elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Anys enrere, en el món laboral, l’esperit de Nadal es vivia gràcies als lots i les paneres amb que les empreses obsequiaven als seus empleats. Ara potser també, però llavors molt més. La vigília de Nadal era un goig veure el personal sortir de la feina, amb posat alegroi i satisfet, cadascú carregat amb el seu lot. Potser també hi contribuïa que a la butxaca hi duien la paga extra. Encara hi ha empreses que mantenen aquesta tradició. La il·lusió que feia, i que fa, el lot de Nadal és innegable. Actualment, però, aquell esperit nadalenc, s’està traspassant als sopars o dinars d’empresa.
L’expressió mínima d’un lot de Nadal consistia en una bossa de malla que contenia dues barres de torrons, un pot de neules i una ampolla de xampany, i d’aquí, amunt.
L’entrada, l’any 1986, d’Espanya a la Comunitat Europea, va obligar a buscar un nom pels vins escumosos de qualitat, ja que el nom de champagne o xampany estava reivindicat, en exclusiva, pels productors francesos. Aquí es va creure oportú adoptar el nom de «cava». Abans d’aquella data el nom era xampany.
Els anys de la gana i la post-guerra, l’empresa que podia obsequiava als seus empleats amb productes de primera necessitat, com mongetes, patates, cigrons, oli, sucre, farina, etc. Fins i tot amb pollastres. De vegades vius.
Més tard, en temps d’opulència econòmica, aquells productes van ser substituïts per torrons de tota mena, neules, pots de fruita confitada, cafè, patés, embotits, galetes, llaunes d’espàrrecs, pinyes ananàs, succedani de caviar, xampany, vins, licors, etc., i si hi havia un pollastre, era mort i plomat. Algunes empreses, com a Cal Guillem, per exemple, la sala de reunions era coneguda popularment per les empleats com el «quarto dels pollastres». En aquella estança hi dormien, un parell de nits, els lots abans de ser entregats.
Diuen els historiadors que aquesta tradició de regalar aliments per Nadal ve de molt antic, de l’època romana. Durant les festes en honor del Déu Saturn, els romans obsequiaven els amics amb aliments propis de l’època, com figues seques, ametlles, olives, llorer… dins de cistelles de vímet o d’espart. En deien sportulas.
Dos mil anys després, a Sabadell, ningú es quedava sense lot de Nadal. La majoria d’empreses en repartien als seus empleats. Els guàrdies urbans, que hi havia regulant el trànsit a les principals cantonades, rebien obsequis de veïns, d’empreses de transport i d’altres. Al final de la jornada quedaven rodejats d’una munió d’ampolles, de caixes i de lots, que els impedia moure’s amb facilitat.
Els més desfavorits de la societat també en solien rebre. A Ràdio Sabadell, mitjan el programa Servicio de Socorro de Radio Sabadell, es recollien aliments i begudes pròpies de les festes que, en lots preparats, eren entregats als més desvalguts, per tal de poder passar les festes de la millor manera possible.
L’any de les riuades, el 1962, tots els damnificats van ser obsequiats amb lots per Nadal. El contingut eren begudes i productes alimentaris propis d’aquelles dates i el continent era un cossi o gibrell de plàstic que de ben segur els va fer un bon servei.
Darrerament, la crisi i la globalització han afectat negativament aquesta tradició, moltes empreses l’han deixat de banda. Però una sentència del TS va obligar una companyia a reprendre el costum de repartir lots ja que les cistelles de Nadal són un dret adquirit del treballador i, com a tal, s’ha de mantenir en el temps. Per altra banda, des de l’Agència Tributària opinen que la cistella d’empresa hauria de ser considerada com a retribució en espècie, amb la qual cosa caldria valorar a preu de mercat aquests articles i se sumaria al salari, en l’apartat de les retribucions en espècie.
Els lots i paneres de Nadal es podrien classificar en tres grups: en el primer hi hauria els que les empreses regalen als seus empleats; en el segon, els que les empreses ofereixen a altres companyies o ha determinats càrrecs d’altres companyies, per tal d’agrair-los quelcom o per premiar-los per tractes futurs i en el tercer, les paneres que es sortegen. En aquest darrer cas hi ha diferències abismals, perquè es poden trobar des de les «lluminetes» més modestes, fins les paneres més gegantines. A Sabadell hi ha una panera solidària tant farcida de productes diversos i de regals, que fins i tot hi ha un creuer per dues persones.
Jaume Barberà Canudas
