Avisos importants

Els Borbons.

Si la monarquia és un sistema caducat, la monarquia borbònica, a més de caducada, és decrèpita i calamitosa.

Les monarquies que resisteixen millor els temps, com la britànica i les nòrdiques, es caracteritzen per tenir un gran respecte per la democràcia i per els seus súbdits.

La reina Victòria del Regne Unit, va regnar durant més de 63 anys. L’època victoriana va ser admirada i respectada. La seva descendent Isabel II, ja en porta 67 i no s’ha posat mai en problemes. De cap tipus. I, mira que n’hi han sortit. La monarquia britànica es distingeix per la seva labor de representació, mentre deixa la política pels polítics. Ja sigui laborista o conservador, el primer ministre, es rebut, respectat i tractat per la reina amb la mateixa cortesia. Les monarques regnen i els polítics fan política.

Els Borbons són una altra història. S’han fotut en tota mena d’embolics. De tot tipus: polítics, bèl·lics, territorials, foscos, sexuals i corrupteles. Han pres partit quan els ha semblat i els ha costat molt de tenir el mínim respecte per el poble que els manté.

Els Borbons del segle XIX van representar els episodis de corrupció més greus que s’hagi pogut veure mai, a més d’ocasionar tres terribles guerres civils. Les tres guerres carlines.

Carlos III.- En un país ple de misèria i de fam, va fer de Madrid una ciutat imperial. No és gens estrany que tingui el títol honorífic de “Mejor Alcalde de Madrid”.

Carlos IV.- Va renunciar a les seves obligacions i va cedir el poder a la seva dona i a Godoy. Aquest, amb una actuació amb més ombres que llums, es va guanyar el menyspreu de tothom, rics i pobres.

Fernando VII.- Un autèntic desastre. Segurament el pitjor rei de tots els temps i de tots els espais. Corrupte i malèvol, va ser el causant de les tres guerres carlines.

Isabel II.- La van emancipar i coronar reina a l’edat de 13 anys. La seva joventut i  inexperiència van permetre que les persones més influents fossin Sor Patrocinio, la monja de las llagas i el confessor Antoni Maria Claret. Capritxosa i ignorant, al seu voltant va créixer la corrupció i es van amassar grans fortunes com la del Marquès de Salamanca.

Alfonso XII.- Va ser coronat rei després de la proclamació militar del general Martínez Campos. Va reconèixer el retràs que hi havia a Espanya. Va morir jove.

Alfonso XIII.- Va haver de marxar d’Espanya per cames, l’any 1931. Va propiciar i aplaudir el cop d’estat de Primo de Rivera. Només va reconèixer, d’entre molts, un fill il·legítim. Leandro de Borbón.

Juan Carlos I.- Tothom l’assenyala com inductor del 23 F. Involucrat en casos foscos, va haver d’abdicar forçadament. Ha hagut de fer front a varies denúncies de paternitat.

Justament quan era només un jove príncep, en uns jocs universitaris a Oxford, va tenir una contractura i va ser atès pel doctor Josep Trueta. En preguntar-li al metge si era espanyol, el doctor Trueta li va dir que no, que era català. La conversa va seguir parlant de catalans precisament. Com que també seria rei dels catalans, li va preguntar que podia fer per caure’ls-hi bé. La resposta va ser: «No le ponga nunca Felipe a un hijo suyo».

Precisament els dos Felipes seran recordats, pels catalans, com els dos pitjors Borbons. El cinquè per intentar l’aniquilació del poble català el segle XVIII, i el sisè, fer el mateix el segle XXI. Les reiterades amenaces i les trucades per arruïnar l’economia catalana, ho delaten.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close