Avisos importants

Madrid sempre guanya

 

Al·legant raons d’Estat, Madrid sempre guanya. La fusió entre Caixabanc i Bankia és una mala notícia per Catalunya. Es parla de fusió, però Caixabanc és tres vegades més gran que Bankia. Es tracta, realment, doncs, d’una estranya adsorció. Perquè si es veritat que Goirigolzarri en serà el president i Gortázar el conseller delegat, Caixabanc, que triplica Bankia, perdrà poder. No tindrà capacitat de manar. L’Estat espanyol, màxim accionista de Bankia, a través del FROB, és qui en traurà les palles més llargues

Aquest moviment, que diuen que està beneït pel Banc Central Europeu, De Guindos en parlava fa uns dies, semblava més adient entre el Banc de Sabadell i Bankia. Encara que n’hauria resultat una entitat menor. Han apostat a l’engròs i crear el banc més potent del país. El Sabadell, quedarà en espera de trobar parella, o tutor.

Catalunya es queda sense múscul econòmic. Amb la desaparició de les Caixes d’Estalvi i ara sense la Caixa, deixa Catalunya sense sistema financer. Ho explica Francesc Cabana, expert en economia. També exposa que la Caixa no és favorable al Procés, però tampoc si ha oposat frontalment.

Aquesta fusió és una mala notícia per Catalunya i pel sobiranisme i si afegim que pot afectar negativament l’obra social de la Caixa, arribarem a la conclusió que també ho és per la societat catalana en general.

No és la primera vegada que es parla de fusió, però que en realitat es tracta d’una adsorció per part de l’Estat. L’any 1991 es va “fer” la fusió entre Gas Madrid i Catalana de Gas per donar pas a Gas Natural. Realment, l’Estat espanyol, a través de Repsol i d’Enagas, es va quedar amb els actius de Catalana de Gas. Aquesta entitat no va poder fer res. No es podia parlar de fusió, Gas Madrid era molt, però molt inferior a Catalana de Gas. Com van aconseguir que la companyia catalana acceptés aquelles draconianes condicions?

Doncs a través de les anomenades Primes Úniques. La Caixa, que tenia el 65% de les accions de Catalana de Gas, també tenia la majoria de les Primes Úniques de tot Espanya. És possible que hi hagués alguna irregularitat, però el Ministeri d’Hisenda va apostar molt fort en contra de la Caixa, que va haver d’acceptar el xantatge. Gran quantitat de les possibles irregularitats, les van deixar prescriure.

Si no és mitjan els Tribunals, ho és per l’acció de l’Agència Tributària, però Espanya, sempre guanya.

Una anys abans ja hi va haver una primera acció de l’Estat en contra de Catalana de Gas. Pere Duran Farell, justificava, l’any 1974, el robatori, per part de l’Estat, de la planta de Barcelona de Gas Natural S.A. (Catalana de Gas y Electricidad) i dels contractes de gas natural de Líbia i Argèlia.

 

«durante la larga reunión con Luís Valero Bermejo nos comunicamos con clara contundencia y con exquisita cordialidad y respeto personal a nuestros respectivos criterios y puntos de vista absolutamente opuestos. Pero en el marco de una situación política inflexible, sin paliativos de ninguna clase, en la razón industrial y a la fuerza moral de toda una historia se le imponía implacablemente la razón de Estado, hube de aceptar, en último término y por puro pragmatismo e instinto de conservación, o de supervivencia, la cesión a Enagas de la planta de Barcelona y de los contratos de Libia y Argelia»

 

Al·legant raons d’Estat, Madrid sempre guanya

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close