Els lectors són uns traïdors

Xavier Domenech Sala Exdirector adjunt de Regió7

Aquest article veu la llum al butlletí digital d’una associació creada per revistes de paper, moltes de les quals tenen la seva versió a internet i n’aprofiten els avantatges en costos i agilitat informativa. Fan ben fet, malgrat els desavantatges que no se’ls amaguen, perquè l’entorn digital ja és l’ecosistema dominant del negoci de la comunicació, mentre que els plecs de fulls entintats per les rotatives no deixen de perdre quota. Els lectors s’estan comportant com uns traïdors que abandonen les publicacions, després de tot el que hem fet per ells.

Tot seguit, unes dades per il·lustrar-ho, procedents del darrer Estudi General de Mitjans disponible en redactar aquestes línies. Són dades referides al conjunt de l’Estat espanyol, però no es pensin que els catalans som gaire diferents:

– Un 88,9% de la població major de 16 anys és usuària d’internet. L’any 2015 la xifra era del 66,7%. El creixement en nou anys ha estat del 33%. La penetració és pràcticament absoluta entre els menors de 55 anys, i només les xifres força més baixes dels majors de 75 anys aigualeixen la mitjana.

– La televisió ha passat del 88,3% al 80,9%. Es parla molt de la caiguda del mitjà, però les xifres no suposen cap catàstrofe, encara.

– De la ràdio es diu que gaudeix de més bona salut que mai, però entre 2015 i 2024 la seva audiència ha caigut del 60% al 54,2% de la població. No és la fi del món però si una tendència, tot i que en els darrers anys la corba s’ha aplanat molt.

I ara, anem al paper entintat a les rotatives i doblegat a les plegadores.

– Entre 2015 i 2024 les revistes han passat del 38,4% al 23,7%, una caiguda del 38,2%. Li han desaparegut gairebé dos de cada cinc lectors. El sector resisteix de la ma dels setmanaris del cor, que ocupen els cinc primers llocs de la periodicitat, i els mensuals de qualitat: National Geographic té 2,4 milions de lectors espanyols.

– I finalment, els diaris. Les xifres són demolidores. En els anys de referència l’audiència dels diaris impresos ha baixat del 28,5% al 13,4% de la població. En una dècada ha perdut més de la meitat dels lectors. Sens dubte que una part s’ha passat a les versions digitals: la d’El País frega els set milions d’usuaris únics mensuals, i els de La Vanguardia són 3,1 milions.

Els lectors que queden són d’una edat superior a la mitjana. Entre els menors de 35 anys la taxa de lectura és inferior al deu per cent, mentre que supera el 17% en el grup de 55 a 64 anys. De totes maneres, xifres molt baixes. Internet, en canvi, està per damunt del 90% en tots els grups d’edat fins als 65 anys. Atenció, però, a no fer comparacions incorrectes: el portal més visitat, amb una diferència exagerada sobre els altres, és You Tube. Quatre vegades més que el següent classificat.

M’agrada l’olor de la tinta al paper del diari, i al de la revista. M’agrada llegir-los, movent els ulls en lloc del ratolí. Em desagrada que es perdi la lectura de la premsa impresa, però no hi puc fer gran cosa, a banda de mantenir-m’hi fidel i propagar-ne les virtuts. Explicar que el plaer que s’experimenta no es repeteix a la pantalla.

En aquest entorn tendint a ennuvolat, les publicacions digitals són una trinxera del paper, l’indret on encara brilla el sol. Convé animar-les i donar-les-hi suport.