Avisos importants

L’atemptat al carrer de Canvis Nous

La Guàrdia Civil i la Fiscalia van passar per alt el testimoni clau sobre la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI en el sumari del 17-A

El sumari sobre els atemptats de Barcelona, a què ha tingut accés el diari Público, mostra que la declaració del president de la mesquita belga sobre els suposats contactes d’Abdelbaky es Satty amb els serveis secrets espanyols el 2016 va quedar amagada en un CD Rom amb un índex que no indicava aquest contingut i va ser lliurada al jutge només en neerlandès. No sembla un simple oblit, més aviat sembla una estratagema hàbilment preparada.

A qui es volia protegir amb aquesta maniobra?

Per altra banda els partits espanyolistes han vetat totes les peticions que s’han sol·licitat per investigar aquell criminal atemptat a les Rambles de Barcelona la fatídica tarda d’aquell 17 d’agost de 2017.

A qui es vol protegir amb aquesta estratègia?

De debò que no s’ha d’investigar?

Consultant les hemeroteques es pot trobar cert paral·lelisme amb un altra atemptat perpetrat 121 anys abans. El del carrer de Canvis Nous, de l’any 1896.

A final de segle XIX a Catalunya, en general, i a Barcelona, en particular, l’anarquisme anava prenent volada. L’any 1893 l’anarquista Paulí Pallàs va perpetrar un intent d’atemptat contra el capità general Martínez Campos. L’anarquista va ser detingut i executat. El mateix any Santiago Salvador va llençar dues bombes orsini al pati de butaques del Liceu. El 1894 varen ser afusellats al castell de Montjuïc Santiago Salvador i cinc anarquistes mes. La tensió va tenir un punt culminant quan el gobierno de Madrid va aprovar, el 10 de juliol de 1894, una llei contra el terrorisme anarquista i, a més, va crear un cos especial de la policia, la brigada politicosocial.

Aquell cos es va estrenar perseguint i capturant els suposats autors de l’atemptat del carrer de Canvis Nous de Barcelona. Durant la processó de Corpus de 1896, un artefacte explosiu va ser llençat des d’una balconada al pas de la processó.  L’explosió va causar tres morts i nombrosos ferits. Els anarquistes van negar de seguida tenir-hi res a veure, les seves accions anaven sempre contra les oligarquies dominants i els cossos policials, no pas contra la gent treballadora.

Les autoritats polítiques i militars van atribuir els fets als anarquistes. Hi va haver detencions i tortures. Precisament sota tortura l’anarquista d’origen italià Tomàs Ascheri va confessar ser l’autor, quan tothom sabia que no hi tenia res a veure. Després del consell de guerra corresponent, al castell de Montjuïc, varen ser afusellats 7 anarquistes, Tomàs Ascheri entre ells. Altres 67 varen ser condemnats a fortes penes de presó. Aquell judici i aquelles morts varen tenir com a conseqüència l’assassinat del president Cánovas del Castillo a un balneari de Mondragón.

L’anarquista italià Michele Angiolillo en conèixer la repressió contra els anarquistes i l’execució del seu amic Tomàs Ascheri, va viatjar al País Basc, es va dirigir al balneari on descansava Antonio Cánovas del Castillo i el va matar a trets de pistola.

Comparant els dos atemptats, hi ha unes semblances:

  • El de l’any 1896 tenia el propòsit d’acabar amb l’anarquisme.
  • El de l’any 2017 l’objectiu era l’independentisme. Les explosions de cinc furgonetes fortament carregades a cinc llocs estratègics de Catalunya, haurien causat tal mortaldat i tal caos que haurien acabat amb l’independentisme, el sobiranisme i, fins i tot, amb l’autonomia.
  • El de l’any 1896 venia precedit d’una llei antiterrorista de juliol de 1894, sobre atentados contra las personas o daño en las cosas cometido por medio de aparatos o sustancias explosivas i la creació d’un cos especial de la policia.
  • El del 2017 venia, també, precedit de la llei “mordaza”. Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciutadana.
  • El de l’any 1896 va comptar amb la presència d’un fosc personatge, François Girault. Considerat un talp al servei del governador civil, infiltrat dins dels anarquistes. Girault es va confessar, a París, ser l’autor de l’atemptat.
  • En el de 2017, l’imam de Ripoll, Abdelbaky es Satty, és el personatge clau i determinant. Principal sospitós, era conegut del CNI i de la policia espanyola.

 Hi ha prou evidències com per respondre els interrogants del principi d’aquest article?

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close