Avisos importants

Ni oblit ni perdó

Consideracions sobre la frase: Ni oblit ni perdó.

El nostre diccionari diu que oblidar és perdre la memòria d’alguna cosa, no recordar-la o no tenir-la present en l’esperit.

També defineix perdonar com deixar passar sense càstig una falta, no guardar cap malvolença per una ofensa rebuda o absoldre algú del càstig d’un crim.

que fa a oblidar i a perdonar un filòsof va escriure que hi ha tres formes de reaccionar a l’hora d’aplicar-los junts:

  • l’ingenu, oblida i perdona,
  • el ximple, ni oblida ni perdona,
  • el savi, perdona però no oblida.

Per la religió, el perdó és una obligació. No és cap opció. Ho diu, per exemple, l’oració més cèlebre dels cristians:

“perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”.

i el perdó, per separat no tenen la magnitud, ni la gravetat, que tenen quan van junts. Junts, són actes de generositat, de caritat, de magnanimitat i de reconciliació.

La frase que conté aquest mural, i que parla de no oblidar i no perdonar, es podria considerar poc encertada o que no recull el sentiment general, però, Ni oblit ni perdó, es pot considerar una frase molt dura?

, potser sí que ho és. Al menys ho sembla. Per la possible al·lusió a la rancúnia. En tot cas, però, no hauria de ser cap reflex general de la societat que pretenem ser. Una societat generosa i caritativa. Una societat justa i conciliadora.

la frase sencera prové de: Guillem Agulló, ni oblit ni perdó. En aquest cas és una expressió del sentiment popular sorgit després de la barbaritat que va representar aquell execrable crim. L’abominable assassinat d’un jove independentista i antifeixista a mans d’uns feixistes que van quedar immunes.

En Guillem Agulló, pare, va respondre que amb tot el dolor del cor, potser estaria disposat a perdonar. Però el cas és que ningú li ho havia demanat.

Era l’any 1993, ja han passat 28 anys. Llavors, el feixisme no estava present als Parlaments, al menys de forma oberta. Ara ja hi és, i amb to fatxenda i amenaçador.

Hi ha polítics que diuen que el feixisme s’ha d’aïllar, altres opinen que s’ha de frenar, també ni ha que parlen de que s’ha de combatre.

Però, la seva violència s’ha d’oblidar?

Els seus crims s’han de perdonar?

També podem anar més  a prop.

Es pot oblidar o perdonar la violència de les Forces Armades el dia 1-O?

Es poden oblidar o perdonar les amenaces d’un monarca enfangat fins el capdamunt?

Es pot oblidar o perdonar l’acció d’uns tribunals prevaricadors dedicats, només, a perseguir la dissidència?

Per respondre aquestes preguntes serà precís fer una acció de consciència col·lectiva. Un acte de valoració fent ús de les virtuts com les que parlàvem abans: generositat, caritat, magnanimitat i reconciliació. Els catalans ja sabem de què va. I des de fa molts anys.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close