elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
55 anys després de la transició, el català segueix lluitant per ocupar el lloc que li correspon. ¿Una anècdota històrica o una realitat que ens hauria d’avergonyir?
Qui no recorda l’emblemàtic adhesiu “En català, si us plau”? Una petita mostra de reivindicació lingüística que, en els anys 70, representava un acte de valentia en un context sociopolític molt concret. Avui, mig segle després, aquest eslogan continua sent més vigent que mai. Ironies de la història.
Recordarem que, durant la dictadura franquista, el català va ser perseguit i relegat a l’àmbit privat. L’ús públic de la nostra llengua era sinònim de repressió. Per tant, aquell “En català, si us plau” era un clam per la normalització lingüística, un intent de recuperar un dret bàsic que havia estat sistemàticament negat.
Avui, en teoria, vivim en una societat democràtica i plural, on les llengües cooficials estan reconegudes per la Constitució. Però, ¿realment el català ha assolit la plena normalització? Les dades ens indiquen que encara queda molt camí per recórrer.
La persistència d’aquest eslogan ens revela una realitat incòmoda: el català segueix sent una llengua minoritzada en el seu propi territori. En molts àmbits, com ara els mitjans de comunicació, l’administració o les xarxes socials.De fet l’article que esteu llegint a sorgit després de veure un post d’Instagram fet a Sant Quirze del Vallès
I és que, més enllà de les lleis i els decrets, la normalització lingüística és un procés lent i complex que requereix la implicació de tots i totes. Mentre no es produeixin canvis estructurals profunds, el català continuarà sent una llengua vulnerable, amenaçada per la globalització i la imposició d’una única llengua hegemònica.
En definitiva, el fet que, en ple segle XXI, encara haguem de reivindicar el dret a utilitzar la nostra llengua materna és una mostra clara de la feblesa de tothom.
Josep Busqueta
