Avisos importants

Informes falsos

El dilluns dia 23 de setembre, de matinada, la Guàrdia Civil va entrar de forma violenta a diferents domicilis de Sabadell i altres poblacions. Amb una violència extrema, van enderrocar portes i tot el que trobaven pel davant. Varen ser detingudes 9 persones que el seu delicte més gran era pertànyer als CDR. Aquests ciutadans pacífics varen ser acusats d’estar preparant accions terroristes i violentes. Varen ser acusats de tenir material per fabricar explosius. Encara estan presos. Evidentment las acusacions eren falses. Estaven emparades per informes falsos.

Aquest tema, el dels informes falsos, no es nou. L’Estat espanyol, la Justícia espanyola els ha utilitzat sempre.

«Afirmo que soy militante del Partido Comunista de España (marxista-leninista). No he participado en los hechos que se me imputan»

Amb aquesta frase es defensava José Humberto Baena. Estava acusat de l’homicidi del policia Lucio Rodríguez Martínez. No hi havia cap prova de la presència de Baena en el lloc dels fets. Un testimoni va declarar que Baena no s’assemblava a l’autor de l’atemptat. Humberto Baena era fora d’Espanya. El jutge va ignorar i menysprear tots els informes de la defensa, fent cas, només, dels informes de la policia. Falsos a tota llum. José Humberto Baena va ser afusellat el dissabte, dia 27 de setembre de 1975. Tenia 24 anys.

Un informe fals havia causat la mort d’un innocent.

Juan Paredes Manot, conegut com Txiki, va ser acusat de la mort del caporal de la Policia Armada Ovidio Díaz López. No hi havia probes que ho demostressin. Txiki va negar els fets adduint que era a Perpinyà. Va reconèixer ser membre d’ETA, però que no havia participat en cap assassinat. Apart de la seva pertinença, no hi havia cap prova seriosa que l’incriminés. El jutge seguint només els informes de la policia el va condemnar a mort. Juan Paredes Manot va ser afusellat a Cerdanyola el dia 27 de setembre de 1975. Tenia 21 anys.

Un informe fals havia causat la mort d’un innocent.

Franco, el dictador, en l’ocàs de la seva vida, va marxar matant. Va donar el vistiplau a cinc penes capitals, en un acte de degeneració humana. Tot i la cautela que s’ha de tenir a l’hora de parlar d’ETA i del terrorisme  –aquest tema ha estat sempre molt difícil, molt complicat i, a l’hora, molt delicat- al menys en aquests dos casos, Humberto Baena i Txiki, es va executar a dos innocents, basant-se, només, en informes falsos.

També era innocent Julián Grimau, que va ser executat el dia 20 d’abril de 1963. El varen acusar d’uns fets improbables i, segurament impossibles, en una txeca de Barcelona l’any 1938 durant la guerra. Els testimonis de l’acusació van mentir impunement. Tot el judici va ser una farsa. El fiscal ni era advocat, ni tenia estudis. El veritable delicte de Grimau havia estat un intent de reorganitzar el PCE en hores baixes. Carrillo i Ibarruri, vivien com reietons entre Praga i Moscou, mentre els altres membres del partit estaven presos. En aquestes condicions, Julian Grimau va entrar clandestinament a Espanya per refer el Partit Comunista. No va poder. Va ser denunciat, detingut, torturat, jutjat i executat.

Els informes falsos havien fet la seva feina.

Ja han passat més de quaranta anys i els informes falsos encara són útils. Els informes i els atestats elaborats per el tinent coronel Baena, varen ser utilitzats i seguits, al peu de la lletra, per Lamela i Llarena, per acusar de rebel·lió al nostres polítics. Baena, conegut a la xarxa com Tácito, va tergiversar, exagerar, mentir i adulterar tots els fets ocorreguts a Catalunya. Una vergonya. Una salvatjada impròpia d’un país de la UE.

Les darreres detencions indiscriminades acusant gent innocent de possessió d’explosius, que després resulta que no és veritat. Les detencions de gent jove acusant-la de violència, quan aquesta només és practicada per la policia. Els informes policials que semblen fets amb plantilla. Tots aquests fets indiquen fins on és capaç d’arribar l’Imperi espanyol per defensar els seus sagrats privilegis. Els anys han passat. El sistema és el mateix. Som un país ocupat.

Malgrat tot, aquelles “algarabías”, han arribat a treure de polleguera tot un imperi.

Força i perseverança. No hi ha camí de retorn.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close