Avisos importants

El Govern inverteix 85 M€ en ampliar la capacitat assistencial del sistema català de salut amb cinc nous espais hospitalaris polivalents

Estaran operatius a partir de gener i reforcen la xarxa amb mig miler de llits de crítics per a afrontar la pandèmia i la post pandèmia

  • S’instal·len al costat de cinc centres hospitalaris del país: l’Arnau de Vilanova; Germans Trias i Pujol; Bellvitge; Moisés Broggi i Parc Sanitari Pere Virgili
  • Ofereixen una elevada flexibilitat i adaptabilitat d’usos, s’adapten a les necessitats específiques de cada centre i incrementen la seguretat dels professionals i dels pacients
  • Aragonès: “Hem superat el setembre amb nota. Ara toca superar la tardor”
Foto

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha visitat avui els terrenys on s’ubicarà el nou edifici hospitalari polivalent del Parc Sanitari Pere Virgili a Barcelona, “un projecte que té per objectiu multiplicar la capacitat de resposta del sistema sanitari per poder fer front a l’evolució de la pandèmia”. L’edifici s’afegeix als nous espais polivalents que s’estan portant a terme als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat i Moisès Broggi de Sant Joan Despí. El vicepresident ha detallat que el Govern destinarà de forma immediata a aquests cinc projectes 85 M€, “que ens permetran comptar amb 490 llits nous de crítics en les primeres setmanes del 2021”.

Aragonès ha advertit que, tot i la millora dels indicadors vinculats a la pandèmia en els darrers dies, “hem de seguir extremant al màxim les precaucions, perquè l’experiència ens diu que a la mínima que ens relaxem la COVID guanya terreny”. Tanmateix, ha explicat que, després del gran impacte inicial de la pandèmia, “hem entrat en una etapa on treballem bàsicament des de la prevenció, monitoritzant municipi a municipi per dimensionar el sistema i prendre en cada moment les decisions oportunes”. Aquesta capacitat d’anticipació ha permès, segons el vicepresident, “gestionar de forma adequada un mes de setembre on s’ha produït el retorn a l’escola i a la mobilitat laboral”. “Teníem el repte de superar el setembre i crec ho hem fet amb nota. Ara l’objectiu és superar la tardor. No ens podem relaxar”, ha conclòs.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha ressaltat que amb aquests nous espais s’aconseguirà una capacitat de prop de 1.400 llits crítics estables, però que es podria anar ampliant si fos necessari, com ja es va fer amb la primera onada. “Aquests edificis estan ideats per atendre també les necessitats de futur del nostre sistema, més enllà de la COVID. I cada espai podrà ser utilitzat per l’hospital de referència que el gestioni en els diferents àmbits que més necessiti: urgències, visites externes, vacunacions”, ha enumerat la titular de Salut. “Hem d’estar preparats per a la COVID i per a seguir recuperant l’activitat que va quedar ajornada. En la primera onada el sistema de salut va respondre bé, estem reforçant l’atenció primària per a una gestió llarga de la crisi i ara reforcem estructura hospitalària, enfortint el sistema de salut”, ha subratllat Vergés.

Per la seva banda, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha remarcat que aquests nous espais quedaran “com a llegat” pel sistema de salut, en tant que tenen una vida útil de gairebé 30 anys. Per això, segons Comella, “parlem d’una inversió i no d’una despesa”, i és el fruit d’una idea treballada des del març amb una comissió assessora especialista en el maneig de pacients crítics, “que ha cristal·litzat en unes construccions estables, sòlides, segures i polivalents”. Per últim, ha ressenyat que les unitats serviran com a suport per a créixer l’activitat quirúrgica post-COVID, seguint la línia de la importància de fer compatibles l’assistència per aquesta malaltia i per les altres.

Extensió dels hospitals, amb i sense pandèmia

La primera onada de la pandèmia va posar de manifest que el seu abast i extensió d’aquesta generava situacions d’emergència sanitària que podien saturar els dispositius assistencials. Es va constatar que calia articular una resposta assistencial excepcional per afrontar aquesta i d’altres actuacions crítiques que, en el marc d’un Pla de contingència, permetés afrontar aquestes eventualitats amb la major rapidesa i totes les garanties possibles. D’aquesta manera neix el nou Espai Hospitalari Polivalent.

Impulsats pel Departament de Salut i desenvolupats conjuntament amb PMMT Arquitectura, són espais que permeten donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia, ideats per ampliar una infraestructura hospitalària existent amb les màximes prestacions, ocupant la mínima superfície possible i amb una elevada flexibilitat i adaptabilitat d’usos. De fet, funcionen com un complement o extensió d’hospitals i reforcen la xarxa ja existent: en aquest sentit, permeten absorbir aquells pacients que requereixen de cures intensives (UCI), oferint entre 72 i 108 places distribuïdes en 3 plantes d’entre 24 i 36 llits.

En concret, consten d’un edifici principal de fins a 108 llits, pensat per atendre  patologia COVID però, alhora, oferir polivalència d’ús (crítics – semicrítics – aguts – urgències – convalescència). Dona millor eficiència funcional, amb un control més proper dels pacients i una major eficiència de gestió de la unitat amb un menor consum d’EPIs. També incrementa la seguretat dels professionals i s’adapta a les necessitats específiques de cada centre.

Els cinc espais són modulables i adaptables a totes les situacions de la pandèmia i post pandèmia. En pandèmia o amb rebrots, ajuden a poder aïllar els malalts COVID, alliberant àrees assistencials en l’hospital principal on es pot mantenir l’activitat ordinària. En situació de post pandèmia, en canvi, serviran de suport assistencial per a recuperar l’activitat ordinària, per a assumir altres usos assistencials (com consulta, hospitalització de dia, rehabilitació, fins i tot hospitalització, UCI o convalescència), o com a reserva estratègia (activables en 24-48 hores en cas de brot o pandèmia).

De fet, el propi sistema constructiu dels espais -preindustralitzat i/o modular- garanteix aquesta adaptabilitat, a banda de qualitat i terminis ajustats. Tenen un cost estimat d’entre 11,5 i 13 milions d’euros, al que cal sumar un import final de l’equipament en funció dels usos i serveis instal·lats a cada un d’ells. En aquest sentit, si se suma el cost de l’equipament, tot plegat suposarà una inversió de 85 milions d’euros.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close