Juli Fernàndez: «Hem de ser capaços d’augmentar la despesa cultural fins a 200 euros per habitant»

 El candidat número 17 d’Esquerra Republicana per Barcelona i cap de llista al Vallès Occidental, Juli Fernàndez, ha participat en la presentació nacional del programa de cultura, política lingüística i comunicació audiovisual per al 14-F
 Els republicans es comprometen a doblar el pressupost de cultura i presenten un pla integral per impulsar el sector com a motor de la reconstrucció

10/02/2021 | L’alcalde de Sabadell 2015-2017 i candidat número 17 d’Esquerra Republicana per Barcelona, Juli Fernàndez, ha participat aquest migdia en la presentació nacional al sector i als mitjans del programa de cultura, política lingüística i comunicació audiovisual de la formació per al 14-F, que ha tingut lloc a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona, i ha encapçalat el presidenciable republicà, Pere Aragonès. Una de les apostes principals d’Esquerra en el camp cultural és doblar-ne el pressupost i
augmentar-ne la inversió per habitant fins als 200 euros; un 35% dels quals (70 euros per ciutadà), aportats per la Generalitat, dins el marc d’una Mancomunitat Cultural que comprometi el govern, els ajuntaments i les diputacions. Fernàndez també ha assistit, en qualitat de delegat del govern a la regió metropolitana, al simulacre de votació organitzat pel govern del país i l’Ajuntament de Terrassa a la masia Freixa.
Doblar el pressupost de cultura
En declaracions al programa El cafè de la ràdio de Ràdio Sabadell, dirigit i presentat per Mireia Sans, que l’ha entrevistat avui, Juli Fernàndez ha dit: «En l’àmbit de la cultura, hem d’arribar als 200 euros dedicats per càpita, i, per tant, això voldria dir que podríem doblar aquells recursos que la Generalitat hi està aportant a dia d’avui, fent-nos nostre aquest 2% del pressupost cultural que des del sector es planteja, i que això voldria dir que tindríem molts més recursos, el doble de recursos per dedicar a la promoció cultural, a la creació, a les arts escèniques. Jo crec que nosaltres tenim un projecte sòlid, que
acompanya la gent, perquè nosaltres som gent i el que volem és respondre a les seves necessitats; sempre han sigut les nostres prioritats perquè som el que som».

En l’acte a IDEAL, Fernàndez ha apuntat: «Com a país, hem de ser capaços d’augmentar la despesa cultural fins a 200 euros per habitant entre el sector públic i el privat. Ens comprometem que el proper govern de la Generalitat n’aporti un 35%, és a dir, uns 70 euros per habitant, i que compleixi, així, amb el mínim d’aportar el 2% del pressupost de la Generalitat a polítiques culturals, fent un esforç pressupostari superior el primer any de legislatura». I, d’altra banda, ha afegit: «És imprescindible reclamar la rebaixa de l’iva cultural al 4% —i, fins al final del 2021, al 0%— per compensar el sector davant l’impacte de la civi. Si considerem la cultura un bé de primera necessitat, ho hem de fer».
El candidat també ha remarcat la necessitat d’un nou Pla Únic d’Equipaments Culturals que doni suport als ajuntaments en els seus projectes d’inversió en infraestructures culturals, i la importància de continuar treballant «sense descans» en la projecció de la cultural catalana al món a través de «les eines i el lideratge» de l’Institut Ramon Llull.
La cultura, motor de reconstrucció
«La cultura és un bé essencial, no pot ser de cap altra manera.» I per això Esquerra Republicana es compromet a doblar-ne el pressupost, fins al 2%. Ho ha dit el cap de llista dels republicans a les eleccions del 14F, Pere Aragonès, conscient que la cultura ha estat un dels sectors més afectats.
En aquest sentit, Aragonès, que ha reivindicat els increments de l’últim any, ha assegurat que aquesta serà legislatura de la reconstrucció i que això passa també per un pla integral que situï la cultura com a motor social. Al centre, una despesa pública de 200 euros per habitant, fruit de totes les administracions. «Diem on volem arribar i diem com arribarhi», ha dit Aragonès.
D’aquests 200 euros per habitant, els republicans proposen que la Generalitat n’assumeixi el 35%, de manera que es dobli el pressupost del Govern en cultura fins a arribar aquest 2% dels comptes de la Generalitat. «És el nostre compromís, un compromís de país», ha assegurat.
Contingut digital en llengua catalana
El candidat dels republicans també ha posat d’exemple un hub audiovisual com a mesura per tornar a fer que la indústria audiovisual de Catalunya estigui al capdavant, tenint present també que les pautes de consum han canviat cap a les pantalles. «Volem contingut en català i que expliquin el món des dels ulls de Catalunya, per això hem d’oferir productes als joves, per una llengua viva», ha dit Aragonès.

De fet, també ha assegurat que Esquerra treballa per frenar qui vol fer recular el català com a llengua de futur. En aquest sentit, Aragonès s’ha compromès amb «una Catalunya lliure, una Catalunya de tots els drets lingüístics, especialment de la llengua catalana com a minoritzada, i amb llibertat d’expressió», que no existeix a l’Estat. «Per això també volem la independència i la República Catalana; la cultura ha de ser lliure també per ofendre», ha dit recordant activistes i cantants forçats a l’exili i amb condemnes de
presó per assenyalar la monarquia.
Per tot plegat Aragonès ha demanat rebutjar a les urnes un «model cultural clientelar, sotmès i provincià» o un model basat en la cultura compartida i pública. Ho ha dit al costat d’altres candidats al Parlament com Raquel Sans, Roger Torrent, Sergi Sabrià, Najat Driouech, Jenn Díaz, i Juli Fernández, que han exposat algunes de les mesures que planteja Esquerra en clau cultural:

• treballarem per què estigui etiquetat en català no només allò que es produeix a Catalunya, sinó qualsevol producte que es vengui a Catalunya
• donar compliment a la Llei del Cinema
• renovar una direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en funcions. Una CCMA que ha de ser el pilar que estructuri l’espai català de mitjans de comunicació, garantint la reciprocitat abans del 2023
• fomentar el contingut en català a les xarxes socials
• actualitzar la legislació catalana per adaptar-la a la directiva europea de serveis de comunicació, i això vol dir establir obligacions lingüístiques a favor del català i l’aranès i desenvolupar totes les competències de la Generalitat en l’audiovisual