abans havia anat a algun grup de treball d’algun partit, per donar opinió tot i que sabien que no era dels seus. Jo ho considerava un sistema democràtic tots ens teníem que entendre i fer poble sense mirar colors. Actualment per mi es impensable a mi no hem trobaran mai ni al PP, ni a Ciutadans, ni al PSC i potser amb algun més… i aquí no el vull desvetllar. Un dia un amic hem va preguntar després de l’1 d’octubre tu de quin partit ets, i jo vaig contestar “del que implementi la república” i ara de moment el meu president és el molt honorable Puigdemont i el meu vicepresident el molt honorable Junqueras.

Aquesta setmana estem veient els pactes de Barcelona i Sabadell als ajuntaments. Us heu begut l’enteniment gent de en Comú Podem! Com podeu fer aquests pactes amb la gent que té empresonada als nostres líders elegits democràticament! I no hem vingueu amb l’excusa que als ajuntaments són les persones. Que aquests pactes venen imposats pels vostres caps de Madrid. Com podeu tenir aquest paper  d’estomac agraït. On són els ideals que defensava l’esquerra?.

Per acabar us diré el que vaig dir el dia de la inauguració del carrer 1 d’octubre a Sant Quirze del Vallès. El meu amic Xavi sempre m’enreda i no porto mai res preparat, he de dir que es van fer grans discursos el meu era molt curt i sempre em poso nerviós quan em mira tanta gent fixament. Però el final meu era aquest “En diuen democràcia i no ho és” i el poble sempre salvarà el poble .

Josep Busqueta Gavaldà

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close