Avisos importants

El Parlament convalida el Decret llei per actuar contra l’apologia de l’anorèxia i la bulímia a pàgines webs, blocs d’internet i xarxes socials

•          El Ple del Parlament ha votat avui a favor de la convalidació del Decret llei 2/2019 que modifica el Codi de Consum de Catalunya (Llei 22/2010), per tal de disposar d’un marc legal que permeti a la Generalitat actuar contra la difusió de continguts a internet que fan apologia dels trastorns alimentaris i inciten a seguir conductes perjudicials per la salut

•          La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que “la nova normativa amplia la responsabilitat als intermediaris —ja siguin empreses, plataformes o serveis digitals— que, tot i tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de contingut en les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los”. A aquests efectes, “se’ls considerarà cooperadors o encobridors”. Serà una infracció greu del Codi de Consum realitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi a l’adopció d’hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i bulímia, i es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros
 
•          Chacón ha destacat que “aquesta normativa dona resposta a una problemàtica greu que necessita, requereix i mereix d’una resposta unida dels grups polítics, en un tema que sens dubte, i per sobre de totes les nostres diferències, tots hi estem d’acord”.

El Ple del Parlament ha convalidat avui el Decret llei 2/2019 aprovat pel Govern el passat 22 de febrer, que modifica el Codi de Consum de Catalunya, amb l’objectiu de dotar la Generalitat d’un marc legal per perseguir i sancionar els continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a internet.
D’aquesta manera, el Parlament ha ratificat el compromís subscrit de lluitar eficaçment en aquest àmbit, fruit dels treballs de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns Alimentaris (TCA) —liderada pel Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC)— que van posar de manifest la urgent necessitat d’adoptar mesures de protecció i prevenció davant la informació potencialment perjudicial present a webs, blocs i xarxes socials, sobre trastorns com l’anorèxia i la bulímia.
La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha celebrat l’aprovació per part del ple del Parlament d’aquesta normativa que “dona resposta a una problemàtica greu que necessita, requereix i mereix d’una resposta unida dels grups polítics, en un tema que sens dubte, i per sobre de totes les nostres diferències, tots hi estem d’acord”.  Així mateix, ha volgut destacar que es tracta d’una regulació “pionera i capdavantera que confiem contribueixi a generar un estat d’opinió favorable entre els governs a nivell internacional en la lluita contra l’enaltiment dels trastorns alimentaris”.
Aquesta modificació del Codi de Consum permetrà vigilar, investigar i, si és el cas, sancionar les empreses, plataformes i serveis digitals que, tot i tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de contingut en les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los. D’aquesta manera, s’amplia la responsabilitat als intermediaris de les xarxes socials, que passen a ser també responsable de la difusió d’aquests continguts. L’incompliment d’aquestes obligacions, suposarà una infracció greu del Codi de Consum, que es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.
Modificacions legals introduïdes al Codi de Consum
⇒        Concreta la definició de “trastorn alimentari” als efectes als efectes del Codi de Consum, entenent com a tals l’anorèxia i la bulímia, entre altres
⇒        S’inclou dins dels col·lectius que requereixen especial protecció a les persones susceptibles de patir trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, en les relacions de consum.
⇒        Dins els deures que han de complir les empreses, s’introdueix l’obligació de no dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin a les persones consumidores hàbits no saludables o trastorns alimentaris. En cas de no complir aquesta obligació, les empreses cometran una infracció de Codi de Consum
⇒        Es tipifica específicament com a infracció greu del Codi de Consumrealitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi a les persones consumidores a l’adopció d’hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i bulímia entre altres. Com a infracció greu, es pot sancionar amb  multes de fins a 100.000 euros.
⇒        S’amplia als intermediaris en els serveis de la societat de la informació la responsabilitat de la veracitat i legalitat de la informació que publiquen referent a l’àmbit dels trastorns alimentaris, des del moment en que coneixen o poden haver conegut –emprant una diligència normal— la manca de veracitat o la il·licitud dels continguts, i sempre que no actuïn de manera ràpida per a procedir a la retirada de les dades o faci impossible llur accés. Així, s’estén la responsabilitat a les empreses que ofereixin allotjament web a aquest tipus de pàgines, blocs, o xats, quan tinguin coneixement de que estan allotjant aquest tipus de continguts incitadors dels TCA.
⇒        Complementant l’anterior modificació, s’estableix que les persones, plataformes digitals o serveis online que cooperen o encobreixen una conducta infractora referent a l’àmbit dels trastorns de conducta alimentària són responsables de la mateixa, com a cooperadors o encobridors. Qualsevol persona, plataforma digital o servei online que actua com a intermediari, que conegui o pugui conèixer una conducta infractora n’és responsable si no adopta les mesures necessàries per suprimir o retirar els enllaços o els continguts afectats Aquestes modificacions permetran perseguir aquest tipus de continguts a la xarxa, actuant directament contra els hostings, de manera que siguin aquests el qui controlin els continguts que allotgen.
 Els trastorns alimentaris a les xarxes 
L’apologia de l’anorèxia i la bulímia nervioses a la xarxa (col·loquialment coneguts com continguts pro ana i pro mia), des de diferents webs, blocs, xats i xarxes socials s’ha convertit en un dels factors de risc més consultat i perillós, per la seva fàcil accessibilitat i reproductibilitat, pel que fa al desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. En els darrers 8 anys s’ha donat un increment significativament elevat dels continguts pro ana i mia.

 

Continguts a internet
2010
 
2018
 
Anorèxia i bulímia
3,07 milions resultats en 0,14 seg.
12, 8 milions resultats en 0,48 seg.
Ana i mia
403.000 resultats en 0,1 seg.
92,2 milions resultats en 0,34 seg.
Pro Ana i pro Mia
35.800 resultats en 0,05 seg.
25 milions resultats en 0,35 seg.
Al 2017, la Taula de Diàleg per a la prevenció dels TCA, presidida per la Generalitat a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC) i que aplega entitats, universitats, associacions i professionals de la salut, va realitzar un estudi sobre l’impacte de les xarxes socials i internet, en general, en malalts amb TCA.
L’estudi revela que el 59,2% dels malalts accedeixen a través d’internet a continguts no saludables, i que un 40,8% ho fa directament a continguts sobre el trastorn i consells sobre dietes. Així mateix, situa la mitjana d’edat de la primera cerca en els 15,51 anys, i  afegeix que el 85% dels que busquen aquest tipus de continguts són menors d’edat. L’estudi apunta també que el 71,3% reconeix que consultar aquests continguts repercuteix negativament en la seva recuperació i contribueix a desenvolupar i mantenir el trastorn. D’altra banda, l’estudi assenyala que el 87,3% de les famílies no coneixien que la persona malalta havia fet aquestes cerques a Internet.
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) representen la tercera malaltia crònica en dones adolescents després de l’obesitat i l’asma. A Catalunya, els TCA afecten actualment al 5% de la població adolescent i jove, i un 11% realitza conductes de risc. El grup més vulnerable són les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys), ja que 9 de cada 10 casos es donen en aquesta franja. Tot i l’elevada taxa de recuperació —el 70% dels afectats es recuperen— la mortalitat se situa al voltant del 5% i la mitjana de tractament ronda els 4-5 anys.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close