La invasió dels senglars fontins

Arriba l’hivern i amb ell, arriba el fred. Ha trigat aquest any. Ha trigat tant que vam haver de passar la castanyada en màniga curta i fins i tot va semblar que arribaríem al Nadal amb la samarreta d’entretemps.

Aquest canvi climàtic és culpa nostra, encara que hi hagi qui pensi que això és cosa dels avions que deixen estela al cel. Són els mateixos que no van creure en la vacuna, que neguen la violència masclista, o que creuen que la terra és plana, clar… Però hem sigut nosaltres. I ens haurem d’adaptar i haurem de trobar una solució entre tots. És el que ens toca com a humans.

A qui no els toca aquesta responsabilitat és als animals salvatges. Ells no han tingut res a veure en tot això. Però paguen les conseqüències per igual, o pitjor. Un exemple clar són els #Senglars de Les Fonts. Fa setmanes que veiem com cada dia, a qualsevol hora, apareixen ramats pels carrers i parcs del barri. Semblen ser un parell de famílies diferents, d’uns deu components cadascuna, encara que alguna vegada se’ls ha vist a tots plegats. Una vintena de senglars campant pel barri, buscant aliment pels seus garrins, ben macos que són tots ells.

I la pregunta és, per què baixen tant, ara? Per què a qualsevol hora, i per què no semblen tenir por als humans? La resposta, com sempre, és multifactorial. I segurament som responsables de quasi tots els factors.

Primerament, la sequera, producte del canvi climàtic (diguin el que diguin els negacionistes). No plou de veritat des de fa dos anys, per tant, una espècie que viu de buscar menjar al subsol i les plantes, no està trobant l’aliment que necessita perquè és cada vegada més escàs. Per tant, proven de buscar-ho en nous indrets, lògicament.

En segon lloc, potser estem minvant el seu ecosistema. Aquests porcs salvatges viuen als boscos del voltant de Les Fonts, a la Serra de Galliners. En conseqüència, cal tenir en compte que és un espai limitat. Darrerament, tenim constància de la tala que s’està fent a alguns espais forestals propers, com a Can Fonollet i a prop del peatge. Si reduïm espais naturals als animals, si ataquem el seu hàbitat, ells han de buscar un de nou.

I, en tercer lloc, els hi oferim brossa. I és que si ajuntem que la freqüència de recollida d’escombraries no sembla ser precisament la més adequada, amb el fet que hi ha qui creu que la seva brossa està millor fora que dins dels contenidors, tenim que els senglars han après on buscar i com fer-ho.

I així arribem a l’estat actual: Els #SenglarsFontins s’han acostumat a visitar el barri cada dia. Volen viure, és el seu dret, i ho exerceixen com poden. És natural, mai més ben dit. Però són un perill pels veïns i veïnes, perquè els hem vist a l’escola i als parcs a l’hora de la sortida, en qualsevol carrer i moment. Si se senten amenaçats protegiran el ramat, i una envestida d’un senglar madur pot fer molt mal a la canalla, o a algun gos massa atrevit.

Per tant, és hora de prendre mesures per part de l’Ajuntament de Sant Quirze i també del de Terrassa. No podem esperar més. Cal fer-ho i cal fer-ho ja, per què cada dia que passa estem un dia més a prop de què un senglar faci mal a algú, i hàgim de plorar. Està molt bé fer plans per aplicar l’immunoconcepció de cara a un futur. Però tenim un problema que ens afecta diàriament, i hem d’aplicar solucions concretes per a aquest moment concret.

Els senglars necessiten trobar un medi on viure en pau. I els fontins i fontines necessiten poder caminar en pau pels seus carrers, i fa dies que no poden fer-ho del tot.

No ens escudem en la burocràcia que dilata la presa de decisions.

Estalviem-nos els plors.

Prenem mesures, i fem-ho ja.

Paco Marín