Avisos importants

Els toros i la caça

Els toros donen cohesió a la societat. Així ho va dir el rei Felipe VI en una entrega de premis a la Maestranza de Sevilla. El monarca va afirmar que «la educación y la tauromaquia contribuyen a dar cohesión a la sociedad», i va quedar tan ample. És molt estrany que educació i tauromàquia comparteixin paràgraf. Es de suposar que la intenció és que, juntes en una frase, la primera dignifiqui la segona.

L’educació cohesiona, sense dubte. Però la tauromàquia, si és que cohesiona alguna cosa, són els privilegis d’una afavorida i minoritària casta social.

L’extrema dreta i la dreta extrema que manen ara a Andalusia fomenten en gran manera, entre els escolars, els toros i la caça. Que lluny queda aquell intent de fer una Reforma Agrària, durant la República, per tal de solucionar el greu problema de desigualtat i de misèria que es vivia a la zona sud de la península.

Segons estadístiques oficials, 43.945.000 hectàrees del territori espanyol es destinen a la caça. També hi ha dades que quantifiquen en més 540.000 hectàrees la superfície de les finques que es destinen a la cria de braus, les denominades dehesas ibéricas. La majoria d’aquests hisendes i finques estan ubicats a les tres comunitats més pobres de l’estat: Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura, el PIB per càpita (any 2018) de les quals es:

Andalusia: 19.132 euros, Castella la Manxa: 20.645 euros i Extremadura: 18.174 euros. Que queden molt lluny de la mitjana espanyola: 25.854 euros, o dels 34.079 del País Basc. Només tenen al darrere Ceuta i Melilla. Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura, juntes, representen el 42%, en superfície, i el 24%, en habitants, de tot l’Estat espanyol.

La dreta i l’extrema dreta espanyoles propugnen un retorn a un passat -si és que en aquests termes hi ha hagut present- en el que els beneficiats són els mateixos de sempre, és a dir: terratinents i grans propietaris.

Moltes veus donen per cert que una de les causes de la Guerra Civil va ser, justament, la Reforma Agrària. Tant esperada per uns, però tant temuda pels altres.

La “Llei de Reforma Agrària d’Espanya” de 1932, promulgada el 9 de setembre va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d’Espanya on al costat dels latifundis propietat d’uns milers de famílies.

Però l’any 1935, després de la remodelació del Govern, amb el radical Alejandro Lerroux al capdavant, ajudat per la Ceda, es va aprovar la “Llei de Reforma de la Reforma Agrària” que va anular definitivament la Reforma Agrària.

Hi ha historiadors que mantenen que els monàrquics ja van declarar la guerra a la República el mateix 14 d’abril de 1931. La proclamació de la República ja era per l’extrema dreta monàrquica sinònim de Revolució i no estaven disposats a permetre-ho. Al cap i a la fi, Espanya havia estat seva durant segles i no estaven disposats a compartir el poder. I molt menys amb masses obreres organitzades. El 18 de juliol de 1936 es va consumar l’amenaça. Un cop d’Estat fracassat va derivar en una guerra civil, que va culminar amb la victòria d’un actor secundari en la rebel·lió, com era Francisco Franco.

Pel que sembla, lluny de voler regnar en un país avançat i modern, Felip VI, amb el seu propòsit de fomentar els toros, no fa res més que retornar el país a uns temps passats i a uns hàbits impropis del segle XXI.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close