Avisos importants

Josep Darné i Fajula. Un bon alcalde.

El passat 24 d’agost ens va deixar el senyor Josep Darné Fajula, que va ser alcalde de Sant Quirze del Vallès durant els anomenats anys de la “transició”. És a dir, des les darreries del franquisme, fins les primeres eleccions municipals de 1979. Per aquest motiu, per ser batlle del poble durant aquella època, no tindrà el merescut record que li correspondria, atesa la seva valuosa labor a favor del poble.

A diferència de ciutats més grans, als pobles com Sant Quirze, que aleshores comptava amb uns 4.000 habitants, no s’exigia que els batlles pertanyessin ni a la Falange, ni al Movimiento. A Barcelona, Sabadell i altres ciutats, els alcaldes eren nomenats des de Madrid, i per força, havien de jurar una ferma fidelitat al “Régimen”.

Als pobles més petits, els alcaldes eren, òbviament, nombrats a dit pel Governador i havien de complir, entre d’altres, tres condicions obligatòries: que no tinguessin un passat d’esquerres; que gaudissin d’una notable reputació o solvència i que fossin empresaris o similars.

No se’ls exigia res més.

La darrera condició tenia l’objectiu de no haver-l’hi de pagar cap sou per la seva dedicació.

Dels possibles candidats de Sant Quirze que complien, més o menys, aquestes condicions, el Governador civil va elegir Josep Darné i Fajula. Era a finals de 1969.

En prendre possessió, d’entrada, Josep Darné, es va trobar al damunt de la taula amb tres temes importants: l’Ajuntament nou, els pisos del Sindicat i el Polígon de Can Casablancas.

Des l’any 1950, quan es va realitzar el primer projecte, es parlava del nou ajuntament. Per tant ja s’havia fet urgent. Josep Darné va trobar pressupost per construir-lo a la Plaça de la Vila. Les obres varen començar el 1970 i, després de dues pròrrogues demanades pel constructor, es va entregar el 31 de març de 1972. Vint anys per pensar-hi i dos per solucionar-ho.

Una altre tema que també s’allargava corresponia als pisos de l’Obra Sindical del Hogar, els populars pisos del Sindicat, que se’n havia començat a parlar a finals de l’any 1962. Després de diferents projectes, es va redactar el definitiu l’any 1968 i es van començar les obres el 1969-1970. Per projectar i construir quatre blocs per 120 habitatges, considerats prioritaris, van ser necessaris vuit anys.

L’any 1970 es va iniciar el polígon industrial de Can Casablancas. Els polígons industrials eren considerats, aleshores, molt necessaris pel creixement econòmic i social del pobles. Aquell any, es varen realitzar grans moviments de terra per obrir l’actual Avinguda Egara, es va talar el bosc de Can Casablancas i es va donar inici a la construcció de les primeres naus.

Una conseqüència directa del polígon de Can Casablancas, varen ser els blocs de l’anomenat Living Club. La societat Residencial Pedralba SA, empresa promotora, en va obtenir la llicència Era un projecte molt ambiciós. Semblant als de Sant Julià a Sabadell, o Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. Blocs de deu alçades, de pisos prefabricats, situats al capdamunt del poble, prop del cementiri vell, que cridaven l’atenció per la seva espectacularitat. Aquella societat va fer fallida i de l’ambiciós projecte en van quedar cinc blocs, amb poc més de 200 habitatges.

Durant l’alcaldia de Josep Darné, es van asfaltar els carrers de Sant Quirze. Fins el 1970, l’única via asfaltada era l’anomenada Carretera, és a dir, l’actual Avinguda Pau Casals. A partir de 1972 es van adequar i asfaltar la resta de carrers.

Pel creixement cap a la zona nord de Sant Quirze, va ser necessari el trasllat del cementiri. L’any 1976 es va inaugurar el cementiri nou i el camp de futbol. També es va inaugurar per aquelles dates la Fundació Privada i Benèfica Assis.

Si els pobles del voltant havien crescut els anys cinquanta i seixanta, Sant Quirze ho va iniciar a partir dels setanta, quan s’edificaven habitatges al Turonet o Can Pallàs. Però el que en podríem anomenar el vaixell insígnia era Sant Quirze Parc. El seu nom d’inici, i tal i com es va inscriure, era Vallès Parc. El primer projecte era de juny de 1970, aprovat provisionalment el maig de 1971 i el juliol de 1972. L’aprovat definitiu va ser el dia 3 d’octubre de 1973.

Sant Quirze anava creixent, l’escola del carrer Lleida quedava petita, era necessària una escola nova. El curs 1977-78 es va inaugurar el CEIP Purificació Salas Xandri.

Durant aquella època, Sant Quirze es va desenvolupar en tots els nivells.

Josep Darné i Fajula, nascut a la Garrotxa, però quirzetenc per adopció i per casament, era un home honest, educat, negociador i convincent. Valorat molt favorablement pels que van treballar amb ell o van estar vora seu.

El posterior creixement de Sant Quirze del Vallès, està basat en la seva labor, i, òbviament, la de la resta del seu Consistori. Durant aquells anys es van posar els fonaments per el desenvolupament del poble.

Aquest pensament porta a deduir que va ser una sort que la persona que, aquells anys, complís les condicions per ser alcaldable, fos el senyor Josep Darné i Fajula.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close