Avisos importants

El relat

Pia Prat Jorba Directora general de La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat

S’utilitza massa el missatge perifèric per no enfrontar el debat de fons. Ho veiem, per exemple, en la defensa que planteja la monarquia espanyola, demonitzant l’emèrit per salvaguardar l’actual. L’enriquiment de les institucions hereditàries, que no paguen impostos – ni el de transmissions – volen amagar com han amuntegat els diners i el poder que atresoren. Però mai els hereus no podran ignorar el passat, ni tampoc que la igualtat davant la llei comporta eliminar les diferències per gènere, raça, religió o classe social.

Diferències socials que veiem en el funeral de la reina d’Anglaterra, abassegant de pompa per presentar un esdeveniment social pensat per enlluernar els súbdits, però que sols accentua els anacronismes d’unes institucions més del passat que de futur i l’epitafi per la desaparició del colonialisme victorià.

També grinyolen les explicacions russes sobre accions militars especials que volen disfressar les actuacions imperialistes d’un estat que, tot i tenir l’extensió més gran del planeta, considera que els veïns l’ofeguen amenaçant les seves fronteres. Cap excusa pot justificar la destrucció de vides i patrimonis per un hipotètic perill futur. Els que decideixen guerres, siguin amb les banderes que siguin, no haurien de tenir el recolzament social i haurien d’acabar sent jutjats per tribunals internacionals.

Hi ha massa polític que oblida els arguments en el debat de les idees, per incidir més en les febleses individuals del contrincant. Tiren la pedra i amaguen la mà, insulten i baladregen els errors reals o imaginaris dels seus adversaris. Farien molt millor la seva feina asseient-se i parlar fins trobar un camí conjunt, en benefici de la societat. La seva feblesa, és precisament que amaguen la seva manca de convicció, d’anàlisi i d’objectius, o pitjor, el que pensen, predicant el que no creuen.

Tristament tot plegat no deixa de ser el reflex d’una societat, bombardejada pel relat interessat de determinats estaments que utilitzen els mitjans d’informació per projectar una imatge allunyada de la realitat, però que s’adapta als seus interessos. I massa sovint aquests mitjans acaben sent només plataformes propagandístiques i les corretges de transmissió utilitzades pels poderosos per entabanar els seus conciutadans.

El paper de la premsa no és la de servir el poder, sinó la societat. No ha de cercar l’aplaudiment, sigui esbombant intimitats o acarnissant-se amb un arbre caigut, sinó explicant fets propers, per informar del què passa o per afavorir el debat de les idees. La necessària pluralitat fa que la premsa no hagi de ser mai jutge del que passa, sinó notari de l’esdevenir social. Destapar o denunciar no és sinònim de criminalitzar, sinó posar en evidència allò que queda amagat als ulls de la majoria. Airejar allò que es vol encobrir, perquè sovint és allà on es genera la pudor del que és socialment malsà.

La convivència exigeix poder explicar i denunciar el què calgui. Posar damunt la taula els fets i actuacions rellevants, que mereixen un debat, assossegat i tranquil, que possibiliti la millora social de la que estem tan necessitats.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close