Avisos importants

Entrevista ; Laura Gomara

Tu ne cede malis…

La frase real i completa en llatí és Tu ne cede malis, set contra audentior ito, prové de l’Eneida de Virgili (Llibre VI) i significa: “No cedeixis davant del mal, sinó combat-lo amb més audàcia”. El significat de la paraula “mal” en el context original es refereix a l’adversitat o els problemes, per la qual cosa es tracta d’una frase sobre la resiliència i la valentia.

Aquesta frase és l’emblema de Laura Gomara al davant de la vida. De formació clàssica -va començar llegint Ovidi- actualment és una professora de sòlida formació i una jove escriptora amb prometedor futur. Les seves dues novel·les estan catalogades en l’àmbit de la novel·la negra, però ella mostra, també, alguna preferència pel feelgood.

Laura Gomara Panadero (Barcelona, 1989) és llicenciada en Filologia Clàssica i treballa al sector editorial i com a professora d’escriptura creativa. Ha treballat ajudant escriptors, com a lectora, en agència, producció i comunicació editorial, com a professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i també en projectes com Bookish.

Ara es centra a orientar escriptors novells en els seus primers passos dins del món editorial i dona classes com a professora associada a la Universitat de Barcelona i a diversos centres de Barcelona.

Ha escrit en mitjans com Quimera, Llibres i Literatura i El Huffington Post i han publicat els seus relats en antologies com Los Bárbaros i Sed de mal. La seva primera novel·la, Vienen mal dadas, que va presentar al premi per obligar-se a acabar-la, va quedar finalista del premi L’H Confidencial 2016 i va estar nominada al Premi Memorial Silverio Cañada a la millor primera novel·la de gènere negre; al VI Premi de Novel·la Pata Negra; al Premi Black Mountain Bossòst; al premi a la millor novel·la en castellà del festival Cubelles Noir i al Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra. Roca va publicar la seva segona novel·la, En la sangre, l’octubre del 2019 i, malgrat la pandèmia, li ha donat moltes alegries.

Laura Gomara ha estat aquest dijous a la sessió del Club de Lectura Navel·la Criminal de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès a càrrec de Jordi Valero, que ha estat un èxit. Les aportacions de les participants així ho han confirmat.

Amb simpatia ha atès les nostres preguntes.

Llicenciada en Filologia, professora, també treballa en el sector editorial… que la motiva a escriure?

Realment jo sempre he escrit. Ho faig des que era adolescent. Vaig estudiar Filologia clàssica, sóc professora d’escriptura i narrativa, treballo en el servei editorial, les lletres per mi sempre han estat el més important. La cosa estranya seria que no escrigués.

 Antigament les dones havien d’escriure amb pseudònim masculí, aquest any han guanyat el Planeta tres homes amb pseudònim femení. Alguna cosa està canviant?

Jo crec que les coses estan igual, justament el Planeta diu molt d’això. El Premi l’han guanyat tres homes amb nom de dona, però això a l’editorial ja ho sabien, no és que fos cap sorpresa. Aquest premi estava pactat. Les coses continuen, no igual com quan havíem d’escriure amb pseudònim masculí, però quan mires estadístiques (justament ho vaig fer, fa un mes per una xerrada que havia de dur a terme) continues veient que escriuen més homes que dones i es publiquen més homes que dones, encara que llegeixen més les dones. A més, les dones no podem ser mediocres, no ens podem permetre la mediocritat. Quan escrius una coseta més fluixeta o més divertida, de seguida et diuen que no fas literatura, en canvi quan alguns homes fan això, entren a la Real Academia. Les dones encara tenim molt camí per recórrer.

 Quins són els seus referents?

Hauria d’anar per etapes. Hauria de començar per agrair a la meva professora de primària que em va fer llegir tota la col·lecció de Barco de Vapor, després vaig passar a Harry Potter. Tot això et queda. També moltes novel·les d’aventures, de Dumas, de Salgari. Tot això acaba quedant. Després, amb 14 o 15 anys vaig començar a llegir Ovidi i vaig al·lucinar. A partir d’aquí vaig fer Filologia clàssica, vol dir que els clàssics també van ser part de la meva base. Si hagués d’escollir autors, no ho sabria fer, perquè cada dia serien diferents.

