Avisos importants

La trencadissa

Aquest individu de la foto tindrà raó? Es complirà, al peu de la lletra, el que ell va profetitzar fa anys? De debò que serem tant insensats?

El creador de la FAES (que tothom sap que vol dir Falange Española). L’home que va mentir per la guerra d’Iraq. Que també havia mentit per l’11 M. L’inventor i protector de personatges tant sinistres com: Cayetana Álvarez de Toledo o Pablo Casado. El gran patriota que tenia una martingala legal per pagar menys impostos. L’home que va afavorir el seu fill per fer-lo soci del grup voltor Blackstone. L’home que va aconseguir l’absolució de la seva esposa, Ana Botella, en un assumpte delictiu. Aquest home tindrà raó? Aquest mediocre polític es sortirà amb la seva?

Una piulada d’aquesta setmana venia a dir, més o menys: “el partit de Junqueras destitueix Torra per haver penjat una pancarta demanant la llibertat de Junqueras”. Les imatges del Parlament, evidenciant el divorci entre President i Vicepresident, eren prou tristes i evidents.

Hi ha analistes que veuen aquesta jugada com l’enèsim intent d’ERC per descavalcar definitivament Convergència. Altres ho veuen com el naixement d’un tercer tripartit. Els unionistes més optimistes ho veuen com l’inici de la fi de l’independentisme (separatisme en diuen ells). Cada tendència hi vol donar la seva explicació. Com dirien les àvies “que Déu nostre senyor ens protegeixi”.

És igual, sigui com sigui, atesa la complicitat de la situació, l’Honorable President Quim Torra ha de convocar eleccions i plegar.

La trencadissa d’aquesta setmana de ben segur que ha afectat la moral dels sobiranistes. Sens dubte. Aquella unitat d’acció que es veia perillar, que trontollava i que feia figa, sembla que al final s’ha trencat. Però, aquesta trencadissa, també afectarà el compromís, la convicció i la fidelitat de més de dos milions de convençuts ciutadans? Segur que serà tant influent?

Malgrat la llegenda urbana i popular que diu que els partits polítics no estan a l’alçada del que mereix el poble, ara, en aquests moments seria de desitjar que ningú faci cap pas enrere. Ens necessitem tots, forts i valents. Estem travessant mals moments, però ja se sabia que no seria ni fàcil, ni simple, ni curt.

A les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012 hi va haver canvis. Després d’aquell 11 de setembre espectacular, en que es va iniciar al moviment sobiranista, un moviment pacífic, valent, decidit, optimista, tranversal i democràtic, sembla ser que Artur Mas va pujar al carro de l’independentisme i a les eleccions va perdre 12 diputats (de 62 a 50), 11 dels quals van anar a ERC (de 10 a 21)

La raó que donaven els analistes era que el votant va preferir donar confiança als que duien l’independentisme al seu ADN i, per tant, no confiaven en Mas. Ara és diferent, o al menys, ho sembla.

Les properes eleccions seran cabdals. Que ningú ho dubti. Serà la ocasió de mesurar la nostra força, de saber la veritable possibilitat que tenim. Ni un pas enrere, si no volem donar la raó a l’infaust Aznar, Ansar, en veu de Bush fill.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close