Avisos importants

El preu no és el més important

GRA117. OVIEDO, 20/10/2017.- El rey Felipe VI entrega al presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk (3i), junto al presidente del Parlamento Europeo, Antonio Tajani (2i), y el presidente de la Comisión Europea (CE), Jean-Claude Juncker (i), el Premio Princesa de Asturias 2017 de la Concordia otorgado a la Unión Europea, en la ceremonia de entrega de los galardones, hoy en el Teatro Campoamor. EFE/Chema Moya

Espanya pagarà el que faci falta. Encara que sigui a costa d’augmentar la seva mala reputació i el seu descrèdit, ja molt deteriorats, l’Estat espanyol no escatimarà cap despesa. El preu no és el més important.

El gener de 2018,  Rubalcaba ja va anunciar: “El Estado pagará el coste de quitar de en medio a Puigdemont”

L’any anterior, Garcia Margallo havia declarat: “Nadie sabe el esfuerzo que ha costado esto y los favores que debemos a una cantidad de gente para conseguir que hicieran declaraciones”.

L’exministre d’Afers Exteriors José Manuel García Margallo va revelar la tasca diplomàtica duta a terme pel Govern espanyol per aconseguir declaracions en contra del procés independentista català per part d’altres països, reconeixent l’esforç que havia costat i els favors que es devien a una gran quantitat de gent per aconseguir que fessin declaracions. També va argumentar que “el normal” és que en aquests casos els estats es neguin a fer comentaris sobre “qüestions internes”.

És sabut que el president Obama es va negar a malparlar de Catalunya, tal i com li demanava la diplomàcia espanyola, i es va limitar a recordar els bons lligams entre Espanya i USA. El president Trump també va actuar de forma semblant.

Margallo va explicar, també, que durant el seu càrrec a Exteriors va viatjar fins a quatre ocasions als països bàltics per desactivar l’anomenada “via bàltica” esgrimida en aquell moment pels independentistes. “No teníem un especial interès econòmic especial a la zona”, va recalcar. Igualment, va visitar Canadà (els referèndums celebrats al Quebec també han estat esgrimits pels sobiranistes) i el Vaticà. “Això consumeix una quantitat d’energia enorme”, va lamentar Margallo.

És curiós, però, que reconeixent que no hi havia lligams econòmics entre Espanya i els països bàltics, el Govern espanyol pagués (o ajudés a sufragar-ne les despeses) un tramvia a Tallin, capital d’Estònia i enviés tropes a Letònia per impressionar els russos.

Els membres de l’Executiu s’havien esforçat en ocultar aquests fets davant les preguntes de la premsa i de l’oposició. I va ser el mateix senyor García Margallo, president de la comissió d’Exteriors qui ho va fer. El conservador ministre d’Exteriors de 2011 a 2016, va explicitar que Mariano Rajoy va comprar la posició de Letònia a favor de la unitat d’Espanya amb un contingent de combat de 313 militars i més de 100 vehicles per la frontera russa, en una resposta al diputat d’En Comú Podem, Felix Alonso Cantorné. El país bàltic s’havia mostrat partidari de donar suport a un referèndum de determinació en 2013 a Catalunya, posició que va canviar amb el desplegament espanyol.

A Tallin hi funciona una línia gratuïta de tramvia sufragada per Espanya. Al menys és el que diuen els seus usuaris. Un tramvia ecològic que a les seves portes hi ha els escuts dels dos països junt amb l’enunciat:

«Al viatjar en tramvia, contribueixes a un entorn verd».

«Aquest tramvia ecològic va ser adquirit en cooperació entre Estònia i Espanya».

Però el habitants de Tallin insisteixen que és un regal d’Espanya. Aquest relator va parlar amb alguns usuaris.

“Crec que el transport públic gratuït de Tallin és d’enorme importància, ja que li dóna a les persones la possibilitat de moure lliurement i buscar feina”, va dir l’Ambaixador d’Espanya.

L’Alcalde de Tallin Edgar Savisaar va rebre l’Ambaixador d’Espanya Fernando García Casas. En la trobada es va parlar principalment dels nous 20 tramvies que aviat arribaran a Tallinn des d’Espanya, de la importància del transport públic gratuït per als ciutadans, de festival d’Espanya a Tallin i de les possibles gires de les orquestres simfòniques dels dos països.

Margallo va insistir en altres ocasions en la “quantitat d’energia” gastada en frenar el discurs independentista a l’estranger.

Tot i reconeixent les grans despeses fetes, que tot sigui dit, poc rendiment n’han tret, perquè l’independentisme no ha afluixat. Amb gent a la presó i a l’exili no ha mostrat símptomes de debilitat. Ara, amb tres polítics independentistes al Parlament Europeu, Espanya no escatimarà mitjans. Incapaç de seure i parlar, envestirà inconscientment encara més. Ja va dir Antonio Machado que “en España de 10 cabezas, 9 embisten y una piensa”. El preu serà el de menys.

Un tema molt trist, també, és el de Julian Assange, en el que Espanya hi va tenir un desgraciat protagonisme. A més de les pressions o amenaces al Govern d’Equador quan Assange va tuitar a favor del procés, una empresa espanyola va espiar el fundador de Wikileaks mentre era a l’Ambaixada de l’Equador a Londres. El final va ser aquell vergonyós segrest.

Ara, mentre, Julian Assange, s’està morint a la presó.

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close