 Que prefereix la trama o el personatge? Què l’atreu més?

Cent per cent personatge. Jo primer faig el personatge i desprès la trama bé. Si no tinc personatge no tinc novel·la. A més, les novel·les només de trama se’m fan una mica avorrides.

Amb quin personatge es queda amb de la Ruth Santana o el de l’Eva Valverde?

És molt difícil, seria com escollir un fill. Em quedaria amb la nova, la que estic escrivint ara. No està publicada, l’estic escrivint ara. A més són novel·les que per mi ja estan en un temps passat, l’Eva Valverde la vaig escriure el 2016 o 2017, fa molts temps, i la Ruth encara abans, el 2014. De totes maneres de quedar-me amb alguna seria l’Eva perquè és més “rodona”.

 L’entorn és important? És igual que passi a Barcelona o algun altre lloc?

Per a mi és fonamental l’entorn. Quan vaig començar a escriure tenia un problema i no sabia quin era. No em sortia bé. Escrivia sobre entorns que no coneixia bé, ciutats com París o Roma. Només quan vaig començar a escriure sobre entorns que coneixia molt bé, vaig veure que la novel·la funcionava. I més en novel·la negre, si no coneixes bé l’espai i no pots fer crítica social, ni de la situació del moment.

 Hi ha una eclosió de dones que escriuen novel·la negra? Les dones escriuen millor?

No estic segura que hi hagi més dones que homes. Moltes dones les tenim, bé, ens tenen, per omplir taules. Les taules grans, els moments estel·lars i els grans premis, potser sí que cada vegada menys, però se’ls emporten els homes

No sé si alguna vegada mira enrere, però si ho fa, ara és com s’imaginava?

En la vida en general no m’ho imaginava i en el món literari tampoc. Quan publiques quelcom esperes que sigui un punt d’inflexió, poder dir, mira a partir d’ara tot serà millor, ja ho he aconseguit, tot rutllarà, ja sóc escriptora. I després el temps et recorda que encara no ho ets o que has de pagar un preu que potser no vols pagar.

El meu objectiu no és ser escriptora, tampoc ho era abans. De fet, vaig enviar una novel·la a un premi per obligar-me a acabar-la. Recordo que a l’Ateneu de Barcelona ens deien “no tingueu pressa per publicar”. Jo vaig publicar, tot va anar molt bé, la novel·la va tenir molt èxit, em van trucar de molts festivals, va estar molt nominada. Va ser una gran alegria. Però també em va deixar molt desorientada i m’ha costat molt temps, una segona novel·la i altres projectes per adonar-me que potser jo no vull ser escriptora.

 La crisi és tant important?

A mi em va marcar absolutament. Jo vaig acabar la carrera en el començament de la crisi i em va afectar en no veure una sortida clara, ni un futur massa viable.

Projectes nous?

Estic escrivint dues novel·les. Després d’un parell d’any que no sabia que fer. Vaig començar una novel·la negre, la vaig deixar a les cent pàgines. Després un altra, aquesta és del gènera de fantasia. Ara les estic escrivint totes dues i vaig fent.

De què depèn l’èxit? És important que hi hagi una bona editorial al darrere? Existeix la indústria editorial?

És important que hi hagi un editor que t’estimi al darrere. La teva editora ha de creure en la teva obra i t’ha d’estimar com autora. Si no, ets un llibre més a la taula de novetats. Més que un bon segell, el que es necessita és que la teva editora cregui en la teva obra.

 Té algun lema?

No tinc un lema, però sí que tinc una frase:

“Tu ne cede malis, set contra audentior ito” de Virgili

Seguretat, convicció, confiança en sí mateixa i idees molt clares, són les característiques que es desprenen després d’uns minut de conversa.

Un plaer entrevistar-la.

 

 

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close