Generació barracó

Carles Ayats Aljarilla Periodista i gerent de Setmanari de l’Alt Empordà

Un dels grans èxits comunicatius del Govern tripartit de Pasqual Maragall va ser la renominació dels barracons convergents com a aules prefabricades. Només un maquillatge per a un problema que, dècades i uns quants governs de tots els colors després, continuen empantanegat amb prop d’un miler d’aules provisionals. Moltes d’elles, com bé sabem a l’Alt Empordà, fereixen el sentit comú. Curiosament, són tres vegades més de les que realment es necessitarien per cobrir les necessitats demogràfiques del país.

Des dels anys 90, els barracons han deixat de ser aquella solució temporal que ens van vendre per convertir-se en un element més del paisatge escolar. Crec que ja podem començar a parlar d’una Generació Barracó: aquells joves que han crescut i s’han format entre aquestes parets metàl·liques, resistint heroicament les inclemències del temps i, el que és pitjor, l’abandonament institucional.

El president Salvador Illa s’ha compromès, des de Figueres, a cooperar amb l’OCDE per millorar els resultats escolars del país. Una situació que, reconeix, no tindrà una solució immediata. Un altre capítol que s’afegeix a la llarga llista de mancances que arrosseguem: barracons, recursos insuficients, ràtios elevades, inversions qüestionables i una eterna lluita política pel model educatiu. Tot plegat, carpetes que, malgrat les bones intencions del polític de torn, continuen acumulant pols en algun despatx.

Benvinguts, doncs, a la Generació Barracó, els futurs líders d’un país on la provisionalitat sembla que és l’única cosa permanent. Potser ha arribat l’hora de tancar alguna carpeta i començar a construir un futur més sòlid.

Columna d’opinió publicada originalment a Emporda.info el dia 21 de setembre