Graziella Moreno Graupera : ” La novel·la t’ha de remoure per dintre”

“La novel·la t’ha de remoure per dintre”

No hauria de ser usual que al acabar una novel·la et sentis igual que abans de començar-la. El seu contingut l’has de viure i l’has de patir. La novel·la t’ha de remoure per dintre.

Amb aquesta màxima, la Graziella Moreno, ja porta publicades quatre novel·les. A més, en té una de presentada a un premi i idees per tres o quatre projectes més. Imaginació i ganes de treballar no n’hi falten. Malgrat la seva feina, jutgessa, treu el temps d’allà on pot per dedicar-se a escriure, la seva vocació des de ben jove.

Fins ara ha publicat:

Juegos de maldad.- 2015

El bosque de los inocentes.- 2016

Flor seca.- 2017

Invisibles.- 2019

La primera i la darrera han estat comentades avui, a la sessió del Club de Lectura Navel·la Criminal de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès a càrrec de Jordi Valero, amb presència de la novel·lista. Un èxit d’assistència i participació. Les dues novel·les han agradat. I molt. Les aportacions de les participants així ho han confirmat.

Graziella Moreno  Graupera, va néixer a Barcelona l’any 1965. De ben joveneta ja li agradava escriure. Volia estudiar periodisme, però quan va voler matricular-se, s’havia acabat el termini. Es va matricular per estudiar dret i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En acabar la carrera va tenir diferents ocupacions fins trobar una feina de debò: professora en una acadèmia d’oposicions per funcionaris. En conèixer aquest món, va decidir presentar-se a oposicions per funcionària de Justícia, i va aprovar. Si ho podien fer els altres, perquè no ho feia ella?

Després es va presentar a oposicions per jutge i també les va aprovar. Per si fos poc, entre mig de tot aquest recorregut van néixer la seva filla i el seu fill.

L’any 2002 va ingressar, per oposició, a la carrera judicial i va estar destinada a Amposta. Després a Martorell i a Gavà. Actualment està al Jutjat número 6 de Barcelona. Amb aquest bagatge no és estrany que les seves novel·les siguin un compendi del funcionament del sistema judicial.

També escrivia, o més ben dit, intentava escriure però sempre hi havia alguna cosa que passava per davant.

Amb dotze anys, influïda per Agatha Christie, escrivia novel·les policíaques amb noms anglesos.

Explica la Graciella que:

Finalment em vaig decidir de debò i el 2015 sortia la meva primera publicació.

De fet, escric des de nena. Escrivia novel·les policíaques, però no les acabava mai, em faltava experiència de vida; amb dotze anys no sabia el que era l’amor -excepte el que sortia en les novel·les romàntiques de la meva mare-, per posar un exemple. L’únic que havia fet en la meva vida era llegir tot el que hi havia per casa.

Una novel·la cada any. És el temps que necessita?

Més o menys. Un any o un any i mig. Encara que no es pot assegurar del tot. De la darrera novel·la, publicada aquest 2019, per exemple, tenia apunts a l’ordinador de l’any 2012. Vol dir que no es pot quantificar segur però, aproximadament, deu ser això.

Escriu per vocació o per necessitat?

Una cosa porta a l’altra. Comences per vocació i a mida que vas escrivint et neix una necessitat. Sense adonar-te’n aquella necessitat va creixent fins fer-se vital.

Que li interessa més, el cas (la situació) o el personatge?

Una novel·la és un tot que es pot dissociar. Els personatges creen les situacions. A mi, el que més m’interessa són les raons que porten a l’ésser humà a actuar com ho fa. Per a cada conducta, per a cada resultat hi ha un origen, encara que no estigui a la vista i sigui complex arribar a conèixer-lo. Puc assegurar que la realitat supera la ficció amb escreix.

El fet de ser dona i jutgessa influeix molt a la seva obra?

A les meves novel·les jo no jutjo. Em dedico a explicar uns casos, a exposar uns fets i a relatar unes accions. El que sí és veritat és que a la meva feina conec moltes persones que m’inspiren per els diferents personatges.

Quines influències a rebut?

Moltes. Llegeixo molt. Hi ha grans autors i autores de novel·la negra. Com més llegeixes més creixes en tots els aspectes.

En les novel·les hi ha alguna aportació real?

Doncs sí. La primera, Juegos de maldad, és un cas real. Amb noms i situacions canviades, però va passar de debò. A les altres, hi ha ficció i hi ha realitat en la seva justa mesura. No costa gaire inspirar-se en casos reals.

Ulls brillants, mirada sincera, frases convincents, idees clares. Parlant amb la Graziella no passa el temps. Parlar amb ella és com conversar amb una persona coneguda de tota la vida. Tot són facilitats. Les seves respostes són concretes i concises i el seu tracte molt educat.

Tot un plaer.

Jaume Barberà Canudas