Avisos importants

La Ford i les dictadures.

A la foto es veu el cotxe del doctor Relat al davant de casa seva, l’actual Avinguda de Pau Casals, però que aleshores duia el nom de Passeig del Primer de Maig. Era l’any 1935. L’automòbil és un Ford T, fabricat a Barcelona, a l’Avinguda Icària, a la planta de la Ford Motor Company. La matrícula és de l’any 1929. Aquell any es van matricular 37.473 vehicles en total. Dels quals, 6732 a Barcelona (B-34697 a B-41429).

La Ford va ser la primera marca estrangera de cotxes que es va instal·lar a Espanya. Va créixer amb la dictadura de Primo de Rivera i va marxar fastiguejada després dels enfrontaments amb la dictadura de Franco. Fins després de la mort del dictador, no va tornar per instal·lar-se a Almusafes (València), l’any 1976.

La història de la Ford Motor Company a Espanya no és massa coneguda. Però va marcar, sens dubte, i durant molts anys, esdeveniments tant importants com l’assentament, la fonamentació i el creixement de l’automoció a tot el país. Ens hem de remuntar a l’any 1919 per veure com comença tota la història.

En acabar la Primera Guerra, començava la reconstrucció d’Europa. Espanya no hi havia pres part i, per tant, no s’havia de reconstruir. El senyor Henry Ford va pensar d’establir una planta de fabricació de cotxes a Espanya, per cobrir la venda al sud d’Europa i del nord d’Àfrica. La seva idea era muntar-la a Barcelona. Tenia coneixement que era una zona on ja es fabricaven automòbils i, per tant, hi hauria prou tecnologia, tallers auxiliars i indústries complementàries, com per fer-ho amb èxit.

Entre el Conde de Romanones, primer, i Antonio Maura, després, li van treure del cap. Amb l’argument que a Barcelona hi havia llarguíssimes vagues, aquells dos Presidents del Consejo de Ministros, li van suggerir-aconsellar-obligar que muntés la factoria a Cádiz. A Cádiz! Una zona on la tradició industrial era nul·la.

La Ford Motor Company va estar a Andalusia un parell d’anys. Així que va poder es va traslladar a Barcelona, a l’Avinguda Icària. L’any 1923, el mateix del cop d’Estat de Primo de Rivera, la Ford ja fabricava a Barcelona. Durant la dictadura va anar creixent la planta de producció. Anaven tant bé les coses que l’any 1929 hi va haver ampliació de capital. El nacionalisme industrial de la Dictadura hi volia prendre part. De manera que es va crear la Ford Motor Ibérica, S.A. A més de Ford Motor Company i l’Estat espanyol, a l’accionariat hi havia riques famílies d’aleshores.

L’any 1936 es volia traslladar la factoria a la Zona Franca, però la guerra ho va impedir. La fàbrica va ser intervinguda-col·lectivitzada i la producció va baixar en picat.

Després de la guerra, amb la creació de l’INI, l’Estat espanyol volia fabricar camions i tractors. En aquest sentit hi va haver tractes entre les dues parts: el Gobierno i la Ford Motor Ibérica. No hi va haver cap acord. Al contrari, va ser una pugna contínua. Aleshores, la Ford Motor Company ja depenia de la filial anglesa. Franco no perdonava que la Ford s’hagués negat a vendre-li vehicles a crèdit durant la guerra. A més volia traslladar la factoria a Madrid. Va ser el primer entrebanc fort. A partir de llavors, la Ford Motor Ibérica rebia tota classe de boicots, com la prohibició d’importar material primordial i necessari: pneumàtics, peces de motors i altres.

L’any 1954, els anglesos es van atipar de rebre obstruccions i van fotre el camp. Sense la Ford, la companyia va canviar el nom per Motor Ibérica, S.A. Els anglesos, abans de marxar havien deixat el plànols del camió anglès Thames, que aquí es va convertir en Ebro. Acabava de néixer el vaixell insígnia, durant anys, de la Motor Ibérica, el camió Ebro.

L’any 1965 va entrar en l’accionariat la canadenca Massey-Ferguson. Motor Ibérica fabricava motors i tractors. L’any 1967 es va traslladar a la Zona Franca. Va absorbir Fadisa, Avia, Viasa… Eren els anys bons de Motor Ibérica.

Massey-Ferguson va estar molt afectada per la crisi de meitat dels setanta. L’any 1979 va vendre un 35% de les accions a Nissan, companyia que l’any 1983 ja controlava el 55%. Aleshores va començar la fabricació del Nissan Patrol i la Vanette. En poc temps, la marca Ebro va anar desapareixent, mentre la Nissan anava acaparant la producció. L’any 1987, la Nissan ja tenia el 100% de les accions i durant un temps la companyia va dur el nom de Nissan Motor Ibérica.

L’any 2008, la Renault va comprar una part important de les accions.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close