Avisos importants

Espana se escribe con N

Avui, 23 d’abril de 2021, el senyor Google dedica el seu logo a retre homenatge a la lletra Ñ. Una gran empresa d’índole global i d’abast mundial, que a Espanya actua amb el nom de Google Spain, s’apunta a dedicar un homenatge a una lletra inexistent en la majoria de teclats del món.
A internet, la xarxa, àmbit en el que Google és un dels buscadors més utilitzats, potser el que més, la Ñ no existeix. Però en canvi, li reten un homenatge. És estrany, rar si més no, perquè sembla anormal que des d’aquesta gran companyia retin homenatge a un lletra inexistent en el seu alfabet.
Es veu que ho fan només a Espanya, esclar. Segurament després de rebre precs o suggeriments. Pressions, potser?
Qui té interès en homenatjar la lletra ñ?
Segurament els mateixos que van demanar a les Nacions Unides que el 23 d’abril fos nomenat “El Día del Español”.
Segurament els mateixos que barren el pas de la llengua catalana als parlaments europeus.
Segurament els que reaccionen airosament en contra que catalans, balears i valencians ens comuniquem en la nostra llengua.
Segurament els que veuen en la llengua catalana un enemic a batre.
Segurament els que veuen la llengua catalana com l’origen d’un procés que va en contra dels seus interessos i els seus sagrats privilegis.
A Catalunya, des de l’any 1931 es celebra el dia del llibre i de la rosa. L’èxit ha estat evident any darrere any. La Diada de Sant Jordi s’ha convertit a Catalunya en un dia excepcional.
En Vicent Partal, en el seu editorial Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana, escriu “El govern d’Espanya s’ha apuntat a això que el 23 d’abril siga el “Día del Español”. Tenia 364 dies més per a col•locar aquest nou invent tan nacionalista, però l’excusa de Cervantes li ha servit per a contraprogramar oportunament, quan durant molts anys la iniciativa havia passat desapercebuda. Per a contraprogramar-nos. Què els catalans fan Sant Jordi i amb molt d’èxit? Doncs convertim Sant Jordi en el “Día del Español” i quedem-nos-el. D’ací a quatre dies veureu com proposen de convertir els llibres i les roses en símbols, eterns, de l’espanyolitat”
Aquesta estratègia no seria nova, ja van nomenar Madrid Capital Europea de la Cultura l’any 1992, per prendre notorietat als Jocs Olímpics de Barcelona. Llavors, entre el gran èxit dels Jocs i l’excés d’improvisació va fer fracassar aquell intent.
Ara és diferent però. El nacionalisme espanyol a posat la directa. Amb el mateix ímpetu que volen imposar la seva bandera i la seva capital, ho fan també amb el seu idioma. Sense vergonya. Ni ho dissimulen.
Aquest intent, a més, es veu afavorit pel dèficit de recolzament del català per part d’algunes institucions. Sense anar més lluny, a l’Ajuntament de Barcelona, igual que al de Sabadell, el català és tractat com una llengua minoritària i minoritzada. Com si fos un llengua inferior, per sota sempre del castellà, l’idioma de l’Imperi.
Com va dir Manuel Sanchis Guarner, «Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants: només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen»

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close