Avisos importants

LES XIFRES

LES XIFRES

Reflexions de Maria Romaní

De tothom és sabut que els números, les quantitats, sobretot parlant del preu de les coses, tenen un component psicològic potent. Ho saben meravellosament bé els comerciants i publicistes. No és pas per casualitat que molts dels productes que trobem a les botigues, principalment els que no són bàsics, acabin amb les xifres 90 o 99. Jo, que em considero una persona bastant pragmàtica pel que fa al dia a dia de la vida, sempre arrodoneixo el preu a l’alça: els 49,90€ els veig automàticament com uns 50€, per posar un exemple molt habitual en peces de roba, etc… Però ara, aquestes darreres setmanes, quan cada dia m’informo de les xifres dels nous contagiats pel coronavirus i, sobretot, dels morts a casa nostra i arreu del món, tinc la necessitat moral de deixar de fer-ho. Ho visc com si pogués cometre un sacrilegi si realitzés la pràctica mental a la que estic habituada, com si pogués cometre un pecat, en els termes catòlics que les persones d’una certa edat tenim tan interioritzats en la nostra societat, siguem o no creients. Perquè resulta que les xifres que ens donen, comptada una a una, signifiquen la pèrdua de vides humanes i, també una a una, la de famílies que pateixen la malaltia i la mort d’un familiar. La majoria en condicions massa dures: de solitud, de desconcert, de la impossibilitat de seguir els protocols de dol als que estem acostumats actualment… I, és clar, això em porta a pensar en la immensa quantitat de mems, molts d’un mal gust flagrant, que han corregut per les xarxes des de l’inici de la pandèmia. Ho titllo d’una gran manca d’empatia envers el patiment dels altres, d’una falta d’educació emocional pel que fa a un grup important de persones de la nostra societat que ara ha quedat al descobert, com si diguéssim. Ja ho deia un mem que corria setmanes enrere: riu, riu, riu fins que et toqui a tu. I és que, en certa manera, comprenc la reacció de les persones que creen aquests missatges, sovint grollers, i de la gent que els fa córrer com la pólvora, o com el coronavirus, potser hauria de dir ara. I dic que en part ho comprenc perquè tot aquest drama, viscut des del confinament i la seguretat que ens ofereix casa nostra no sembla real. No puc evitar recordar aquella pel·lícula (que recomano a qui encara no l’hagi vist) titulada El xou de Truman (1998), del director Peter Weir i protagonitzada per l’actor canadenc Jim Carrey, que es basa en l’explotació d’un pobre personatge que viu enganyat i confinat en una mena de ciutat bombolla del tot artificial i que ell és l’únic que no ho sap; perquè resulta que la seva vida és presentada en format de programa televisiu a l’abast de tothom. Aquesta pel·lícula va suposar la llavor originària del que ara coneixem com a programes de TV de l’estil de Gran Hermano. També nosaltres, els que no hem patit la cruesa d’aquest virus ni com a malalts greus ni com a familiars de difunts, ens podem sentir vivint en aquesta bombolla protegida de casa nostra. La societat, ara mateix, ha quedat dividida en dos grups, formant dos mons paral·lels, per entendre’ns: tots els treballadors que estan lluitant contra la pandèmia a primera línia i el grup dels que ajudem, principalment, quedant-nos confinats a casa. On el que més ens ha de preocupar, sembla, és NO AVORRIR-NOS! I com si tinguéssim l’obligació de ser sempre feliços. Vénen a dir-nos constantment, com si fos una gota malaia: prohibit deprimir-se, prohibit estar preocupat, ànims! Alegria i xerinola per donar i per vendre… I així fins a quedar-nos empatxats! Babaus i insensibles ens volen, perquè no siguem conscients de la gravetat del que ens està caient a sobre i de la immensa incompetència d’alguns polítics populistes i mediocres. Però vaja, aquest ja és un altre tema que potser el deixo per a més endavant.

 

25 d’abril de 2020, any del confinament

 

Maria Romaní

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close