Avisos importants

L’exèrcit?

Les rodes de premsa del general Villarroya i de Pedro Sánchez són ben diferents. El primer, decidit i segur, parla obertament de guerra i de soldats. Ho té ben clar. En canvi, Pedro Sánchez, es pot passar una hora sencera fent deambular unes quantes frases i tòpics, però sense aportar cap idea nova, ni cap intent seriós de solució. Segurament, potser, perquè no pot, o no el deixen. El seu discurs acaba sent una arenga del nacionalisme espanyol més ranci.

A Itàlia hi ha l’exèrcit, sí, però per transportar fèretres, no pas per “desinfectar”, ni per ocupar el territori. Tots els països del món estan amenaçats i veuen a venir un desastre espantós.

Aquí, més enllà del que passi amb la monarquia –a Europa pensen que està sota mínims- volen seguir manant els mateixos de sempre. Les elits espanyoles sempre han anat bé al costat dels Borbons. Per tant, intentaran per tots els mitjans que no s’ensorri. Però és igual, amb monarquia o república, el principal obstacle per Espanya (Ibex-35, règim del 78, centralisme castellà-madrileny, clero, pont aeri, premsa i mitjans comprats, noblesa arcaica, dreta antiquada, falangisme antediluvià, socialisme descafeïnat, sindicats domesticats, esquerra miop, etc.) és Catalunya. El proverbial fet diferencial català.

Seria molt agosarat? imaginar que volessin aprofitar aquesta situació de caos generalitzat per satisfer el seu desig de sempre? Que no és altre que fer claudicar Catalunya durant unes quantes generacions.

Ja fa molts anys –inicis dels ’90- que els mitjans del centre van començar a malparlar del sistema autonòmic, per acabar malparlant de Catalunya. La brutal  re-centralització d’Aznar a inicis del segle XXI, va obligar la redacció de l’Estatut de Miravet que va acabar, lamentablement, amb la sentència del 28 de juny de 2010. «Aquellos polvos trajeron estos lodos».

No en van tenir prou amb allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Havien d’arribar més lluny, algú va dir “hay que paralos para siempre” i no hem estat conscients del que havia de passar el 17 d’agost de 2017. Hi havia cinc furgonetes preparades per dur la tragèdia a cinc llocs de Catalunya. No els va sortir bé. Algú de l’entorn de Rajoy o de Soraya SS estava al corrent del que havia de passar. L’havien de fer molt grossa. Un caos tant gran que hauria acabat amb l’autonomia, el sobiranisme i l’independentisme d’una tacada, i per sempre. Afortunadament no els va sortir bé. Segurament mai ho sabrem. Tots els partits nacionals han vetat qualsevol tipus d’investigació.

Tampoc els va sortir bé l’1 d’octubre. Ni el 3, amb aquell infame discurs de Felipe VI. Malgrat haver gastat fortunes amb campanyes internacionals com España Global, pagant tramvies a Estònia o espiant Julian Assange, la imatge d’Espanya no millora i han de veure que, inclús, empresonant polítics i líders catalans tampoc se’n surten.

Les piulades d’Ada Colau, lloant l’arribada de l’exèrcit espanyol a Barcelona, les d’Iceta, Coscubiela, Rabell i d’altres servents del sistema, atacant la persona de Quim Torra semblen intents de justificar quelcom.

Amb tots aquests antecedents, és molt agosarat pensar que pretenguin aprofitar aquesta pandèmia per dur a terme el seu etern desig?

Alguna cosa hi deu haver quan en lloc de fer cas dels científics, ens envien l’exèrcit.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close