Avisos importants

El franquisme s’està fent massa llarg.

Los reyes de España rindieron tributo a José Martí este martes con una ofrenda floral que depositaron ante la estatua del Héroe Nacional de Cuba en la Plaza de la Revolución.

Era el passat dimarts 12 de novembre.

Es pot ser més cínic?

El mitjà cubà Cibercuba informava de la visita de Felipe VI a Cuba. Un dels actes va ser l’homenatge al líder revolucionari cubà José Martí. Nascut a Cuba però fill de pare valencià i mare canària, va ser un personatge emblemàtic al seu país i un dels principals líders que va lluitar per assolir la independència de Cuba. Va ser castigat per les autoritats civils i militars espanyoles.

L’exèrcit espanyol el va perseguir fins aconseguir la seva mort. Era l’any 1895. Ara passats cent vint-i-quatre anys, el màxim representant dels seus botxins, li ret homenatge.

Es pot ser més cínic?

Però és que Felipe VI també ha assistit a la capital francesa per retre homenatge als republicans espanyols, molts d’ells catalans, que van alliberar París l’any 1945. Republicans perseguits aferrissadament fins la mort pel franquisme, el que Felip VI representa a la perfecció, ara són homenatjats.

Republicans i antifranquistes, just el contrari de tot el que Felipe VI representa.

Es pot se més cínic?

Al juliol de 1969, Franco, designaria a Juan Carlos com a successor a títol de rei, nomenament ratificat per les Corts Espanyoles el 22 de juliol de 1969, davant les quals el jove príncep prestaria jurament el mateix dia de guardar i fer guardar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis de el Moviment Nacional, és a dir, l’ideari franquista.

Aquesta manera de tergiversar, d’enganyar, d’enredar i d’embolicar els fets, és pròpia del franquisme. Recordem que aquell franquisme havia convertit la festa de l’1 de maig, la Festa del Treball, en una festa cristiana que duia el nom de San José Obrero.

Els primers anys després de la desaparició del dictador semblava que el franquisme s’havia acabat. Santa innocència, greu error en pensar-ho. Si bé, els seus representants com: Blas Piñar, Fernánze-Cuesta o Utrera Molina, no aconseguien prou escons com per tenir massa notorietat. Darrerament ha sorgit amb força el que representava el franquisme, però sembla que corregit, augmentat i posat al dia.

Hi ha escriptors que se les donen d’intel·lectuals moderats i democràtics, com Mendoza o Cercas que no tenen cap vergonya en afirmar que VOX no és feixisme. En diuen salvinisme. Quina manera d’adulterar la veritat i de tergiversar els fets actuals.

Amb la tendència que estan prenen tots els partits espanyolistes, tots, PSOE, PP, VOX, inclús els desacreditats Cs, no es pot negar que el franquisme s’està fent excessivament llarg.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

Foto Reuters

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close