Avisos importants

La trampa de la Constitució

Aquell 6 de desembre de 1978, a Catalunya es va votar majoritàriament a favor de la Constitució Espanyola. La participació va ser del 67,9%; els vots afirmatius varen representar el 90,5% (la quarta xifra més alta de tot l’Estat) i el negatius el 4,6% (la segona xifra més baixa).

Després de la dictadura, la Constitució es veia amb bons ulls a Catalunya. Havia de ser la solució definitiva.

El seu Preàmbul diu el següent:

«La Nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar a tothom una digna qualitat de vida.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col·laborar en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i d’eficaç cooperació entre tots els pobles de la Terra».

Passats els anys ens n’hem adonat de l’engany. Justament els que propugnaven el NO, ara l’utilitzen com una cuirassa per defensar els seus privilegis i per limitar i perseguir tota classe de dissidència. Ignorant el segon, tercer i quart paràgrafs d’aquest Preàmbul, no tenen cap mena de vergonya, ni volen dissimular, que utilitzen la Constitució per empresonar qualsevol opinió que no coincideixi o que contradigui la seva.

El camí fins la situació actual ha estat marcat per fets concrets en dates determinades.

1981.- Un cop d’Estat, disfressat de cop de timó per atemorir amb el passat.

1982.- LOAPA, una llei que buidava de contingut totes les promeses d’autonomia.

1983-1996.- L’anomenat “rodillo socialista” per enganyar al poble i fer la farina plana al poder econòmic.

1996-2004.- La gran re-centralització d’Aznar per refermar el poder centralista de l’Imperi borbònic-castellà-madrileny.

2005.- Un Estatut esperançador per retrobar l’entesa i recuperar l’Espanya federal.

2010.- Una sentència injusta obtinguda en un Tribunal prevaricador.

2017.- Des del 17-A, fins els empresonaments, passant per l’1-O i el 3-O, l’adéu a una Constitució i a una Espanya irreformable.

Jaume Barberà Canudas

Després d’acabat aquest article, he vist un twit de l’Ernest Maragall que tractava del mateix tema. Ha estat una casualitat? Doncs no ho sé. Som molts els que pensem de forma semblant.

Ernest Maragall ha piulat:

1978 Constitució de l’esperança

1981 El Franquisme retorna la por

1982  LOAPA: la marxa enrere

1996 Aznar: re-centralització d’Estat

2004 Catalunya proposa l’entesa federal

2010 L’Estat rebutja Catalunya

2017 Mor la Constitució

2020 Catalunya lliure, única esperança

 

Atesos els fets que estem veient i vivint, suposo que no és una estranya casualitat.

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close