elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
On vau veure les Campanades de Cap d’Any? Segons les dades d’audiència, segurament a TV3… o a La 1. Si no us van acabar d’agradar els vestits de la Escanes o la Pedroche (se’ns està anant molt de les mans això dels vestits d’aquesta dona), segur que vau posar la Lalachus i el Broncano. En un país on la sàtira és gairebé un esport nacional, la Lalachus va decidir donar el seu toc d’humor a les Campanades mostrant una estampa del Sagrat Cor de Jesús… amb la cara de la vaquilla del Grand Prix. Sacrilegi! Heretgia! Almenys, això és el que van proclamar a tort i a dret les associacions ultracatòliques Hazte Oír i Abogados Cristianos, que, amb torxes a la mà (metafòricament parlant, pressumptament), van anunciar denúncies per “delicte d’odi i contra els sentiments religiosos” contra Lalachus, David Broncano i RTVE. Curiosament, no van denunciar res quan es van publicar aquelles imatges d’Ayuso disfressada de verge. Allò no els ofenia tant, deu ser. Potser la Ayuso estava més a prop de ser santa que la vaquilla. No sé, no sé…
Resulta curiós que, en ple segle XXI, alguns continuïn pensant que la religió és un tema intocable, immune a l’humor i a la crítica. A aquest pas, l’any que ve denunciaran Els Pastorets per suplantació d’identitat divina. No descartem res, #SantQuirze posat a tremolar, que venen.
És cosa seriosa, això de la vaquilla, diuen. No es pot fer humor amb aquestes qüestions. Avui, que es compleixen deu anys de l’atemptat a la redacció de Charlie Hebdo, tenim un recordatori trist del que pot passar quan no s’accepta l’humor (sigui bo o dolent, això ja m’ho direu vosaltres) en qüestions religioses. Aquí, però, l’energia es dedica a criminalitzar una broma mentre deixem passar de llarg altres debats molt més crucials. Mentrestant, aquests ofendiditos són els mateixos que deien que la cançó misògina i pedòfila d’aquell alcalde popular de Vita (que va deixar de ser popular però no va deixar de ser alcalde) no era per tant, que érem la resta que teníem la pell molt fina. Error 404, Logic not found.
És trist, però cert, que en el nostre sistema legal encara es puguin utilitzar articles com el 525 del Codi Penal per intentar castigar el dret a la llibertat d’expressió en casos com aquest. Això permet que aquests grups reaccionaris provin d’imposar la seva “recta” moral a la resta. Ens cal replantejar aquestes coses entre tots i totes…
I, és clar, aquesta “ofensa religiosa” també serà una mina de contingut per a alguns regidors ultraconservadors a ajuntaments d’arreu, que no tenen res millor a fer que defensar estampetes. No parlaran d’educació ni de cultura en assumptes més cabdals, però d’això sí: la vaquilla els ha faltat al respecte. A ells, que sempre s’han estimat molt aquests animalons i per això els agrada omplir-los de medalles i ornaments a base de punyalades i forats. Festa taurina, que en diuen ells.
I aquí arriba la gran contradicció: la Bíblia, per si no ho sabíeu, també diu que adorant imatges religioses estem fent tot el contrari del que se suposa que hauríem de fer. En Èxode 20:4-5 hi ha un advertiment claríssim: “No et faràs cap imatge tallada ni cap figura de res que hi hagi al cel, a la terra o a les aigües sota la terra. No et postraràs davant d’elles ni les veneraràs…” El que vol dir que, segons les pròpies normes de la Bíblia, riure d’una estampeta no deu ser pecat, perquè aquesta no hauria de significar res. O sigui, tot un error de càlcul religiós, el d’aquests advocats, pressumptament. Però clar, aquí no es tracta de defensar la fe, sinó d’utilitzar la religió com a eina per fer la guerra a l’altre: a la progre, a la inclusió, a lo woke i a tot allò que olori a rojo. Després d’enviar els seus milers de trols a insultar-la pel seu físic i el seu pes, ara envien el seu sindicat legal per acusar-la d’heretgia per una estampeta. Pressumptament. Qui ha parlat mai de coherència quan la falsa indignació dona més vots i mou més titulars de diaris amics de la causa, i omple més tertúlies casposes?
En aquest país, doncs, el que més ofèn no són els baixos resultats acadèmics dels nostres joves o la dificultat per accedir a un habitatge a causa d’anys d’especulació desbocada i sense cap control fins fa molt poc, no. El que més ofèn és una broma amb una vaquilla. Potser hauríem de proposar una llei per protegir-nos de les ofenses a la intel·ligència. Però sospito que, amb aquesta llei, molts d’aquests ofendiditos haurien de marxar corrent per imperatiu legal del Congrés, dels platós de televisió, dels despatxos d’alguns advocats i potser fins i tot d’alguns bars plens de cunyats. I això sí que seria un drama nacional: ¿qui ens defensaria aleshores del terrible perill de les bromes absurdes? O no és la broma el problema, i en realitat lo que busquen és fer soroll polític? Vagi vostè a saber…
Que no ens passi res.
Paco Marín
Fontí i demòcrata.
Sant Quirze del Vallès, 7 de gener de 2025.
