El santquirzenc David Ponsà va oferir un divertit i entranyable concert a la seu de l’entitat ,el dilluns 4 de setembre dintre de les activitats organitzades per commemorar la Diada Nacional de Catalunya.
Aquí podeu veure unes fotografies i vídeos de l’acte
l’Orfeó Català de Mèxic és una entitat social, musical i cultural dels catalans residents a la ciutat de Mèxic. Fundada l’any 1906 com a continuació del Centre Català creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna, per un grup de paletes catalans que havien treballat en la reconstrucció de la ciutat californiana de San Francisco, promoguts pels músics Guillem Ferrer Clavé, Josep Rocabruna i Lluís G. Jordà. Ha arribat a tenir un miler de socis. L’actual president és Xavier Torroja i Sabater.
Durant la revolució mexicana (1910-1917) va promoure dues revistes en català Catalònia (4 de setembre de 1912), i Catalunya a Mèjic, a partir del 1914, òrgan oficial de l’entitat i d’aparició mensual. S’hi crearen com a seccions Agrupació Catalana d’Art Dramàtic, Club Catalunya d’Esports i Grup Excursionista, i el 1919, amb el suport econòmic de l’empresari català Artur Mundet i d’Esmeralda Cervantes, s’hi creà la mutualitat Secció d’Auxilis de l’Orfeó Català SA.
Des del 1929, però, l’entitat va viure una crisi econòmica important, que es va resoldre gràcies a Miquel Bertran de Quintana, qui també va promoure les recollides de diners i queviures per als refugiats durant la guerra civil espanyola.
Amb l’arribada dels primers refugiats catalans el juny de 1939 s’inicià una nova etapa. Es crearen noves seccions i es revitalitzaren les antigues. El grup coral fou dirigit per Narcís Costa-Horts i l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic es reorganitzà amb la col·laboració d’Avel·lí Artís i Balaguer, Emma Alonso, Gabriel Fradera i Badall i Manuel Fontanals i Mateu. Va promoure l’edició de les revistes en català Full Català, Quaderns de l’Exili, Revista dels Catalans d’Amèrica, Revista de Catalunya, Lletres, Pont Blau i Xaloc. A més, Josep Tomàs i Piera creà Comunitat Catalana de Mèxic amb l’objectiu reunir els catalans, mantenir viva la cultura catalana i donar suport a les reivindicacions catalanistes al marge dels partits. Miquel Ferrer Sanxis en fou el secretari l’òrgan de difusió de les seves idees el diari El Poble Català (1941-53). Alhora, també s’edità Orfeó. Butlletí de l’Orfeó Català de Mèxic, en català, editada a la ciutat de Mèxic entre 1943 i 1955. També va establir una filial del Consell Nacional Català de Londres.