Avisos importants

Joan Vila Puig. La llum del Vallès.

Qui millor ha tractat la lluminositat dels paisatges del Vallès, ha estat, sens dubte, Joan Vila Puig. Per apreciar amb rigor un paisatge pintat a l’oli, s’han de valorar diferents aspectes, com el traçat, la perspectiva geomètrica, la perspectiva de color, la profunditat o la qualitat de la pinzellada. Però la més fiable és la lluminositat, que va més enllà, inclús, que el to dels colors. Diu la l’experiència i la tècnica que un quadre està ben il·luminat quan les ombres estan ben posades. La llum, per un paisatge, és primordial. Vila Puig aquest aspecte el brodava.

La pintura artística, més que explicar els temes, els ha de suggerir. I què millor que un bon tractament de la llum per aconseguir-ho.

Isaac Newton va descobrir, a mitjan segle XVII, la descomposició de la llum blanca en colors. Però no va ser fins meitat del XIX que es va dur a la pràctica. Aquest fet va permetre l’aparició de l’impressionisme. Des llavors, una part molt important de la pintura artística s’ha convertit en un exercici de posar o treure llum. Més que empastifar la tela de pigment de colors, pintar un paisatge consisteix en posar i treure llum fins aconseguir la representació més acurada. Vila Puig ho dominava de debò i va crear escola.

La Veu de Catalunya publicava, el 3 de febrer de 1925, una notícia rebuda des de Madrid: “Com ahir anunciarem, ha tingut aquesta tarda, a la sala del Círculo de Bellas Artes, la inauguració de la exposició de pintures del paisatgista català Joan Vila Puig.

Ha presidit la inauguració el director general de Bellas Artes, senyor Pérez Moya, i assistiren a l’acte inaugural nombroses personalitats, entre les quals destacaven les més prestigioses figures de l’Art i de la Crítica.

L’exposició de Vila Puig consta de 45 obres, entre les quals n’hi ha 18 representant diversos aspectes del paisatge català i alguns estudis de pintura, dibuixos i aiguaforts,

Ja conegut del públic madrileny per anteriors exposicions, en aquesta inaugurada avui, ha confirmat Vila Puig el seu prestigi entre els bons aficionats de la Corte, els quals han desfilat per la sala de Bellas Artes per admirar les obres del notabilíssim artista”.

Joan Vila Puig va néixer el dia 10 de novembre de 1890, al número 43 del carrer Major de Sant Quirze. Als 14 anys, a Sabadell, va aprendre pintura amb Joan Vila Cinca, a l’Escola Industrial i al seu estudi. Va estudiar, també, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola de Bells Oficis. Ve rebre lliçons de Modest Urgell. Per recomanació de Joan Vilatobà, l’Ajuntament de Sabadell el va becar per estudiar a Madrid, a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat. Allà s’avorria. El sistema antiquat i arcaic d’aquella escola no el satisfeien. Com aquell que diu sabia més que el mestre. Tant sols va aprofitar les lliçons de Julio Romero de Torres. Per no perdre la beca es va dedicar a fer còpies del Museo del Prado, on en va treure millor profit.

La primera exposició la va realitzar a Granada, al Centro Artístico, l’any 1918. A partir d’aquesta, i durant més de quaranta anys, va fer desenes d’exitoses exposicions arreu de l’Estat on va mostrar la qualitat de la seva obra. També va exposar a París.

L’any 1922 es va casar amb la sabadellenca Maria Codina Duran, filla de la burgesia industrial. Els pares d’ella s’ho van pensar dues vegades abans d’autoritzar la boda.

Durant la guerra, males èpoques per la difusió de l’art, va treballar a l’empresa del seu sogre. L’any 1936 va fixar la residència a Bellaterra, on va viure fins la seva mort l’any 1963.

Va ser president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell en dues ocasions i va jugar un paper fonamental en els moments de crisi de l’Entitat.

Al contrari que els artistes contemporanis, Vila Puig es va mostrar sempre discret i humil, lluny de les fatxenderies i pedanteries de personatges de calat inferior al seu. Tant és així, que el patrici sabadellenc Joan Llonch i Sala en va fer la següent glosa:

“Joan Vila Puig, pintor de gran vàlua, home poc treballat per l’esperit i que no saber llevar-se de sobre el seu passat de poca formació cultural, fou un autodidacte de la pintura. bon deixeble de Vila Cinca, excel·lent en el paisatge i home obert als horitzons de la natura, que sentia amb delit, i tancat en les coses de l’esperit que sols interpretava quan aquestes tenien forma pictòrica”.

Tot i que només va viure a Sant Quirze fins els 14 anys, Joan Vila Puig és el fill més il·lustre del poble, un excel·lent referent i, segurament, l’actiu més important pel que fa a la cultura artística. D’haver tingut una altra nacionalitat, francesa per exemple, la seva obra hauria tingut un reconeixement més ampli i més valorat.

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close